El jutge instructor de l'1-O, Pablo Llarena, ha parlat clar en una conferència sobre l'amnistia del passat 10 d'abril. Allà, el magistrat fa una anàlisi constitucional i jurídic de la llei que va aprovar el Congrés aviat farà un any, i ho fa després que el Tribunal Suprem hagi confirmat el seu criteri per bloquejar l'aplicació de la norma als casos de Carles Puigdemont, Toni Comín i Lluís Puig. Llarena treu pit d'aquest boicot judicial, que impedeix el retorn dels exiliats, i llança una advertència al Tribunal Constitucional: no pot decidir a qui se li ha d'aplicar la llei i a qui no.

Això dona pistes de la posició que prendrà el Suprem quan el TC respongui als recursos dels independentistes. "Al TC li correspon interpretar la constitucionalitat d'una llei; proclamar si la llei d'amnistia és un instrument que està dins de les possibilitats del legislador espanyol i si es va fer satisfent les necessitats constitucionals", diu Llarena. Ara bé, "no li toca al TC" decidir "a qui s'aplica o no una llei". Això correspon als jutges, als tribunals i, en última instància, al Tribunal Suprem. En altres paraules, qui decidirà sobre si s'aplica o no la llei a Puigdemont, Comín i Puig, però també a Oriol Junqueras, Dolors Bassa, Raül Romeva i Jordi Turull serà el Suprem, no pas el TC.

A més, Llarena fa un altre vaticini: "No té cap recorregut cap recurs d'empara al TC". Per què? El jutge reconeix que quan s'aplica una llei s'ha de fer una interpretació que tingui "seguretat jurídica". Segons ell, la interpretació del Suprem sobre l'amnistia no és pas contrària a la seguretat jurídica, d'acord amb la doctrina del TC. És a dir, afirmar que Puigdemont i Junqueras no poden ser amnistiats perquè van "obtenir un benefici personal de caràcter patrimonial" amb la malversació de l'1-O, no genera inseguretat jurídica, malgrat que va en contra del criteri del Congrés, la voluntat del legislador i l'esperit de la llei. 

"El TC, a l'hora d'analitzar si els jutges hem interpretat una llei correctament, ha dit que a ell no li correspon substituir la interpretació dels tribunals ordinaris per una altra que li sembli millor", resumeix Llarena. Només poden actuar com entenen que hi ha inseguretat jurídica o manca de previsibilitat. Per això cal veure si la interpretació que ha fet el Suprem és "extravagant" i, segons Llarena, la interpretació del Suprem "s'ajusta absolutament al contingut semàntic" de la llei d'amnistia.

També ha de ser una interpretació subjectivament previsible, és a dir, que quan els líders del procés van promoure el referèndum havien de ser capaços de preveure que se'ls podria aplicar l'amnistia. Això no es pot fer, perquè l'any 2017 era impensable una llei d'amnistia. Per tant, s'ha de mirar la "previsibilitat objectiva". "La interpretació del Suprem no és objectivament imprevisible", sentencia Llarena. Per què?

Segons el jutge, la interpretació que va el Suprem s'ajusta al que ha dit el legislador en el capítol d'exclusions de la llei d'amnistia. "S'exclou els que s'han enriquit i els que han obtingut un benefici personal de naturalesa patrimonial", diu. I suggereix que el Congrés va introduir aquest article "per no tenir problemes a Europa". La directiva europea de lluita contra la corrupció diu que és malversació també aquelles actuacions que impliquen destinar recursos a finalitats pels quals no estaven previstos. "Entra plenament el comportament en el concepte de malversació i hi ha una obligació europea de persecució", diu el jutge. 

Així doncs, conclou, el posicionament del Suprem s'ajusta al legislador, a les directives europees i les sentències de la justícia europea i a "200 anys de jurisprudència". "El Suprem ha interpretat en nombroses ocasions el delicte de malversació i, en 200 anys d'història, sempre ha donat la mateixa resposta penal", afegeix. Si aquesta és la resposta, no s'entendria que en matèria d'amnistia es fes diferències en la resposta penal per als diferents tipus de malversació.  

Podeu veure tota l'explicació de Llarena entre els minuts 1:17:50 i 1:26:00