Especialment el País Valencià, però també les Illes Balears, veuen com els governs del PP avalats per Vox han declarat una guerra total contra la llengua. Un fet que compta amb una realitat oposada a Catalunya, on per primer cop hi ha una conselleria específica al Govern i la carpeta lingüística genera un ampli consens al Parlament. Però hi havia una època en què el compromís en la defensa de la llengua era extensiu a tots els Països Catalans. Va ser així com el 2017 va sorgir la Declaració de Palma, que establia la coordinació lingüística entre Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears, i que ara ha quedat aturada.
Junts ha formulat una pregunta parlamentària al Govern en què es referia al paper de la Declaració de Palma en la defensa dels drets lingüístics al conjunt dels Països Catalans. Ara, el conseller Francesc Xavier Vila ha explicat que els canvis produïts al govern balear i valencià, amb el retorn del PP, han provocat la suspensió temporal de les reunions sobre política lingüística. La Generalitat recorda que és un acord entre governs "sotmès als resultats electorals de cada territori" i referma la voluntat de reprendre l'acord "tan bon punt les circumstàncies ho facin possible".
En paral·lel, el conseller Vila expressa que l'executiu vol mantenir la "màxima col·laboració" per coordinar les polítiques lingüístiques amb tots els territoris de parla catalana. Per això, detalla que amb el Govern de les Illes Balears sí que es mantenen "relacions fluides" a través de l'Institut d'Estudis Baleàrics, que assumeix funcions de gestió de la llengua. Paral·lelament, el Govern assegura que continua mantenint una relació estable amb les entitats lingüístiques d’aquests territoris, com Acció Cultural del País Valencià o Obra Cultural Balear, i que col·labora per ajudar-les en les seves tasques de foment del català.
El recorregut de la Declaració de Palma
La Declaració de Palma que establia un espai de coordinació lingüística es va acordar llavors entre els governs liderats per Carles Puigdemont a Catalunya, Ximo Puig al País Valencià i Francina Armengol a les Illes Balears. En el text, l'executiu independentista de Junts pel Sí i els dos dels socialistes es comprometien a "enfortir lligams històrics i culturals en benefici comú dels tres territoris en els àmbits de la llengua i la cultura". Des de la capital mallorquina, s'escenificava la voluntat de treballar conjuntament i reforçar els projectes compartits, aprofitant el moment històric favorable entre les tres administracions.
Des de la signatura de la Declaració i fins al 2022, les reunions són prou assídues. Tenint en compte que va haver-hi la Covid pel mig, es van produir almenys una desena de reunions en qüestió de cinc anys. Un dels aspectes més importants que es va tirar endavant va ser el reconeixement mutu d'acreditacions de coneixements lingüístics. De fet, des del 2022, es va unificar la informació d'acreditació als webs dels signants, a més d'Andorra. La unitat entre Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears també va servir per exercir força contra el govern espanyol i a Europa perquè garantís els drets lingüístics.
Les reunions dels responsables de política lingüística es feien quadrimestralment de forma presencial i rotatòria als tres territoris. L'última trobada va ser a Barcelona el desembre de 2022, on es va pactar una coordinació dels tres governs en les polítiques de doblatge i subtitulació en català mentre que també es van explorar vies perquè València i Palma s'unissin al projecte AINA, un banc de veus en català perquè les màquines puguin entendre'l i parlar-lo. La següent trobada s'havia de produir a València al primer quadrimestre de 2023, però l'arribada del ja dimitit Carlos Mazón i de Marga Prohens als executius valencià i balear va capgirar tots els plans. Mentrestant, Salvador Illa, Francina Armengol i Diana Morant es reneixen la setmana que ve per tractar diferents carpetes entre les quals hi ha la de la llengua.
La unitat lingüística també es resisteix en altres espais
Amb aquest context, trobar ara mateix espais d'unitat lingüística és complicat. Un d'ells era la Xarxa Vives d'Universitats, però fa tan sols uns dies que s'ha produït el primer trencament en les seves tres dècades d'història. La Universitat Miguel Hernández d’Elx ha abandonat l'organització amb l'excusa que "s'ha allunyat de l'àmbit acadèmic" i ha anat contra l'Estatut per una sèrie de posicionaments en defensa del català. La Xarxa Vives aplega 22 universitats de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, Catalunya Nord, Andorra i Sardenya. Entre les seves funcions hi ha la coordinació entre tots aquests centres i la cooperació perquè els estudiants i el professorat es beneficiïn de programes conjunts, beques de recerca, intercanvis i activitats culturals.
On tampoc s'ha acabat de trobar mai unitat és en l'Institut Ramon Llull. Es tracta d'un consorci conformat per la Generalitat de Catalunya, el Govern de les Illes Balears, l'Ajuntament de Barcelona i l'Ajuntament de Palma que té com a objectiu la projecció i difusió exterior de la llengua i la cultura catalanes. Qui hi falta és el País Valencià, que mai hi ha volgut entrar. Fins i tot durant el govern del Botànic -PSPV, Compromís i Podem- es va esquivar l'entrada de la Generalitat valenciana, malgrat que es van establir programes de cooperació amb l'òrgan. Així doncs, amb el govern actual del PP, encara a la recerca de nou president, és encara més impossible.
