Potser no. Potser penses que és el signe dels temps: Estats Units, Turíngia, legislatives austríaques, Argentina, Xile... Però què en saps, tu, del signe dels temps? Tenen algun signe els temps? Et prometen el retorn d’un passat icònic en què et voldries emmirallar per rebutjar el present. No t’agrada, aquest present (que consti que a mi tampoc). L’odies. Penses que no està a la teva altura i que tots els altres que han anat venint abans t’han fallat. És la teva petita contribució a la gran venjança, un vot.
Mira: jo penso que es tracta d’un assalt a les institucions, molt ben calculat i finançat. Podria equivocar-me. Diuen que hi ha una cosa que ha de tornar a ser grandiosa, que cal tornar-la a fer grandiosa. Aquella Europa del 1884 i el 1885? És això? Catorze països europeus repartint-se el continent africà a la Conferència del Congo. Què tenen de grandiós les massacres i l’imperialisme? Però potser no penses en això.
Crec que estàs confós. Podria ser jo, esclar, el que estigués confós. Abaixar els impostos, fer fora els immigrants, potenciar les mútues privades o les privatitzacions, expulsar refugiats, continuar contaminant, identificar la llibertat amb una canya de cervesa a una terrassa en plena pandèmia. El somriure televisiu, de plàstic, que precedia els incompliments de les promeses electorals et fa molt fàstic. Ara bé, digues: la solució és aplaudir discursos enverinats? Què vols fer “gran” exactament?
No et vull convertir en un home de palla. O en una dona de palla, tant se val. Vaig llegir a X que el millor antídot contra el feixisme és la cultura. Potser també estàs cansat dels eslògans buits. Això de la cultura ja et dic jo que és fals. Perquè potser ets molt culte, tu, saps coses, i això no et privarà de votar partits amb idees que recorden el triomf del feixisme en països que també eren molt i molt cultes. M’estic embolicant... En resum, la idea és que no m’agradaria simplificar. Deus tenir les teves raons per voler votar-la.
El seu discurs agrada molt a la ultradreta espanyola, em consta. Perquè diuen que parla molt clar, que diu les coses pel seu nom. Jo m’inclino a pensar, tanmateix, que el que fa és “validar” (passa’m aquesta paraula, si us plau) la teva ràbia, les teves decepcions, les ganes d’enfonsar els partits de sempre. Són discursos. Jo no veig que les competències municipals de l’Ajuntament de Ripoll siguin suficients per fer expulsions massives. Sé de què parlo. He estat a Ripoll, m’hi he passejat. Tampoc les autonòmiques, de competències, serien suficients.
Tal vegada, qui sap, és un cicle. També tots aquests partits han de passar pel “funcionament”, per les institucions, i defraudar els que com tu els volen votar o els voten i votaran. Ella explica que vol un país lliure, lliure de molta gent i de moltes lleis sobreres. Pot dir-ho, ho diu. Voltaire afirmava que tothom tenia dret a no pensar com ell, però que ell donaria la vida perquè els que no pensaven com ell ho poguessin continuar fent. La Il·lustració, sí, del segle XVIII... Això també ho voldries recuperar per Europa? I per Catalunya? Per Catalunya, això de recuperar-ho, ho veig difícil perquè pràcticament no hem tingut Il·lustració. Jo et confesso que resistiré perquè algun dia en puguem tenir. I això no passa per votar-la.