Ja es coneix la lletra petita del model de finançament. L'acord es va escenificar dijous a Madrid, amb la fotografia entre Pedro Sánchez i Oriol Junqueras, però ha estat avui quan el govern espanyol, el català, i ERC n'han donat els detalls. Totes les parts coincideixen que és un bon acord, que millora l'actual sistema amb més recursos per a tothom, se simplifica el sistema i es fa més transparent. La setmana vinent, la ministra María Jesús Montero el traslladarà a la resta d'autonomies, en un Consell de Política Fiscal i Financera. Però la feina tot just comença: ara cal convertir "l'Excel" en una llei que modifiqui la normativa actual i presentar-la de nou a les comunitats autònomes abans de començar una tramitació al Congrés que no es preveu senzilla. De fet, ara com ara, no està garantit ni tan sols que es pugui començar a tramitar.
Aquesta és la radiografia del nou sistema:
1.792 euros més per català
Amb el nou sistema, el pastís és més gran i tothom n'obté un tall més gros. Dit d'una altra manera, l'Estat aboca al sistema prop de 21.000 milions d'euros, tal com va avançar fa mesos Nació, i totes les comunitats autònomes hi surten guanyant. És una quantitat important de diners, que representa més d'un 1% del PIB de l'Estat. En el cas de Catalunya, això es tradueix en 4.700 milions d'euros més, que representen un 22% dels nous recursos que es posen sobre la taula i un 13,35% més que en el model actual. Representa un 12% del pressupost de la Generalitat si tenim en compte la despesa financera no finalista, és a dir, més diners per als serveis públics com educació, sanitat o polítiques de dependència. Si ho aterrem més, aquests diners es tradueixen en 5.200 euros per habitant per població ajustada, 1.792 euros més per català respecte del model actual. I com queda el rànquing? Andalusia és la comunitat més beneficiada amb el nou model (4.846 milions d'euros més), seguida de Catalunya, el País Valencià (3.669 milions més) i Madrid (2.555 milions més).
Ordinalitat: Catalunya sí, Madrid no
L'ordinalitat era una de les peces fonamentals del nou model i finalment hi serà en el cas de Catalunya. És la tercera comunitat que més aporta a la solidaritat -una xifra que no s'ha concretat- i serà la tercera que més rep segons el criteri de la població ajustada. En població real, Catalunya és la tercera que més aporta i la desena que menys rep, i amb el nou model seria la novena. Fonts del Govern i d'ERC insisteixen que, quan el model es converteixi en un text legal, quedarà lligat que l'ordinalitat es calcula sobre població ajustada. Una ordinalitat, per cert, que no aplicarà a tots els territoris. Com que un dels principis que també es volen garantir és el de l'statu quo (que ningú hi surti perdent), hi ha territoris com Cantàbria que quedaran en millor posició que, per exemple, Madrid, després de contribuir a la solidaritat interterritorial.
Menys diferència entre comunitats
Quedarà blindada o hi ha risc que es dilueix amb el pas dels anys? Montero ha dit que el nou model "tendeix" a l'ordinalitat i la respecta en el cas de Catalunya. I en el futur? Fonts del Govern i d'ERC demanen esperar a veure "com s'aterra jurídicament" en el redactat de la llei, però insisteixen que l'aplicació del model és automàtica i, així, l'ordinalitat per a Catalunya es respecta. El nou model redueix la diferència entre la comunitat més ben finançada i la més castigada, que havia anat creixent amb l'actual model després d'anys caducat. Dels 1.500 euros actuals -"injustificable", coincideixen a Hisenda, Palau i Calàbria-, es passa a 477 euros abans de l'aplicació del criteri de l'statu quo, que deixa la diferència en uns 700 euros. És per això que els negociadors del model ressalten que el nou sistema és més "just" i "equitatiu".
