Dimarts no vull que guanyi Trump. I ho escric perquè més enllà de les seves grolleries i la seva discutible talla moral, crec que un President Trump representaria un risc geopolític per al futur polític i econòmic de Catalunya. Sense sentir passió per Hillary ni moltes de les seves polítiques, almenys la demòcrata té la virtut de continuar la línia de Barack Obama i dels seus antecessors al despatx oval des de l'any 45 en la defensa de la democràcia i l'obertura de mercats.

En el darrer any i mig de campanya electoral, Trump ha convertit l'atac al lliure comerç en el seu segell, ha demostrat un respecte nul pels mitjans de comunicació, ha elogiat autòcrates d'arreu, ha atiat la xenofòbia descaradament i ha amenaçat amb abandonar els aliats que tot i formar part de l'OTAN són massa dèbils per a defensar-se per si mateixos.

Tot plegat vol dir bàsicament dues coses: que el món que s'imagina Trump és un món on només compta tenir bona relació amb els Estats grans (siguin democràtics o autoritaris), i on mantenir els mercats internacionals oberts només importa si Washington hi guanya.

Catalunya, que com a país relativament petit s'ha beneficiat enormement de l'obertura de mercats i l'impuls a la democràcia liberal que els Estats Units han liderat des de l'any 1945, en sortiria greument perjudicada. Com expliquen Alesina & Spolaore, professors de Harvard, a La mida de les nacions, els països petits es beneficien i prosperen de règims comercials oberts.

El model de país que els catalans hem construït, depèn de la nostra capacitat per atraure inversió internacional i augmentar les exportacions a nous mercats. No és casualitat que se celebrin els rècords d'exportacions que hem viscut els darrers anys com si haguérem guanyat la Champions, ni que setmana rere setmana assenyalem amb orgull com augmenta la inversió internacional al nostre territori. Que el corredor mediterrani, fonamental per augmentar les nostres exportacions futures, tingui el consens del 100% de l'arc parlamentari català ja ho diu tot.

Per tot plegat sobta que part de l'independentisme s'hagi oposat tant a un tractat comercial com el CETA entre la UE i el Canadà. No ho dic només perquè el 70% de les inversions canadenques a Espanya se centren a Catalunya, sinó sobretot perquè resulta obvi que com diuen els professors de Harvard: "a mesura que el comerç esdevé més liberalitzat, les petites regions poden cercar la independència amb un cost menor". L'obertura global de mercats que un Trump President amenaçaria, així com tractats com el CETA, que incentiven comerç i inversió, ajuden decisivament a què avui Catalunya destini el 62% de les seves exportacions fora de l'estat espanyol, sigui la regió més atractiva del sud d'Europa per a la inversió internacional o que atregui el 71% de la inversió en capital risc fa menys viable un possible boicot comercial espanyol quan arribi el moment d'exercir la independència. Per això el risc seria queun Trump President liderés i legitimés una onada proteccionista global, molt perjudicial per als països relativament petits com Catalunya.

Pel que hem pogut veure a més, un món liderat per Donald Trump seria un món on la repressió contra els rivals polítics estaria legitimada. L'estat espanyol ha tingut, malgrat la democràcia, tics autoritaris (el tancament d'Egunkaria, la il·legalització de partits, els assassinats del GAL, el cas Fernández Díaz, el control polític de l'aparell judicial, la persecució político-judicial contra l'independentisme, etc.) però l'existència d'un ordre liberal-democràtic protegit pels Estats Units ha posat certs límits. Les nacions com Catalunya rebrien molt poca comprensió d'un Trump només preocupat en arribar a acords amb els homes "forts" dels Estats aliats o rivals. Quan el magnat americà justifica tortures o la repressió de Tiannamen, quan elogia autòcrates com Putin i avisa els Estats Bàltics que no els defensarà davant d'una agressió russa, fa el món menys segur per a les oposicions democràtiques i les minories d'arreu.

Bill Clinton va dir una vegada: "el món serà català o serà talibà". L'encertava: quan el món s'obre i es democratitza, els catalans hi guanyem. Quan el món es tanca i retornen els tics autoritaris i centralitzadors (com va passar després de l'hegemonia del centralisme francès en l'Europa post-1714), hi perdem. President o no, Trump (ni Hillary) no definirà quin ha de ser el futur dels catalans, però la seva idea del món i de la democràcia faria del nostre un país més dependent i vulnerable. Dimarts, que no guanyi en Donald.