Illa situa el 2026 com l'any de l'amnistia i el finançament singular

El president reclama el retorn de Puigdemont i garanteix a ERC que complirà els acords d'investidura, però el seu balanç no convenç l'oposició al Parlament

Publicat el 17 de desembre de 2025 a les 09:51
Actualitzat el 17 de desembre de 2025 a les 10:15

Última sessió de control de l'any al president de la Generalitat. Salvador Illa ha desitjat que l'any vinent sigui el de l'aplicació efectiu de l'amnistia i Carles Puigdemont pugui tornar al Parlament i que es facin passos decisius en matèria de finançament, però el seu balanç no ha convençut l'oposició. "El 2025 ha anat bé i el 2026 anirà millor", ha pronosticat el president davant dels retrets per poca ambició i incompliments que li han fet Junts i ERC. Els juntaires han lamentat la supeditació d'llla a Madrid mentre que els republicans li han insistit en la necessitat del finançament i d'avançar en la resolució del conflicte polític. En aquesta última qüestió, Illa no s'ha mogut de reclamar, una vegada més, l'aplicació total de l'amnistia.

"Hi ha coses que no van bé, però no tot va malament", ha insistit el president davant dels missatges dels grups parlamentaris. Per sostenir-ho, s'ha agafat a les bones dades macroeconòmiques, tot i reconèixer que aquesta prosperitat s'ha de notar els butxaques dels ciutadans, i també ha tret pit de les mesures preses en matèria d'habitatge -aquesta setmana es prohibirà el lloguer de temporada- i per reforçar la seguretat. En aquest sentit, ha agraït a Junts la feina feta al Congrés per endurir les penes per la multireincidència, però ha lamentat el vot conrari al sostre de despesa, que impedeix a Catalunya guanyar capacitat d'endeutament. Sí que ha coincidit amb Mònica Sales a l'hora de reclamar el retorn de Puigdemont.

La dirigent independentista, però, ha furgat en l'excessiva vinculació entre Illa i Sánchez, i ha retret al president el poc lideratge. Ha dit que els serveis públics estan tensionats i que el president només posa "horitzons llunyans" i poques mesures concretes. "En finançament, cap proposta pròpia", ha assegurat Sales, que ha lamentat que el president sempre esperi les ordres de Madrid. Així, ha repassat les mesures aconseguides per Junts a Madrid. "Mentre vostè espera, Junts actua", ha afirmat, i ha reclamat apostar per la "unitat independentista" per fer avançar el país aprofitant la debilitat de Madrid i de Sánchez, envoltat de casos de corrupció i assetjament al PSOE.

ERC ha anat en la mateixa línia i ha recordat a Illa que no tindrà pressupostos per començar l'any. El motiu? Que no ha fet tot el que calia en matèria de finançament, línia vermella dels republicans per obrir negociacions. Josep Maria Jové ha lamentat que el president no hagi rectificat el rumb pel que fa a l'ambició nacional i a les polítiques socials. "Ens cal un finançament just i singular", ha insistit Jové. També ha demanat a Illa que "enforteixi la democràcia", amb mesures per resoldre el conflicte polític amb l'Estat: "No hi ha res més democràtic que decidir el futur polític del país votant", ha dit. Tant en el finançament com en la resolució del conflicte polític, ha dit Jové, hi ha majoria àmplia a la cambra.

Illa ha agafat parcialment el guant del dirigent repulicà. S'ha tornat a comprometre a complir els acords, però no ha entrat en la resolució del conflicte polític més enllà de demanar l'amnstia. En finançament, s'ha compromès a "suar la samarreta" -frase que utilitza sovint el govern espanyol- i a "treballar incansablement". "Crec que les coses aniran bé", ha afirmat. A prinicpis d'any, la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, ha de plantejar la proposta de finançament per a les autonomies, que ha de ser singular per Catalunya. 

Punta de llança en mobilitat

Els Comuns han celebrat l'acord en matèria de mobilitat per mantenir les bonificacions dels títols de transport públic, i també la prohibició dels lloguers de temporada. Però ha exigit a Illa que apliqui la llei de l'habitatge amb sancions als especuladors i a aquells que driblen el topall del lloguer. Illa ha insistit que s'hi està treballant, però vol temps. Això sí, ha obert la porta a ser punta de llança en matèria de mobilitat, tant amb un grup de treball "estable" sobre les tarifes del transport públic per començar a treballar les de 2027, com també adaptant-se ràpidament a la tarifa plana anunciada pel govern espanyol en el transport públic, amb un abonament únic. 

"Qui tingiu alguna cosa, que denunciï"

Illa s'ha pronunciat clarament sobre els casos de corrupció al PSOE arran de la pregunta de la CUP. “Qui tingui dades que hi ha hagut una cosa mal feta, que vagi a denunciar-ho”, ha sentenciat davant les explicacions que li demanaven els anticapitalistes, als quals ha dit que la reacció dels socialistes davant aquests casos ha estat de “màxima contundència”. Illa ha afegit que “no encobreix res” i que, malgrat que els denunciants de corrupció sempre tindran el suport de la Generalitat, no donarà cobertura “ni a denúncies falses ni a falses insinuacions”. El president també ha retret a la CUP que plantegin que “tot va malament”: “Potser això és el que genera desafecció”, ha considerat.

Malestar amb PP i Vox

El president s'ha mostrat especialment molest amb les intervencions de PP i Vox. Alejandro Fernándz ha furgat en la mala gestió de la DGAIA i Illa li ha demanat que "no faci política" amb aquesta qüestió. Pel que fa a Vox, Ignacio Garriga ha culpat els immigrants de col·lapsar els serveis públics i Illa l'ha titllat de mentider.