Una cimera important per la llengua aterra a Catalunya. La Xarxa Europea per la Igualtat Lingüística (ELEN, per les sigles en anglès) celebra la seva assemblea general al Born de Barcelona el pròxim 14 i 15 de novembre. "Estem en una posició central amb el català", apunten des del Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i Nacionals (CIEMEN), que seran els amfitrions de la trobada. Hi haurà al voltant d'una seixantena d'entitats de diferents punts del continent, entre les quals també hi ha Òmnium, Plataforma per la Llengua o Acció Cultural del País Valencià.
L'ELEN és l'organització europea que engloba totes les entitats que defensen les llengües minoritzades d'Europa i qui té incidència en organismes internacionals com la Unió Europea o les Nacions Unides. El seu objectiu primordial és que tant els estats membres com els organismes europeus tinguin legislacions per protegir aquestes llengües. A més del català, l'euskera i el gallec, alguns dels idiomes que estan representats sota el paraigua de l'ELEN són el gaèlic escocès, l'irlandès, el gal·lès, el sard, l'occità o el bretó.
Catalunya, epicentre dels drets lingüístics
"Catalunya ha esdevingut l'epicentre de la defensa global dels drets lingüístics", ha explicat el president del CIEMEN, David Minoves, en una atenció als mitjans aquest divendres. Segons ha detallat, hi ha diversos motius pels quals el català és referent d'altres llengües minoritàries: és la més parlada de totes, és la que genera més ampli consens social en la necessitat de protegir-la i promoure-la, és la que té un marc normatiu més desenvolupat a Catalunya malgrat no ser un estat, i també la que és atacada de manera més furibunda pel "lingüicidi" comès en alguns territoris com el País Valencià o les Illes Balears.
L'assemblea aprovarà una sèrie de resolucions en les quals el CIEMEN posarà èmfasi en l'emergència lingüística. En aquest sentit, una de les declaracions de la reunió de l'ELEN anirà pel camí de demanar mesures per la protecció del català i es mencionarà la necessitat que sigui oficial a Europa. Sobre aquest últim punt, Minoves ha demanat que la protecció de la llengua no sigui "cosa d'una legislatura": "Ha de ser un tema central en les polítiques de futur i no pot ser que un canvi de govern aturi la feina feta fins ara", ha dit.
Una nova declaració universal dels drets lingüístics
El CIEMEN també es proposa com un dels pilars de la trobada el fet de teixir complicitat per aconseguir una "aliança internacional" que permeti renovar la declaració universal dels drets lingüístics. Es tracta d'un document que es va aprovar el 1996 a Barcelona i amb motiu del 30è aniversari es vol actualitzar al nou context i intentar que sigui assumit per algun òrgan internacional, cosa que no va ser possible fa tres dècades. La presència del relator especial de l'ONU en la trobada a Barcelona podria ser útil en aquest objectiu.
L'assemblea general de l'ELEN també se centrarà en el paper de les minories lingüístiques en el context de les xarxes socials i les tecnologies. En aquest sentit, la Generalitat presentarà el treball "pioner" fet fins ara en aquest sector i reivindicarà la necessitat que aquestes tecnologies tinguin un "multilingüisme ampli" i que deixin de limitar-lo. En la trobada al Born també hi haurà la intervenció del conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila, i la presència de la comissionada de l'ús social del català a Barcelona, Marta Salicrú.
