En la negociació del finançament hi ha, com a mínim, tres esculls importants: l'ordinalitat, que les comunitats que més aporten no quedin surtin perjudicades després d'haver contribuït a la solidaritat amb els territoris més desafavorits; la capacitat normativa per recaptar els impostos; i un tercer element, també determinant, que és com es pondera la població de cada territori. El criteri de la població ajustada és la "gran batalla" que lliura ara ERC en la negociació amb la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, que condiciona l'altre principi que ha de regir el nou model, el d'ordinalitat, que difícilment serà plena, però que els republicans aspiren a millorar respecte al model de 2009, caducat des del 2014.

La xifra de recursos extra que aportarà l'Estat està més o menys tancada, i suposaria un increment de més de 4.000 milions d'euros per a la Generalitat. Una bona quantitat, tal com reconeixen socialistes i republicans. Això per si sol contribueix a reduir el dèficit fiscal, uns 22.000 milions d'euros anuals segons les últimes dades de la Generalitat. Però per ERC no és suficient, i cal blindar-ho dins del model perquè la quantitat de recursos no es vagi perdent a mesura que passin els anys. En un acte al Col·legi d'Economistes, Oriol Junqueras, recordava la setmana passada que els 3.800 milions d'euros de l'últim model de finançament "es van fondre" al cap d'uns mesos perquè el model no estava ben fet.

Per això els republicans insisteixen que cal anar més enllà dels números i concretar el sistema. Hi ha hagut avenços, però l'acord difícilment estarà tancat abans del Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF), previst per principis de novembre. I en aquest punt és important el criteri de la població ajustada, que és la població real -a Catalunya, uns 8,1 milions de persones- però ponderada d'acord amb una sèrie de criteris, com l'extensió territorial, la insularitat, l'envelliment de la població o la dispersió, per tal d'"igualar" les diferents comunitats d'acord amb les seves característiques. Junqueras, al mateix acte de la setmana passada, lamentava que les propostes d'Hisenda "rebaixen" la població ajustada per Catalunya, que sortia pitjor fins i tot que en l'actual model, tot i que la població no ha parat de créixer.

Extensió territorial o densitat de població?

A grans trets, el problema que veuen els republicans és que els criteris que prioritza Montero per ajustar la població no beneficien Catalunya, i això dona lloc a una població ajustada "a la baixa", és a dir, allunyada de la població real i mal adaptada a les característiques del país. Els negociadors d'ERC intenten que els criteris s'ajustin de tal manera que la població ajustada s'assembli reflecteixi de manera més fidedigna les característiques demogràfiques i geogràfiques del país. A tall d'exemple, si el nou model dona més pes a l'extensió territorial i la dispersió, això perjudica Catalunya, que té molta població i poc territori. I beneficia, en canvi, Andalusia -que també té molta població, però molt més territori que Catalunya-, i les Castelles -amb poca població i grans extensions territorials.

El model de 2009, vigent i caducat, té en compte la població ajustada com a indicador de les necessitats de despesa de cada territori. Com recullen les economistes Núria Bosch i Maite Vilalta al llibre Models de finançament. Una immersió ràpida (Tibidabo Edicions), té en compte la població de dret (amb un pes del 30%), la població protegida distribuïda en set grups d'edat (38%), la població més gran de 65 anys (8,5%) i la població entre 0 i 16 anys (20,5%). El 3% restant correspon a la superfície (1,8%), la dispersió (0,6%) i la insularitat (0,6%). Fonts d'Hisenda consultades defensen que les variables actuals tenen sentit.

La discussió entre ERC i el Ministeri és com trobar una manera d'ajustar la població -una única manera per a totes les autonomies- que, en el cas dels interessos d'ERC i del Govern, sigui "justa" amb les característiques de Catalunya. L'actual model, a banda, també perjudica el País Valencià i les Illes perquè tenen característiques (poc territori, població més concentrada i més jove...) que els castiguen a l'hora de calcular la població ajustada. La pretensió dels republicans és que amb el nou model també hi surtin guanyant el País Valencià i les Balears. Es dona la paradoxa, també, que tot allò que beneficia Catalunya també va bé a la Comunitat de Madrid, propulsada a més per l'efecte capitalitat.

L'última proposta perjudicava Catalunya

L'any 2021, el Ministeri d'Hisenda va traslladar a les comunitats autònomes de règim comú una proposta de població ajustada, quan Montero pretenia obrir el debat de la reforma del finançament. En aquell moment, es plantejava augmentar el pes de la sanitat i l'educació en la ponderació global, fer prevaldre els criteris de superfície territorial, dispersió i despoblació, i treure pes a la població absoluta, cosa que beneficiaria aquelles comunitats grans i amb poca població, i perjudicaria territoris com Catalunya. Ja en aquell moment, el Govern d'ERC s'hi mostrava en contra, i defensava tenir en compte la població real o el cost dels serveis públics.

Ara, amb el PSC a la Generalitat, l'hermetisme és absolut i el missatge que transcendeix és que el nou model complirà amb els acords subscrits amb ERC. La portaveu del Govern, Sílvia Paneque, defensava dimarts aquesta discreció. "Quan s'arribi a un acord serà el moment de valorar els elements concrets [la població ajustada]. És bo que els equips treballin amb aquests elements genèrics", va dir, rebutjant així concretar quina posició defensa la part catalana amb relació als criteris que hauria de prioritzar el model a l'hora de ponderar la població. Fonts d'Economia eviten fer cap declaració.

Condiciona l'ordinalitat

La manera com es defineix la població ajustada condiciona l'ordinalitat, un dels principis fonamentals que hauria de regir el nou model i que Hisenda tampoc acaba de veure clar. Tot apunta que la proposta que farà Montero no inclourà una ordinalitat pura, però sí alguna millora pel que fa a Catalunya, que ara és la tercera comunitat que més aporta i la desena que menys rep. La manera com quedi la població ajustada condiciona també la fotografia de l'ordinalitat: una població ponderada a la baixa, permet vendre que Catalunya surt més ben parada del nou repartiment de recursos, però seria una imatge enganyosa. Això és el que es mira de resoldre per acostar posicions en la negociació del finançament. La quadratura del cercle no és senzilla.