Sense pressupostos ni aquí ni allà, Salvador Illa i Pedro Sánchez miren d'accelerar en el compliment dels acords per alimentar les legislatures en aquest 2026. "Al gener passaran coses", va dir el president de la Generalitat en l'última roda de premsa de l'any passat. I és així. En la primera setmana "hàbil", acord de finançament que es traslladarà dimecres a les comunitats autònomes; primer pas per a la creació de l'Autoritat Aeroportuària de Catalunya i mirar d'influir en la governança del Prat; a concurs els primers solars per fer-hi pisos públics i, aquest dilluns, la formalització de la nova empresa mixta que gestionarà Rodalies, un pas important en el traspàs que van pactar ERC i el PSOE fa dos anys.
Les situacions són ben diferents a Madrid i Catalunya, però les dues legislatures s'entrellacen, també per la plena sintonia en els governs català i espanyol necessària perquè bona part dels acords subscrits tinguin èxit. Malgrat la lletra petita del finançament, pedra angular dels pactes d'ERC amb el PSC i el PSOE, encara no es donen les condicions per obrir una negociació pressupostària que, si té èxit permetria a Illa poder posar el pilot automàtic a una legislatura que per ara és plàcida tot i no tenir comptes en vigor. Els republicans volen abordar més cessions en l'IVA -el negociador Lluís Salvadó avançava a Nació que s'hauria de moure pel 80% en total- la recaptació d'impostos abans d'asseure a negociar i al febrer preveuen reactivar la proposició de llei per habilitar la Generalitat, que necessita, per començar, que el PSOE s'hi posi bé.
Els Comuns reclamen sancions als especuladors i que es compleixin els acords signats en matèria de sanitat i educació. Ningú no nega que els pisos són una de les prioritats d'Illa, que tancava l'any aconseguit l'aprovació al Parlament de la regulació dels lloguers de temporada i insistint que, quan es tingui plena seguretat jurídica, es començaran a posar multes per a aquells propietaris que se salten la llei de l'habitatge. Però més enllà d'això, aquest mateix divendres s'han posat a concurs els primers solars dels ajuntaments per fer-hi habitatge protegit, una política "innovadora" que ha de contribuir a l'objectiu dels 50.000 pisos públics el 2030. Més d'hora o més tard, tot sembla indicar que a Catalunya es podrà obrir una negociació, tot i que els socis posaran més condicions per aprovar finalment els comptes.
Sánchez ho té molt més difícil, perquè més enllà dels acords amb els republicans ha de satisfer moltes altres demandes, algunes incompatibles, i refer relacions amb Junts i Podem. La fotografia de dijous amb Oriol Junqueras a la Moncloa serveix perquè els republicans no es despengin, però és insuficient per al govern espanyol, tant per recuperar un cert vigor parlamentari com per tenir alguna possibilitat d'aprovar els pressupostos. La ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, insisteix que els presentarà, però l'oposició ja li va tombar el sostre de despesa i res fa pensar que pugui marxar a Andalusia com a candidata del PSOE amb els comptes renovats.
En tot cas, ni Illa ni Sánchez pensen tirar la tovallola tot i la situació de pròrroga i avancen a més o menys velocitat en el compliment dels acords subscrits. Si en el tram final de l'any passat el president espanyol va tenir gestos amb Junts, en aquests primers compassos de 2026 els ha tingut amb ERC. Reunió amb el líder republicà a la Moncloa, anunci de nou model de finançament i, finalment, la nova empresa de Rodalies que comença a caminar. Era qüestió de trobar el forat a l'agenda, com ja apuntaven a Palau a finals d'any. El ministre Óscar Puente -car de veure a Catalunya- i el president Illa formalitzaran la nova companyia en un acte a Palau, similar al que es va fer per a l'ampliació del Prat.
Aleshores començarà una segona fase per aconseguir la llicència ferroviària i el certificat de seguretat. Són tràmits difícils, que ningú s'atreveix a dir quan estaran enllestits, però el fet que la nova Rodalies de Catalunya formi part del grup Renfe -que ja disposa d'aquests requisits- ajuda a agilitzar-ho. És, de fet, un dels arguments que utilitza el Govern per justificar que el 50,1% de l'accionariat sigui de Renfe i el 49,9% de la Generalitat. Malgrat que havien de ser dues empreses segregades, això de moment no serà així, també pensant a evitar problemes amb els treballadors.
Sense abandonar les infraestructures, el Govern ha activat una carpeta important per als republicans, la que fa referència a la governança de l'aeroport del Prat. Un escenari de "cogovernança" és llunyà i Aena -empresa cotitzada amb interessos d'inversors privats- no el contempla, però l'impuls de l'Autoritat Aeroportuària de Catalunya, que no començarà a funcionar fins a l'any 2027, és un primer pas per tenir "veu pròpia" davant dels gestors aeroportuaris espanyols i els organismes europeus, i governar de manera "integral" tots els aeroports del país. També el de Barcelona. Dijous vinent, a Madrid, Maurici Lucena, president d'Aena, fa una conferència. Seria una bona ocasió per posicionar-se sobre la proposta de la Generalitat.
Res d'això no és suficient per si sol per començar la negociació pressupostària, però tot ajuda a alimentar la legislatura i consolidar la confiança entre els socis, sobretot entre el PSC i ERC. L'acord de finançament n'és un bon exemple. Fonts del Govern i d'ERC ressaltaven fa uns dies la bona coordinació a l'hora de negociar amb el Ministeri d'Hisenda el nou model, que suposarà més recursos per a Catalunya si finalment tira endavant al Congrés durant aquest any. La recaptació de l'IRPF és condició indispensable si Illa aspira a negociar amb certes garanties els pressupostos d'aquest any. I per això necessitarà, una vegada més, l'ajuda de Sánchez i Montero. Aquesta última és reticent a cedir posicions en el principal impost, però hi ha en joc l'estabilitat del principal puntal socialista de la Moncloa, que no és altre que el PSC.