Població ajustada amb més criteris però sense cost de la vida
En aquest punt és important destacar la població ajustada. Hi ha canvis respecte del model actual, que permeten acotar-la més a les característiques de cada comunitat. Aquesta negociació ha estat complexa perquè cada territori vol que ponderi més aquells elements que més el beneficien (algunes la dispersió territorial, altres la insularitat, altres la densitat de població...). Catalunya, per exemple, ha hagut de cedir, i no es té en compte el cost de la vida, més elevat aquí que no pas en altres punts de l'Estat. En relació amb l'ordinalitat: amb el model actual, Catalunya és la tercera comunitat que més aporta i la desena que menys rep, una posició que cau fins a la catorzena si es té en compte el cost de la vida. En tot cas, amb la nova població ajustada es tenen en compte més grups de població protegida o es fixa com a nou criteri els estudiants desplaçats d'altres comunitats.
Singularitats a la carta
El nou model havia de combinar ser singular i alhora generalitzable. La proposta preveu singularitats a la carta, elements als quals es podran adherir les comunitats autònomes que ho vulguin d'acord amb la seva vocació d'autogovern i a través d'una negociació bilateral amb l'Estat (bilateralitat i multilateralitat, un altre principi que calia respectar). Catalunya, segons fonts governamentals, s'adherirà a totes les singularitats possibles per avançar en el seu autogovern. Un exemple és l'IVA de les pimes, que "reconeix el model productiu de Catalunya" i "incentiva la generació de riquesa al conjunt de l'Estat". Les comunitats que ho vulguin podran quedar-se una part de la recaptació de l'IVA generada per les empreses al seu territori. Serà una decisió voluntària, negociada bilateralment, i per a un període de cinc anys.
Més part de l'IVA per pagar les competències pròpies
Pel que fa a les competències no homogènies -aquelles que no totes les comunitats tenen, com ara policia o presons- es pagaven fins ara via transferències de l'Estat. Amb el nou model, les comunitats poden decidir si continuar amb aquest mecanisme o bé pagar-les assumint la cessió d'una part de l'IVA. Això comporta riscos quan el moment econòmic no es bo, però també és un avenç en sobirania. De nou, es negociarà de manera bilateral i Catalunya s'hi adherirà. També s'inclou un fons climàtic de 1.000 milions d'euros que es destinarà, majoritàriament, als territoris de l'arc mediterrani, més perjudicats per l'escalfament global. Aquest fons beneficiarà sobretot Catalunya, el País Valencià i les Illes, territoris especialment castigats amb l'actual model de finançament.
Adeu a les bestretes
Una altra singularitat important, a la qual s'agafarà Catalunya, és la "caixa comuna" per abandonar el sistema de bestretes, molt criticades els últims anys. Les comunitats que ho vulguin podran acollir-sea aquest sistema de caixa comuna compartida, en què els ingressos de l'IRPF i l'IVA arribaran de manera "simultània" a l'administració estatal i a l'autonòmica. De nou, és voluntari continuar en el sistema actual (bestretes que es liquiden a dos anys vista i que, en alguns moments, s'han utilitzat per pressionar les autonomies) o bé aquest sistema de caixa comuna durant els cinc anys que, en principi, ha d'estar en vigor l'actual model. Segons ha explicat Montero, amb aquest sistema es pot aconseguir més agilitat i eliminar les controvertides entregues a compte.
Creix el percentatge d'impostos per a Catalunya
Pel que fa als impostos, hi ha dos àmbits diferents. En matèria de recaptació, la negociació continua encallada per les reticències d'Hisenda a cedir a Catalunya la capacitat de gestionar i liquidar tot l'IRPF. ERC preveu recuperar la seva proposta d'habilitar la Generalitat perquè es debati al febrer al Congrés. D'altra banda, la cistella d'impostos que es queden les autonomies varia, cosa que els permetrà disposar de més recursos. El percentatge de l'IRPF per a les autonomies passa del 50 al 55%, i el de l'IVA arriba al 56,5%, i es mantenen el 58% dels impostos especials i el 100% dels cedits, com successions o transmissions patrimonials. En les pròximes setmanes, es continuarà negociant per avançar en la recaptació de l'IRPF, que en el millor dels casos arribaria l'any 2028.
