L’ordre internacional liberal sorgit de la Segona Guerra Mundial està sent sotmès a una prova d’estrès. El desafiament llançat des de Washington contra les institucions globals l’està posant a prova. La transformació que s’està produint en el marc de relacions internacionals capgirarà moltes coses. Què hi té a guanyar Catalunya en un nou escenari? I l’independentisme, què en pot esperar del nou ordre que encarna Donald Trump, ara amb amenaces a Groenlàndia? N’hem parlat amb diversos experts propers al món sobiranista.
Aleix Sarri: "L’enduriment del món és preocupant per l’independentisme"
Format en Biotecnologia, Aleix Sarri s’ha especialitzat en relacions internacionals, tema que ha conegut sobre el terreny com a assessor de Ramon Tremosa quan era eurodiputat i que l'ha portat a ser vocal d'aquest àmbit a la direcció de Junts. Va ser a Estrasburg i va assessorar també el president Quim Torra. Sarri recorda un article publicat a Nació el 2016, just abans de l’elecció de Donald Trump. Es titulava Trump president, Catalunya dependent. Sarri manté la mateixa opinió: "Des de la invasió russa de Crimea, el món s’ha endurit i Trump n’és un altre exemple. S’han reforçat els lideratges autoritaris i això ha de ser motiu de preocupació per l’independentisme. A més força pels autoritarismes, més dificultats per les petites nacionalitats".
Sarri considera que és un error per la causa catalana esperar-ne massa dels països democràtics, però com a mínim l’ordre liberal estableix uns mínims. "Per això al sobiranisme li convenen més governs democràtics arreu i, en el cas dels Estats Units, és preferible un presdient demòcrata o un republicà moderat. Què va fer Donald Trump l’1-O? Res", recorda. Però Sarri adverteix: "La crítica a Trump no ens ha de dur a blanquejar les posicions de Rússia o la Xina".
Jordi Solé: "L’independentisme ha de ser pragmàtic, però tenir uns valors mínims"
Un altre català que coneix a fons els engranatges de la política europea és Jordi Solé. Va ser eurodiputat d’ERC més de sis anys i actualment és el cap de l’oficina de l’Associació Catalana de Municipis (ACM) a Brussel·les. Solé crida a no mitificar l’anomenat ordre internacional vigent fins ara perquè, en realitat, el multilateralisme "mai ha travessat per un moment esplendorós". Però sí que assenyala que el segon mandat de Trump suposa un retorn a les grans àrees d’influència, i així s’ha d’entendre l’afirmació que l’hemisferi occidental és dels Estats Units. "Un hemisferi que per ells és bàsicament Amèrica", indica.
Solé aconsella a l’independentisme que sigui quin sigui el context internacional, sigui "estratègic i pragmàtic", però amb uns valors mínims. Davant una crisi com la de Groenlàndia, l’exeuroparlamentari recomana fugir de comparacions fàcils: "És possible que Trump vulgui incentivar d’alguna manera algun corrent de l’independentisme àrtic, però no seria un bon exemple per Catalunya, que no és determinant en cap gran ruta comercial. Bàsicament, Catalunya no és Groenlàndia".
Abel Riu: "Les apel·lacions al dret internacional han perdut efectivitat"
Per Abel Riu, del think tank Catalonia Global Institute, l'important és saber llegir els canvis que s'estan produint: "Estem en un temps en què els paràmetres del món d'ahir ja no serveixen i observem com el dret internacional tindrà una validesa cada cop menys efectiva", remarca. Els esdeveniments a Caracas són, per Riu, una demostració de força que deixa clar que passarà temps abans que es vegi una Veneçuela sobirana, hi hagi el govern que hi hagi, i que a la pràctica romandrà com un protectorat.
Per l'independentisme, Abel Riu apunta a una actitud realista: "Les apel·lacions al dret internacional tan explícites durant el procés han perdut efectivitat, com també s'ha perdut capacitat de projecció exterior quan no es controla la principal institució del país com és la Generalitat". "Això no vol dir que com a catalans hàgim de renunciar a defensar el dret d'autodeterminació, però sí que hem de connectar amb les urgències europees, com és afrontar una agressivitat nord-americana que aquest 2026 segurament s'expressarà encara més", manifesta.
Ordre liberal envers desordre autoritari
Històricament, les etapes de predomini multilateral han generat expectatives en les petites nacionalitats. No sempre han trobat resposta positiva, però sí més que els períodes en què s’han establert rígides zones d’influència. Després de la Primera Guerra Mundial, el president nord-americà Woodrow Wilson va proclamar el 1919 els anomenats Catorze Punts, compendi d’un ordre liberal que en el punt cinquè obria la porta a l’autodeterminació dels pobles.
Es va reconèixer la independència de Polònia, sí, i es va crear la Societat de Nacions. El catalanisme, impulsat pel clima aliadòfil i wilsonià, va intentar aparèixer com a actor en el nou escenari i va plantejar un projecte d’autonomia que va fracassar. Una delegació catalana va buscar suport a la França jacobina i, segons moltes versions probablement inexactes, el primer ministre Clemenceau els va respondre: “Pas d’histoires, monsieurs”. Aviat els Estats Units es van replegar. Els anomenats feliços anys 20 van ser molt conservadors.
Per les petites nacionalitats com Catalunya, els marcs liberals no són un aliat que ens espera, però els desordres autoritaris poden ser pitjor. El franquisme va afermar la seva hegemonia en un escenari de puixança feixista i després en els anys inicials de la Guerra Freda. Durant l’1-O, encara sota el marc globalista, si més no l’actuació repressiva de l’estat espanyol va desfermar protestes a la UE. Ara potser seria vist d’una manera més cínica.
