L'altre dia, Alberto Núñez Feijóo va fer balanç públic de l'any 2025 i va estirar hipèrboles per pintar un panorama desolat d'apocalipsi sanchista. “Ha estat el pitjor any del pitjor Govern a la història democràtica”. El líder del PP no només va posar Sánchez a caure d'un ruc sinó que a més es va proposar una vegada més per liderar el canvi. Ja sabem que Feijóo no és president perquè no vol, però cal contemplar que algun dia vulgui i a més a més pugui.
Senyor Feijóo, pregunten els preguntadors, ¿no creu vostè que el PP encara està lluny de la majoria absoluta? El gallec reconeix que buscarà acords de governabilitat amb Vox. Al capdavall, Abascal és un jugador del planter adobat a l'escola política del PP basc. Tal pare, tal fill. El pitjor és que algunes forces vives preferirien el camí de la moderació. I Vox és vist encara per certes ànimes conservadores com una fracció capritxosa i ultramuntana. Com era de fàcil tot en els temps gloriosos del bipartidisme.
La setmana passada, després de les eleccions autonòmiques extremenyes, Juan Carlos Rodríguez Ibarra va proposar al PSOE que s'abstingués per evitar que el PP caigués als braços de Vox. María Guardiola va aplaudir la idea entre lloes a la centralitat, però el Govern espanyol va respondre amb un cordial tall de mànigues. Finalment, la gestora del PSOE d'Extremadura va rebutjar facilitar la investidura. Segons el delegat del Govern, José Luis Quintana, el PP i el PSOE defensen dos models antagònics.
D'on ve aleshores la fantasia de Rodríguez Ibarra? Alguns vells barons del PSOE somien tornar al 2016, l'any en què els diputats socialistes van permetre la investidura de Rajoy. Aquell dia, Pedro Sánchez va lliurar la seva acta de diputat per no obeir el mandat del Comitè Federal. Creure que el PSOE hauria de facilitar el govern de Guardiola equival a creure que Sánchez està disposat a tornar als temps en què Rajoy governava en minoria amb el suport extern de Ciutadans i el PNB.
Últimament, l'exministre Jordi Sevilla s'ha postulat com a alternativa interna a Pedro Sánchez. Les capçaleres de dreta el reben amb honors de messies. Saben que l'esperança del PP passa perquè Sánchez perdi el control del partit i els vells elefants reprenguin el comandament. Quan el PSOE torni a les arrels, permetrà un govern de Feijóo en solitari. Vox serà prescindible. El PNB tirarà de tant en tant una mà. Potser Junts també. Tornarem al 2016 però sense el maldestre inconvenient del procés. I aquests últims deu anys no deuen haver estat més que un parèntesi de terror, un miratge, un llarg i incòmode malson.