Tot i les reticències d'ERC, Junts no té intenció de renunciar a posar en marxa un front unitari a Madrid per aprofitar la debilitat de Pedro Sánchez, que travessa el moment més delicat de la legislatura. Segons diverses fonts consultades per Nació, la formació liderada per Carles Puigdemont ha posat en marxa contactes amb les entitats sobiranistes per propiciar una estratègia unitària a Madrid. L'encarregat de fer-los ha estat el secretari general, Jordi Turull, que aquest dilluns en va informar a l'executiva. Els dirigents de Junts consultats assenyalen que les trucades han estat dirigides a l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), Òmnium Cultural, l'AMI i també el Consell per la República.
La prudència és la divisa principal que fan servir tant a l'ANC com a Òmnium. Fonts de l'Assemblea assenyalen que, en cas que hi hagi hagut contactes, s'emmarquen dins la "informalitat", i rebutgen fer qualsevol valoració sobre què han de fer els partits independentistes a Madrid. Recorden, a banda, que en el seu dia van ser reticents als acords amb Sánchez, i indiquen que abans de l'última campanya electoral al Congrés van estar sotmesos a "molta pressió" davant d'una consulta interna en què, finalment, es va rebutjar demanar l'abstenció o el vot nul. L'entitat, en aquell moment, estava presidida per Dolors Feliu -també partidària de la llista cívica- i ara la lidera Lluís Llach.
Pel que fa a Òmnium, fonts oficials assenyalen que es reuneixen "amb tothom", dins del marc del catalanisme democràtic, però insisteixen que "no validen ni critiquen" les estratègies dels partits. "Ells fan la seva en el terreny polític i nosaltres treballem en el servei social", sostenen les mateixes veus. Han passat moltes coses des que l'Assemblea i l'entitat que presideix Xavier Antich anaven de bracet dels partits en la legislatura del referèndum, i des que es va afrontar el judici al Tribunal Suprem contra els líders del procés. Tanmateix, Òmnium no ha perdut mai la interlocució amb tots els actors, com demostra la reunió amb Carles Puigdemont a Waterloo del 29 de novembre.
La portaveu de Junts a Madrid, Míriam Nogueras, ha insistit aquest dimarts en una entrevista al programa Els Matins que cal aprofitar una "oportunitat única" a Madrid, marcada pel sotrac que travessa Sánchez. "El que hem de fer és anar en clau catalana, no espanyola, i això no vol dir reunir-se amb un govern espanyol que no compleix", ha indicat Nogueras, en referència a la reunió que mantindran Oriol Junqueras, president d'ERC, amb el líder del PSOE. En cas de concretar-se, seria la primera trobada entre tots dos des que Sánchez és a la Moncloa. Junts defensa, en tot cas, que no cal contactar amb el president espanyol perquè trencar-hi "és l'únic que ha comportat canvis".
La posició d'ERC
Entre aquests canvis hi ha tres nous gestos , anunciats aquest dilluns per Sánchez, hi ha la publicació de les balances fiscals -pendent des que es va acordar el gener del 2024- i la incorporació de Catalunya tant a l'Unesco com a l'Organització Mundial del Turisme. Davant d'aquesta situació, què defensa ERC? Dirigents consultats per Nació remarquen que no hi ha cap negociació en marxa, i conviden Junts a fer front comú per qüestions com el finançament singular, la condonació del deute en mans del fons de liquiditat autonòmica (FLA) -aprovat la setmana passada pel consell de ministres i pendent de convalidació al Congrés- i el traspàs de Rodalies, que entrarà en la fase clau l'any vinent.
"Tenen moltes oportunitats per fer front comú. Els hem convidat mil vegades", assenyalen les mateixes fonts. Fins ara, malgrat formar part de la majoria de la investidura, la unitat havia brillat per la seva absència. La llei d'amnistia, la més rellevant de la legislatura, va viure en molts compassos negociacions separades entre el PSOE, Junts i ERC. El finançament, que es va acordar a canvi de la investidura de Salvador Illa en el cas dels republicans, formava part de l'Acord de Brussel·les signat entre Turull i Santos Cerdán, en aquell moment secretari general dels socialistes, per afermar la tria de Sánchez com a president espanyol. La coordinació, fins ara, no ha existit entre independentistes.
Quan Puigdemont i Junqueras es van reunir a Waterloo a principis de gener, un cop tots dos havien estat escollits presidents de Junts i d'ERC, van acordar que hi hauria mecanismes de col·laboració. Al Parlament, en tot cas, formen part de blocs oposats: els republicans són socis habituals d'Illa, de qui només aprovaran els pressupostos si es concreta el finançament singular, mentre que Junts forma part de l'oposició. A Madrid és on la lluita ha estat més crua, perquè Nogueras i Gabriel Rufián no tenen una bona relació. La debilitat de Sánchez serà una oportunitat per refer la unitat estratègica, amb ajuda de les entitats? De moment, la prudència persisteix entre tots els actors.
