Salvador Illa ha tingut un any relativament tranquil, malgrat crisis sobrevingudes com la pesta porcina o algunes danes. El Parlament està controlat, l'oposició continua sense acabar de trobar el seu lloc i els socis de la investidura pressionen però conscients que a ningú li interessa fer descarrilar la legislatura. Ara bé, el president, que basa bona part del seu relat en la "bona gestió", entoma un 2026 carregat de reptes. Per ara, no té pressupostos i els haurà de negociar amb ERC i els Comuns, que saben que tenen, probablement, l'última gran palanca negociadora en aquests comptes. Tot plegat, mentre arriben núvols amenaçadors des de Madrid, perquè els casos de corrupció i d'assetjament al PSOE tenen Pedro Sánchez, aliat d'Illa, contra les cordes.
La principal fita de l'inici d'any serà la negociació pressupostària, però aquesta no es pot deslligar de la carpeta del finançament. Entre gener i febrer, la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, s'ha compromès a presentar una porposta de finançament per a totes les comunitats autònomes, però que alhora serà singular per Catalunya i, segons el Govern, respectarà el principi d'ordinalitat. Serà probablement l'última contribució de Montero a l'estabilitat d'Illa abans de fer el salt cap a Andalusia. Amb aquesta proposta sobre la taula, que abans hauria d'haver estat validada per ERC, es podran obrir les negociacions dels pressupostos, tot i que caldran majories al Congrés per tirar-la endavant. I a la cambra espanyola, les majories van molt cares.
Amb els Comuns la cosa sembla més senzilla, però també tenen les seves demandes. Els de Jéssica Albiach volen més contundència en matèria d'habitatge. No neguen que és una prioritat del Govern, i que el PSC ha fet passos que la passada legislatura haurien estat impensables, però reclamen concrecions en forma de sancions als especuladors. La llei de l'habitatge s'ha desplegat, però encara no s'ha multat aquells propietaris que se salten el topall dels lloguers, que no són pocs. L'any acaba, això sí, amb l'aprovació de la regulació dels lloguers de temporada al Parlament, la gran fuita de la llei d'habitatge, i mentre es continua estudiant la limitació de la compra especulativa d'habitatge, una de les carpetes clau en l'arrencada d'any. "S'hi està treballant", insisteixen a Palau.
Tant per la via del finançament com per la d'habitatge, Illa sap que ha de cuidar els socis. També amb el traspàs de Rodalies, amb la nova empresa que comença a caminar aquest any nou. En aquest primer tram de la legislatura, res fa pensar que hi pugui haver majories alternatives viables. Junts, principal partit de l'oposició, continua distanciat amb el PSC, i no ajuda a acostar posicions la línia dura adoptada al Congrés amb el trencament amb Sánchez. Els juntaires, amb Mònica Sales i Salvador Vergés al capdavant, miren de marcar perfil propi al Parlament amb crítiques a Illa per la poca ambició o el que consideren una excessiva fidelitat al PSOE, però el cert és que la majoria d'esquerres està consolidada i les discrepàncies entre els socis semblen totes pactades.
Un retorn a la primavera
A l'horitzó es dibuixen dos elements que poden alterar la pau socialista. El primer és un eventual retorn de Carles Puigdemont, líder de Junts i diputat al Parlament. El Tribunal Constitucional s'ha de pronunciar a principis d'any sobre el recurs d'empara i tot apunta que la majoria progressista esmenarà la decisió del Suprem de no amnistiar els dirigents independentistes. A això cal sumar-hi, també, les sentències que han d'arribar d'Europa, que per ara compten amb unes conclusions de l'advocat general de la UE que donen la raó als líders del procés. En tot cas, la pilota passarà aleshores a la teulada del Suprem que haurà de decidir què fa o si troba algun altre subterfugi per no aplicar la llei.
Si Puigdemont finalment pot tornar -a Palau ho situen entre març i abril- serà una sacsejada per a Junts, que pot tenir traduccions al Parlament i, segur, en tindrà al partit. L'expresident haurà de decidir quin rol vol jugar, si centrar-se a fer de cap de l'oposició, a la formació per combatre la fuga de vots cap a Aliança Catalana, o fer un pas al costat i deixar la primera línia. Sigui com sigui, el retorn de Puigdemont serà un element a tenir en compte mentre al Govern insisteixen que és el pas necessari per culminar la normalització de la política catalana. Els socialistes asseguren que l'impacte del retorn del president de l'1-O no els amoïna.
Un futur sense la Moncloa
L'altre és, sens dubte, el futur de Pedro Sánchez. Acorralat pels casos de corrupció i d'assetjament, el president espanyol insisteix que vol resistir i mirar de convèncer els socis per esgotar la legislatura. També a Palau creuen que pot aguantar. Però el cert és que la pressió -que dirigents socialistes creuen que es reduirà quan sigui efectiva l'amnistia- sembla cada cop més insostenible mentre les enquestes -totes menys l'incansable CIS- apunten a una victòria clara de la dreta i l'extrema dreta, com s'ha vist a Extremadura i es veurà a l'Aragó. Una caiguda de Sánchez suposaria un canvi de paradigma en la legislatura catalana. Illa, que ha basat la seva presidència en la bona sintonia amb la Moncloa, deixaria de trobar facilitats a Madrid. Més aviat al contrari.
