A les portes de la Diada, la justícia ha decidit tornar a sentenciar contra el català. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha decidit anul·lar bona part del decret que blindava el català com a llengua vehicular a l'escola. Un nou cop a la llengua que, malgrat que es pot recórrer -el Govern ja ha anunciat que ho farà-, posa en evidència fins on arriba l'atzucac del català a la justícia.
La decisió del TSJC sorgeix arran d'un recurs presentat per l'entitat espanyolista Assemblea per una Escola Bilingüe de Catalunya. El tribunal recorda que el castellà ha de ser llengua vehicular, que la "llengua autonòmica" pot ser el "centre de gravetat" de l'ensenyament sempre que "no exclogui o relegui" el castellà, i que la cooficialitat "es regeix per un patró d'equilibri i igualtat entre llengües".
El TSJC considera que aquests tres principis no queden assegurats amb la llei, motiu pel qual n'anul·la bona part. "El decret no garanteix la vehicularitat efectiva del castellà i va contra l'equilibri constitucional i estatutari", resa la sentència. En tot cas, diu l'escrit, el català pot tenir "una posició vertebradora" sempre que es mantingui aquesta "vehicularitat real" de la llengua castellana. De moment, el president Salvador Illa ja ha anunciat que el Govern recorrerà el veredicte.
Què anul·la el TSJC?
El tribunal considera nuls tota una sèrie d'articles que fixaven que el català -i l'aranès a la Vall d'Aran- són les llengües normalment vehiculars i d'aprenentatge. També els idiomes utilitzats en l'activitat docent i administrava dels centres escolars, així com en les relacions amb les famílies, els materials didàctics i les avaluacions.
El tribunal també anul·la que el català sigui la llengua auxiliar prioritària a l'hora d'ensenyar idiomes estrangers o que el català sigui llengua única d'acolliment a l'alumna nouvingut. Altres articles vinculats a aspectes organitzatius interns de l'administració es mantenen perquè "no afecten directament el dret fonament a l'educació". En tot cas, l'entitat espanyolista que ha aconseguit el cop judicial celebra que la sentència obliga les escoles a tenir el castellà com a llengua més enllà de l'assignatura de llengua castellana i la seva vehicularitat en altres matèries i àmbits.
El decret parcialment anul·lat s'empara en la llei del 2022 sobre l'ús i l'aprenentatge de les llengües oficials en l'ensenyament no universitari i també en el decret llei del mateix any pel qual es fixen els criteris per elaborar, aprovar, validar i revisar els projectes lingüístics dels centres. El Govern de Pere Aragonès va impulsar aquestes normatives per tal de blindar el sistema d'immersió lingüística davant de les resolucions judicials que obligaven a un mínim del 25% dels ensenyaments en castellà en determinats casos.
Llei amb ampli consens i traves constants del TSJC
La norma va ser aprovada amb un ampli consens del Parlament. Encara en la passada legislatura, va obtenir els vots a favor d'ERC, Junts, el PSC i els Comuns, mentre que la CUP va votar-hi en contra advertint ja que "qui legisla és el TSJC". Vox, Ciutadans i el PP, evidentment, van votar-hi en contra perquè no s'establia el castellà com a vehicular. El text sí que inclou que el castellà s'utilitzarà en els termes que fixin els projectes lingüístics de cada centre, i que serà llengua curricular.
Sigui com sigui, l'estiu passat el TSJC ja va suspendre cautelarment el decret. Llavors va recordar les sentències que obligaven a garantir el 25% de castellà en diverses escoles. "El decret dona cobertura a accions que poden situar en una posició marginal la llengua castellana a l'ensenyament", sentenciava el tribunal. De fet, també recordava que l'acord pel nou decret era la resposta a la sentència del mateix tribunal que obligava al 25% de castellà a les aules.
Pendents de la decisió del TC
Les traves del TSJC han estat constants en els últims mesos. El març ja va desestimar recursos de la Generalitat contra dotze sentències que avalen fer més hores de castellà en aules del sistema educatiu de Catalunya. Tot just un mes després, el tribunal també va tombar les instruccions d'Educació que no incloïen el castellà com a llengua habitual a l'escola.
Segons dades de Plataforma per la Llengua, hi ha 24 escoles afectades per aquesta imposició del 25% del castellà, que fuig dels criteris pedagògics. A l'horitzó proper hi ha la decisió que pugui prendre el Tribunal Constitucional. Malgrat el caràcter progressista de l'alt tribunal, fer pronòstics en matèria de llengua és complicat i les principals entitats per la llengua estan preparades per omplir els carrers. El futur del decret del Govern d'Aragonès, del qual el PSC es va despenjar, és més incert.
