La preocupació pel baròmetre del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) ha estat intensa a les files de Junts al llarg de les últimes setmanes. Fins al punt que, abans de la publicació de les dades, hi ha hagut dirigents que es van interessar directament pel resultat de l'enquesta. La possibilitat del sorpasso d'Aliança Catalana, sumat a la pèrdua de fins a quinze escons, és un dels elements que ha fet reestructurar el partit -amb Albert Batet com a nou adjunt a la presidència, Mònica Sales com a presidenta del grup parlamentari i Salvador Vergés com a portaveu a la cambra catalana- i que els fa ballar el cap de cara a les eleccions municipals.
Públicament, el partit mira de transmetre tranquil·litat i es dedica a denunciar una suposada manipulació de l'enquesta del CEO. "Desmentirem totes les enquestes", ha dit aquest dimarts Jordi Turull, secretari general del partit, criticant també anteriors estimacions del CEO en què valorava "a la baixa" la formació presidida per un Carles Puigdemont que, per ara, no ha parlat des de l'enquesta publicada aquest dilluns. Més enllà d'això, Turull ha dit que el discurs d'Aliança "incompleix les línies vermelles" de Junts, si bé ha evitat concretar si pactaria amb la formació de Sílvia Orriols. Les municipals resoldran tots els dubtes, però per ara no hi ha eleccions a l'horitzó. Mentrestant, sembla que Junts optarà per la confrontació total amb Aliança. Però, quines cartes té el partit per frenar l'auge de l'extrema dreta independentista?
El "sacseig" del retorn de Puigdemont
"El retorn de Puigdemont seria un sacseig de l'escenari polític", apunta un dirigent del partit. És una de les grans cartes que Junts té sobre la taula per frenar Aliança, si bé des del partit aclareixen que la voluntat sempre ha estat que l'expresident pugui competir en igualtat de condicions amb tots els rivals, no només amb Orriols. Ara bé, el "desplegament" del líder de Junts pel territori seria una eina de gran valor de cara a les pròximes municipals, on a ningú se li escapa que Aliança intentarà fer forat a costa de Junts. Un bon exemple d'aquesta idea és que el CEO situava la formació d'Orriols com a primera força en la demarcació de Girona i Lleida en unes hipotètiques eleccions catalanes, feus històrics de Convergència, on Junts va ser la força més votada a les últimes eleccions al Parlament i on el partit té centenars d'alcaldies.
Ara, l'horitzó del retorn de Puigdemont ja no és només una il·lusió, sinó que sembla que el desenllaç està més proper i que pot ser favorable. Les conclusions de l'advocat general de la Unió Europea aplanen el camí per a l'aplicació de l'amnistia, però no desarmen del tot el jutge Manuel Marchena, que encara té marge per bloquejar la llei mentre no es pronunciï el Tribunal Constitucional. En tot cas, la sèrie de decisions que queden per prendre als tribunals estatals i europeus haurien d'arribar en la primera meitat del 2026, fet que dibuixa un horitzó més clar per a Puigdemont. A les files del partit, tal com reflectia la seva vicepresidenta Mònica Sales en una entrevista a Nació, és "impensable" pensar en un relleu de l'expresident, que avui dia es manté, malgrat les limitacions de l'exili, com la figura més forta.
Un nou aire al Parlament
L'ascens de Salvador Vergés forma part de la remor de fons que ha sorgit del món municipal en els últims temps. Segons diverses fonts consultades per Nació, Vergés va rebre l'encàrrec, fa mesos, de liderar un grup intern a Junts destinat a dissenyar com combatre Aliança Catalana, juntament amb altres veus del món local del partit. Dirigents territorials consultats sostenen que "en cap moment" hi ha hagut alcaldes favorables a pactar amb l'extrema dreta independentista, però sí que existeix nerviosisme per l'ascens d'Orriols i per la competència amb receptes que, posades ara sobre la taula, són monopolitzades per Aliança. A les files del Parlament, una altra font apunta que malgrat els dubtes inicials i la insinuació d'una possible necessitat de conciliar amb Orriols, ara hi ha consens a dir que el to contra Aliança ha de ser de confrontació rotunda.
