La Diada del 2025 arriba amb el primer any de Salvador Illa com a president de la Generalitat i amb el debat polític més encès a Madrid que no pas a Catalunya. De totes maneres, el protagonisme de l'Onze de Setembre tornarà a ser per la manifestació independentista, que servirà de mesurador de la força social del moviment en un context polític que és més contrari que en els últims anys.
A nivell institucional hi ha alguna novetat. En primer lloc, cal tenir en compte que és la segona Diada que organitza l'executiu del PSC, tot i que l'anterior, a causa dels tempos de la investidura, encara va ser bona part a càrrec del Govern d'ERC. Al Parlament també hi haurà un acte inèdit amb la hissada d'una bandera de grans dimensions.
El que no canvia als carrers és la vigília al fossar de les Moreres, l'ofrena a Rafael Casanova, les portes obertes a molts espais, i la Festa per la Llibertat que organitza Òmnium amb concerts. A continuació, tots els actes de la Diada 2025.
Hissada de bandera al Parlament i discurs d'Illa
El tret de sortida a la Diada d'aquest any viurà un fet inèdit. I és que el Parlament ha organitzat la hissada d'una gran senyera en la vigília de la festa nacional. La cambra catalana ha pactat amb el Govern que serà l'encarregada d'iniciar la celebració institucional i ho farà col·locant una bandera catalana de grans dimensions a les seves portes. L'acte tindrà lloc a partir de les 19.30 hores i està previst que la senyera onegi tot l'any.
El Parlament també recuperarà la recepció institucional a entitats que va començar a fer durant la dècada dels vuitanta i que es va deixar de celebrar a partir de 2008. L'objectiu del Parlament és donar "el màxim de solemnitat i potència institucional" a la Diada i que "sempre" comenci amb la hissada. Seguidament dels actes a la cambra catalana, a les 21 hores, Illa farà el discurs institucional que es podrà seguir per TV3.
Vigília al fossar de les Moreres
Encara a la vigília de l'Onze de Setembre, a tocar de la mitjanit, hi haurà la tradicional concentració al fossar de les Moreres. Es tracta d'un punt emblemàtic de l'independentisme en record als caiguts durant el setge de Barcelona de l'any 1714 en el marc de la guerra de Successió espanyola.
La concentració sol donar sempre les primeres notícies de la jornada: de la cremada de banderes espanyoles (i franceses) força habitual a, últimament, els retrets entre independentistes. L'any passat, setmanes després de la investidura d'Illa, els representants d'ERC van ser escridassats mentre que activistes d'Arran va boicotejar l'ofrena d'Aliança Catalana.
Ofrena a Rafael Casanova
El primer gran acte de la Diada és sempre la tradicional ofrena a Rafael Casanova. L'homenatge a l'últim conseller en cap de Barcelona abans de la caiguda en mans borbòniques és fa poc abans de les nou del matí al monument a la capital catalana, a la ronda de Sant Pere, i posteriorment a la seva tomba, a l'església de Sant Baldiri de Sant Boi de Llobregat. Hi participen representants del Govern, del Parlament, partits i institucions de la societat civil.
Portes obertes al Govern i al Parlament
La Diada també és una bona oportunitat per aprofitar les portes obertes de molts espais, entre els quals destaquen la Generalitat i el Parlament. Per entrar a Palau cal inscripció prèvia mentre que a la cambra catalana no cal demanar-la. A Barcelona també es pot entrar gratuïtament a espais com el Palau Robert, el Museu d'Història de Catalunya o el Museu d'Arqueologia de Catalunya.
"Més motius que mai": manifestació independentista a tres bandes
L'independentisme torna a trobar-se als carrers en una nova manifestació descentralitzada a Barcelona, Girona i Tortosa. Sota el lema "Més motius que mai", els organitzadors demanen mobilitzar-se, a més de per la llibertat de Catalunya, també en defensa de la llengua i la cultura i per insistir en altres causes com el caos de Rodalies o la crisi de l'habitatge.
La marxa estarà coorganitzada per l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), Òmnium, l'Associació de Municipis per la Independència (AMI), el Consell de la República, la Intersindical i el CIEMEN. Les tres manifestacions començaran a les 17:14 hores i arribaran davant de cada escenari al voltant de les 18 hores per donar pas als actes polítics. Girona i Tortosa connectaran amb l’acte de Barcelona durant el discurs de cloenda.
A la capital catalana es farà una manifestació que sortirà a les 17:14 h des de Pla de Palau, continuarà pel passeig d’Isabel II i passeig de Colom, fins a arribar a la plaça del Portal de la Pau. A Tortosa, la manifestació iniciarà des de la plaça de Gerard Vergés i finalitzarà a la confluència entre l’avinguda de Catalunya i el Passeig de l’Ebre. A Girona, la manifestació sortirà de la plaça Catalunya fins a arribar als jardins de la Devesa.
La 23a Festa per la Llibertat d'Òmnium
Òmnium repetirà aquest any la Festa per la Llibertat, la 23a edició, que gaudirà de tres concerts com a fi de festa de la Diada, precisament en un molt bon moment de la música en català. Després de la manifestació independentista, a partir de les 18.30 hores, actuaran al Passeig Lluís Companys els grups Svetlana i Auxili, i clourà la festa la música de DJ K-ZU.
Acte institucional del Govern
La Diada acabarà, com és tradició, amb l'acte institucional al vespre. A partir de les 20 hores, i retransmès per TV3, el Govern pretén destacar la realitat social i cultural de Catalunya amb un muntatge que vol homenatjar fites històriques i personalitats com l'escriptor Paco Candel o la científica Maria Assumpció Català i el Congrés de Cultura Catalana, que es va celebrar fa 50 anys. Inclourà actuacions de teatre, poesia, dansa i projeccions audiovisuals conduïdes per la periodista Aurora Massip.
Es farà una lectura de textos per part d'actors de diverses procedències i actuacions musicals com les d'Antonio Orozco, Queralt Lahoz, La Maria i la Coral Vozes. També hi participaran Els Amics de les Arts, Folk as Queer, Núria Guiu, Àngel Llàcer, Ven'nus, Francesca Piñón i els Castellers de Vilafranca. Tot plegat sota la direcció musical de Jofre Bardagí.
