"És l'única bala que tenim". La frase és d'un alt dirigent de Junts, i la va fer servir en privat fa unes setmanes per referir-se a la importància del retorn de Carles Puigdemont. El partit confia en la figura del seu fundador, exiliat des del 2017, per remuntar a les enquestes, per reordenar el rumb estratègic i també per acabar de cohesionar l'estructura, centrada ara en les eleccions municipals i pendent de si caldrà preparar una campanya exprés al Congrés dels Diputats. Ningú sap posar-hi data, però el PSOE ha traslladat al líder a l'exili -així ho indiquen diverses fonts consultades per Nació- que el retorn seria viable a la primavera. Hi ha molts factors, en tot cas, que cal alinear per verterbar-ho.
El pronunciament que queda sobre la llei d'amnistia ha de venir del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), però encara no se sap quan ha de ser públic. Tothom compta amb el primer trimestre, i a Junts hi ha optimisme en la mesura que el posicionament de l'advocat general de la UE va ser favorable a la norma, sense qüestionar-ne el fons i amb un aval al context de "normalització" en el qual es va redactar. Amb un possible vistiplau de la justícia comunitària, el Tribunal Suprem tindria menys arguments per continuar vetant l'aplicació de la norma amb l'argument que la malversació no pot ser amnistiada. Què faran Manuel Marchena i Pablo Llarena si arriba aquest moment?
Malgrat l'optimisme moderat que traslladen a la cúpula de Junts amb el retorn, el cert és que impera la prudència. Les frases sobre una possible tornada de Puigdemont es pronuncien en condicional, i sempre amb un escenari al cap. "De debò és creïble pensar que Puigdemont tornarà sense que la justícia espanyola li faci pagar alguna conseqüència?", es preguntava fa uns dies un alt dirigent consultat. Una cosa és planificar el retorn -que inclourà una ruta per Catalunya- i una altra donar-lo per fet. Fonts oficials, en aquest sentit, sempre insisteixen en la idea que el líder a l'exili està "mentalitzat" per quedar-s'hi fins i tot més enllà de l'edat de jubilació. Acaba de fer 63 anys.
El retorn també servirà per desbrossar algunes de les incògnites que persisteixen dins de Junts. Ocuparà el lloc de cap de l'oposició, per exemple? Això desplaçaria Mònica Sales de presidenta del grup parlamentari, càrrec que ocupa des de fa unes setmanes, quan Albert Batet va ser nomenat adjunt a la presidència del partit. Els canvis també van incloure l'ascens de Salvador Vergés a portaveu, una figura ben valorada per bona part dels diputats i del món local. Puigdemont es va comprometre a no exercir com a cap de l'oposició, però ocupar l'escó seria un triomf amb alt valor simbòlic després de no haver-lo pogut ocupar des que va marxar, un cop declarada la independència.
Plans per ser candidat?
Una altra qüestió: serà candidat a les properes eleccions? "Els canvis al partit, amb Batet com a adjunt i com a director de campanya, fan pensar que sí", insisteix un alt dirigent consultat. La decisió encara s'ha de prendre, tenint en compte que no hi ha comicis a la vista a Catalunya, però Puigdemont tindrà via lliure si aposta per tornar a encapçalar la llista. Jordi Turull, secretari general, continua inhabilitat, i Josep Rull no ha mostrat cap interès formal en ser cap de cartell tot i ser la principal figura institucional que té Junts com a president del Parlament. Vergés continua sent vist com un actor de futur, unes coordenades que també permeten interpretar el seu ascens a la cambra catalana.
Abans d'arribar a les catalanes, però, Junts haurà d'afrontar les municipals. "I no és el mateix fer-ho amb Puigdemont aquí que tenint-lo fora", remarca una de les veus consultades. De fet, són diversos els dirigents del partit que situen la tria del candidat a Barcelona en el moment que l'expresident pugui tornar. En tot cas, el més ben posicionat és Josep Rius, regidor a Barcelona i ben connectat amb Waterloo, tot i que Jordi Martí, cap de files del grup municipal des que va plegar Xavier Trias, també ha mostrat interès en ocupar la plaça. Martí, que compta amb suports rellevants dins de la federació de Barcelona, és partidari que hi hagi primàries per poder-s'hi presentar.
El retorn de Puigdemont, en aquest sentit, actua com a desllorigador de bona part dels nusos que acumula Junts. El partit veu amb incertesa l'ascens d'Aliança Catalana, i ja són unes quantes les veus que determinen que les municipals "no aniran bé". La responsabilitat, en clau interna, la té Turull, que és qui està comandant l'operatiu de les eleccions locals de bracet amb Joan Ramon Casals i Judith Toronjo. I una altra pregunta que persisteix de portes endins: "Si torna Puigdemont, l'important és explicar amb quin propòsit ho fa i quin discurs desplega de cara al futur". Una estratègia legitimista i de resistència, o una mirada més àmplia que competeixi amb el PSC? Si tot va bé, se sabrà el 2026.