Es convertirà Vergés en la cara visible de Junts per entrar al cos a cos amb els ultres catalans? "Té els elements per fer-ho", radiografia un dels consultats. "Serà la veu de la direcció per combatre'ls", insisteix un altre dirigent territorial. El nou portaveu parlamentari, a banda, gaudeix del suport de bona part del grup, que veia amb bons ulls que se l'ascendís. Quan es va trobar la manera de situar Batet en un lloc destacat al partit, al costat de Puigdemont, es va certificar l'ascens de Vergés sense que cap peça desencaixés. El grup parlamentari també espera que es faci més tàndem entre Sales i Vergés perquè representen "dos caràcters diferents": la tortosina mantindrà la interlocució pública -que en part ja assumia com a portaveu parlamentària en el tàndem amb Batet- i la part "més emocional" del discurs, mentre que l'olotí mantindrà un perfil més tècnic.
El discurs, intacte i de confrontació
El que no canvia dins de Junts malgrat l'auge d'Orriols és el discurs. "No direm coses per quatre vots i que d'aquí a dos anys ens farien caure la cara de vergonya", deia aquest dimarts Turull. No hi haurà cop de volant ni s'entrarà al fang amb l'extrema dreta. "Estem molt convençuts de la nostra proposta i estem centrats a explicar-la bé", ha reivindicat el secretari general de Junts. No és cap secret que la formació independentista ha incidit en els últims mesos i per la dreta en assumptes com la immigració, la seguretat, la multireincidència o les ocupacions, assegurant que són problemàtiques que els arriben des del món municipal i que intenten traslladar als parlaments català i espanyol. Junts defensa poder parlar de tots aquests temes sense que suposi comprar o imitar el relat d'Aliança, com li retreuen altres partits a l'esquerra de l'arc parlamentari.
I Turull ha deixat clar que hi ha línies vermelles per a Junts que Aliança "incompleix i no se n'amaga". Quins són aquests principis? Els de Puigdemont diuen que sempre faran polítiques "respectuoses" amb els drets i les llibertats, i ho contraposen amb Aliança, a qui acusen de "fraccionar la societat" i "atiar l'odi". Una font del grup parlamentari també compra aquest marc: "A Junts hi ha persones del món convergent, amb caràcter social, i persones d'altres espais, també amb factor social; no tenim res a veure amb Aliança". Dirigents del partit també donen importància a una dada del CEO: més de la meitat dels votants d'Aliança no són partidaris que Catalunya sigui un estat independent. "Hem de dir que no són independentistes, que Orriols no va a les comissions, que només està aquí pel sou i que no té cap més política que fer fora tots els immigrants", reclama una font parlamentària.
El divorci a Madrid
Potser una de les grans incògnites del CEO és com influeix el trencament de Junts amb el PSOE a Madrid. El treball de camp de l'enquesta es va fer entre el 13 d'octubre i l'11 de novembre i el divorci es va produir just al mig, a finals d'octubre. Però sí que es donen algunes pistes de la importància que té el gir de volant de la formació independentista al Congrés. Només el 24% dels votants d'Aliança aproven la gestió del govern espanyol, mentre que ho fa el 53% dels simpatitzants de Junts. El 56% dels votants de Junts aprova Pedro Sánchez i només ho fa el 30% dels simpatitzants d'Aliança. Si es té en compte que dos de cada deu votants de Junts marxen a Aliança, tot fa pensar que el trencament hauria de permetre recuperar un sac de vot que ha marxat cap a l'extrema dreta, sempre segons el CEO. Ara bé, per ara el divorci a Madrid no ha tingut conseqüències de pes i Sánchez continua en la mateixa precarietat de sempre.
