Fa dies que moltes persones ens preguntem en quin moment hem normalitzat decisions polítiques que neguen l’essencial de la vida i la dignitat humana. Hi ha uns quants polítics d’ordre que es giren d’esquena a les conviccions religioses cristianes de què tant presumeixen, i s’haurien d’empassar en bucle el text evangèlic de Mateu 25 31-46 sobre el judici final. El del brillant “Perquè tenia fam, i em donàreu menjar; tenia set, i em donàreu beure; era foraster, i em vau acollir; anava despullat, i em vau vestir; estava malalt, i em vau visitar; era a la presó, i vinguéreu a veure'm”.
La prohibició d’agafar aigua de les fonts públiques que ha fet el govern de Junts i PSC de Martorell, liderat per l’alcalde Xavier Fonollosa, és una mostra d’aquesta inhumanitat política, la mateixa que gasta Xavier Garcia Albiol (ell directament va tallar l’aigua de les fonts i naus per deixar sense aquest bé vital a les persones sense sostre), en una cursa de crueltat política contra les persones més vulnerables, i a veure qui guanya en el combat de l’odi.
I de retop es carreguen una de les tradicions nostrades més antigues, anar a buscar aigua a la font. Les fonts no són només punts d’aigua: són un símbol de cura col·lectiva, de poble, de compartir allò que és de totes. L’aigua és un element essencial per a la conservació de la vida, i facilitar-ne l’abastiment ha sigut una de les preocupacions de totes les comunitats humanes en el decurs de la història. Privar-ne s’ha usat també com a arma de guerra.
A l’informe Aigua i Salut de l’Institut de les Desigualtats i Enginyeria Sense Fronteres (2025) hi trobem documentada la situació mundial envers aquest Dret Humà a l’aigua i al Sanejament (DHAS), dret fonamental que s’ha de garantir universalment en els objectius per a 2030, i de forma suficient, salubre, acceptable, accessible i assequible per a l’ús personal i domèstic per tal de viure dignament i com a condició vital per assolir altres drets humans, segons l’ONU i l’OMS.
La pregunta a fer-se és per quin motiu els polítics de Junts i el PSC catalans que es mouen formalment en coordenades democràtiques i sovint en postulats de democràcia cristiana, copien i adopten posicions de dreta radical populista que plantegen extremismes de deshumanització i criminalització de la pobresa practicant mesures de crueltat que atempten contra la seguretat i la protecció de la vida de les persones més pobres i més vulnerables.
Una resposta és l’èxit electoral d’aquesta política populista de despossessió de drets que Albiol aplica a Badalona i Orriols a Ripoll, èxit que incentiva una cursa política ferotge contra la vida, nodrida per la por i l’odi, i per la facilitat amb què, en temps de desesperança i falta d’horitzons clars, es pot conduir la massa per linxar a bocs expiatoris. Mentre el poble s’entretingui matant al mateix poble, s’evitarà que la ràbia es dirigeixi contra els autèntics responsables de les injustícies i els abusos.
Però governar contra la vida i els drets és una abraçada de l’os, un harakiri col·lectiu a què sembla que Junts i part del PSC s’han llançat cegament. A Badalona Junts ja en va tenir una primera conseqüència: per primer cop des de 1979 l’espai polític de Convergència/Junts ha deixat de tenir representació a l’ajuntament perquè la majoria dels seus votants es va deixar seduir pel monstre que se'ls ha menjat, pel badalonisme fagocitador i desposseïdor d’Albiol.
La Fundació Neus Català va convocar aquest cap de setmana passat a Barcelona, una nova edició del Fòrum internacional contra l’extrema dreta, i parlant de com combatre el feixisme en una de les taules on vam trobar-nos representants de la societat organitzada i de les oposicions rupturistes a Badalona i Ripoll, una de les argumentacions que més ressonava era la de l’esperança i la radicalitat en les propostes alternatives, i la de la humanització i la força del teixir comunitat per combatre l’odi i la por. Som més al bàndol de la protecció de la vida i els drets. Cal activar-se per aturar la destrucció que alguns abracen negligentment.