Una de les incògnites del ple del Parlament d'aquest dimarts l'ha posat sobre la taula la CUP. Els anticapitalistes han preguntat a la consellera d'Educació, Esther Niubó, si el Govern havia presentat recurs contra l'última sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que afecta bona part de la llei que regulava els usos lingüístics a les aules. El tribunal declarava nul·la la fixació del català i l'aranès a la Vall d'Aran com a llengües normalment vehiculars i d'aprenentatge i com a llengües habituals en l'activitat docent i administrativa escolar, de relacions amb les famílies, als materials didàctics i a les avaluacions.
La sentència es podia recórrer i, de fet, Salvador Illa va anunciar que ho faria quan es va conèixer l'escrit del tribunal. D'això en fa prop de dos mesos i, al ple d'aquest dimecres, la CUP ha preguntat si finalment el Govern havia executat aquest recurs. "S'està preparant el recurs de cassació", ha dit Niubó. Això ha generat dubtes en la diputada de la CUP, Pilar Castillejo, que ha recordat que el termini per presentar aquest recurs ja havia quedat esgotat. La consellera no s'ha referit més a la sentència i ha prolongat els dubtes al ple.
Què hi ha darrere de l'absència de recurs? Doncs bé, és cert que encara no s'ha presentat, però també que el termini no ha caducat. Fonts del Departament d'Educació detallen que els trenta dies hàbils per recórrer contra la sentència no han expirat perquè es va demanar un complement de sentència, una figura de caràcter tècnic que suposa que el calendari quedi paralitzat. Aquest tràmit, que es va activar a petició de l'executiu català, s'ha resolt fa tan sols uns dies i ara sí que s'ha reactivat el termini per presentar recurs.
Des del mateix Departament detallen que el recurs de cassació es pot presentar fins al 5 de desembre i que l'equip jurídic ja l'està preparant. L'argumentari, que encara no es coneix, sol ser més aviat de caràcter tècnic que polític. "Recorrerem i farem totes les mesures legals que puguem per defensar el català", ha dit Niubó al ple del Parlament, mentre que ha reiterat que el Govern està "plenament compromès" en la defensa del model lingüístic a l'escola catalana.
Què anul·lava el TSJC?
En la sentència, el tribunal considerava nuls tota una sèrie d'articles que fixaven que el català -i l'aranès a la Vall d'Aran- són les llengües normalment vehiculars i d'aprenentatge. També els idiomes utilitzats en l'activitat docent i administrava dels centres escolars, així com en les relacions amb les famílies, els materials didàctics i les avaluacions.
El tribunal també anul·lava que el català sigui la llengua auxiliar prioritària a l'hora d'ensenyar idiomes estrangers o que el català sigui llengua única d'acolliment a l'alumna nouvingut. Altres articles vinculats a aspectes organitzatius interns de l'administració es mantenen perquè "no afecten directament el dret fonamental a l'educació". En tot cas, l'entitat espanyolista que ha aconseguit el cop judicial celebra que la sentència obliga les escoles a tenir el castellà com a llengua més enllà de l'assignatura de llengua castellana i la seva vehicularitat en altres matèries i àmbits.
El decret parcialment anul·lat s'empara en la llei del 2022 sobre l'ús i l'aprenentatge de les llengües oficials en l'ensenyament no universitari i també en el decret llei del mateix any pel qual es fixen els criteris per elaborar, aprovar, validar i revisar els projectes lingüístics dels centres. El Govern de Pere Aragonès va impulsar aquestes normatives per tal de blindar el sistema d'immersió lingüística davant de les resolucions judicials que obligaven a un mínim del 25% dels ensenyaments en castellà en determinats casos.
