Junts té set vots clau al Congrés dels Diputats i ha decidit submergir Pedro Sánchez en un “bany de realitat” en forma de bloqueig parlamentari. El partit de Puigdemont havia advertit reiteradament el PSOE que no donaria estabilitat a la legislatura a canvi de promeses. Però els incompliments continuats —per desídia, com les inversions; per desinterès, com la no publicació de les balances fiscals; o per la convicció que Junts operaria com Convergència— han esgotat el marge del grup de Míriam Nogueras.
El bloqueig de la legislatura permet que els de Puigdemont recuperin protagonisme i escapin del frame en què havien situat ERC. Junts havia acusat els republicans de pactar amb el PSOE “a canvi de res”, però els resultats de les negociacions d’uns i altres han obtingut èxits i fracassos similars. Després de l’aprovació dels indults i de l’amnistia —amb un desgast important per al PSOE— la Moncloa ha arrossegat els peus en aspectes com el català a Europa i s’ha mostrat incapaç d’oferir contrapartides que portin Podem a donar suport al traspàs de les competències en immigració.
Però l’estratègia dels de Puigdemont, que prometien un "cobrament per avançat" que no ha arribat, no acaba de girar rodona. No ha aconseguit l’objectiu prioritari: una reacció immediata del govern de Sánchez en forma de compliment dels acords pactats. I cal temps per veure si se n’ha sortit amb un de secundari: exhibir mà dura a Madrid i aturar la fuita de vot cap a Aliança Catalana. Una enquesta de La Vanguardia del 21 de setembre situava Orriols (19 diputats) a només dos de Junts (21). El CEO de la segona quinzena de novembre en donarà veredicte.
Malgrat la debilitat de Sánchez, després de la compareixença de Carles Puigdemont del 27 d’octubre, la Moncloa va aixecar la cella, va prometre que s’esforçaria més i va continuar com si res. De cara a la galeria, assegurava que tot plegat és reconduïble; als passadissos, apuntava que es tracta d’una catxa i una escenificació. La realitat és que ja fa temps que Sánchez ha assumit que pot governar a cop de decret sense el Congrés, i qui dia passa, any empeny. Un walking dead que s’allargarà durant tot el cicle d’eleccions autonòmiques del 2026 i fins a la convocatòria de les generals. A la campanya, Sánchez podrà apel·lar al vot útil per combatre Vox i demanar suports per no dependre de socis poc fiables.
Vistos els resultats, Junts ha hagut de redoblar l’aposta. Dijous, Míriam Nogueras va desplaçar tot el seu grup parlamentari a Madrid per oferir una roda de premsa a la sala Campoamor del Congrés i anunciar esmenes a la totalitat a totes les lleis de l’executiu: bloqueig a la llei Bolaños per reformar la Justícia —una de les estrelles de la legislatura—, però també a la llei de famílies, que introdueix nous permisos per cures; a la llei d’universalització del sistema de salut, i a la d’inclusió social de persones amb discapacitat. En total, una cinquantena de lleis en fase de negociació entre el govern espanyol i els socis, també amb Junts. Aguantarà el tipus quan arribin les votacions, se'ls ofereixi negociar esmenes i agents com ara Foment pressionin perquè Junts empenyi la seva agenda?
Sánchez ordena "delicadesa", però opera amb lògica electoral
Després de la roda de premsa de dijous, Sánchez va ordenar al seu equip tractar amb “màxima delicadesa” Junts. Però el cert és que la Moncloa torna a relativitzar l’impacte de la decisió. “No és una gran catàstrofe, és una situació complexa més”, afirma l’equip del president espanyol. Bàsicament per tres motius: el primer, perquè bona part de les iniciatives ja estaven prèviament en via morta pel “no” de Junts, del PNB o de Podem; el segon, perquè més enllà de l’anunci, els de Puigdemont s’hauran de posicionar públicament sobre cada projecte i, en alguns casos, tindran dificultats per justificar un “no”.
I el tercer, i més important, perquè la legislatura s’esgota i la Moncloa opera amb lògica electoral. “En campanya és més important posicionar-se en una votació que no pas si la llei surt o no”, admeten aquestes fonts. Si el Congrés funciona, millor; si no, com a mínim que serveixi d’aparador de l’oferta d’uns i altres. Un escenari més de confrontació.
El fet és que la maniobra de Puigdemont tanca un cicle. Evidencia que Sánchez va despullat i que, malgrat les proclames sobre el govern “més estable d’Europa”, l’executiu ja no disposa de marge per legislar ni per fer noves promeses a la resta de socis. No hi haurà pressupostos generals de l’Estat, i l’únic incentiu del govern espanyol per aprovar un nou sistema de finançament pactat amb ERC implica deixar encarrilada la legislatura de Salvador Illa amb uns nous pressupostos de la Generalitat. Illa encarna la continuïtat del projecte socialista més enllà de Sánchez, i Catalunya haurà de ser el salvavides que garanteixi el futur del PSOE en cas de naufragi.
Una jugada arriscada
No hi ha data per a uns comicis, però tots els partits tenen encesos els motors de cara a la convocatòria, i Sánchez pitjarà el botó vermell quan més li convingui. A més, passades les eleccions, Junts continuarà preferint un govern del PSOE que no pas un de PP i Vox. “La trencadissa és moderada, perquè al final Junts voldrà que tornem a governar”, diu l’entorn de Sánchez.
Si Junts manté el pols, bloqueig de la legislatura és un all in de manual. Junts ha apostat tota la seva força a Madrid i està disposat a renunciar a la seva capacitat d’influència situant-se en un “no” definitiu. Una jugada molt arriscada si —com fins ara— el govern espanyol s’abraça a la resignació i prepara el terreny per a les pròximes eleccions generals. Perquè, per a Junts, potser hi ha un escenari pitjor que quedar presoner dels incompliments de Sánchez: convertir el bloqueig en el seu propi llast i quedar atrapat votant reiteradament amb PP i Vox a les portes d’una campanya electoral.
