El front comú independentista a Madrid ha tornat a treure el cap aquest divendres. Ho ha fet per boca de Míriam Nogueras, qui ha ofert a ERC sumar els set diputats de cada partit per "aprofitar la debilitat" de Pedro Sánchez i pressionar per aconseguir mesures profitoses per a Catalunya. Abans i després de l'anunci, entorns mediàtics de Junts ja havien alimentat la retrobada. És l'enèsim intent de refer una amistat que fa anys que és pràcticament inexistent, sobretot al Congrés, i que hi ha pocs números que es recuperi amb la nova oferta dels juntaires. De fet, l'anunci de Nogueras s'ha convertit ràpidament en una nova batalla de retrets per les diferents maneres de negociar amb el govern espanyol. Tant la relació personal entre els actors com les agendes de prioritats molt allunyades fan que, per ara, un retrobament independentista sigui més aviat complicat.
El moviment de Junts, més enllà dels efectes que pugui tenir, crida l'atenció per diversos motius. El primer és que, oficialment, la relació amb el PSOE està trencada, però ara animen els republicans a anar plegats per negociar amb els socialistes. En segon lloc, perquè els de Nogueras, des que van decidir-se a asseure's a parlar amb Sánchez ara fa dos anys, sempre han defensat que la seva estratègia negociadora era la bona davant l'"a canvi de res" d'ERC. "Sánchez està generós i l'independentisme ha d'aprofitar el moment", apunten fonts de Junts, que constaten que malgrat el "fi de cicle" polític que es dibuixa a l'Estat, el president espanyol no té cap intenció de fer les maletes. En aquest esgotament de legislatura, doncs, els juntaires veuen possibilitat de rascar encara alguna cosa malgrat que públicament hagin trencat amb els socialistes. ERC ja havia ofert una "agenda catalana comuna" a l'agost o un front comú pel finançament a l'octubre, llavors sense resposta a l'altra banda.
ERC no s'acaba de creure l'oferta
Per això, els republicans han celebrat l'oferta de Junts amb segones. Públicament, i també en privat, dirigents republicans recorden que ha estat el seu partit qui sempre ha allargat la mà a Junts. Però exigeixen als de Puigdemont "que s'aclareixin": "Un dia es lleven amb ànims de negociar i altres dies no", apunta una font del partit. Des d'ERC defensen que els seus vots són "igual d'indispensables" que els de Junts i que no es quedaran pendents d'"escenificacions" dels seus exsocis per influir en Sánchez. En les files republicanes no ha caigut bé una proposta que veuen "poc seriosa", tal com han apuntat dirigents com Elisenda Alamany, Isaac Albert o Gabriel Rufián. "Benvinguts; aprofitem-ho abans que passin 24 hores i canviïn d'opinió", han coincidit irònicament tant el portaveu com la secretaria general del partit. El líder a Madrid ha estat més contundent i ha respost amb dos vídeos en què acusava Junts de fer "mercaderia tòxica i miserable".
Les declaracions d'uns i altres ja mostren que, més que un retrobament, el que ha ocorregut aquest divendres ha estat una nova batalla de retrets. Rufián havia dit, després del "no" de Junts als objectius de dèficit, que els de Nogueras "deixessin de fer mal a Catalunya". La líder de Junts a Madrid li ha respost que ERC havia "sucumbit" a la seducció del govern espanyol i l'ha instat a "fer servir l'energia d'atacar-los" a exigir els partits espanyols que compleixin amb Catalunya. Més enllà de les discrepàncies polítiques, aprofundides després de la fi del procés i en què es torna a prioritzar l'eix esquerra-dreta, la relació personal entre Rufián i Nogueras no és la millor, fet que també complica la retrobada entre partits. La resposta de Junts a la reacció d'ERC també evidencia que el retrobament és difícil: "ERC respon que sí, però per fer el seu autonomisme. En fi", ha sentenciat el diputat juntaire al Congrés Josep Maria Cruset.
Les agendes compliquen encara més el retrobament
A què es referia Cruset? Doncs a les primeres línies que ha posat ERC per iniciar qualsevol conversa. Hi ha dues carpetes on els republicans fa mesos que demanen que Junts s'hi sumi: el traspàs de Rodalies i el nou finançament. "S'han dedicat a destrossar les nostres propostes i voldríem que ens acompanyessin", diuen fonts del partit. La resposta de Junts? "No firmarem un traspàs en què Rodalies continuï depenent de Renfe ni un finançament que no sigui una proposta digna que acabi amb el dèficit fiscal". Molt probablement aquesta serà una de les primeres patates calentes del pròxim any, ja que la ministra d'Hisenda, Maria Jesús Montero, no tardarà a presentar el seu model que, en principi, ha d'estar prèviament avalat per ERC.
Junts, doncs, certifica que està lluny de les prioritats d'ERC. I a la inversa passa pràcticament el mateix. La llei contra la multireincidència va aprovar-se amb els vots del PSOE i el PP, mentre que ERC va abstenir-se. Els republicans consideren que alguna mesura de la norma pot ser útil, però a altres no li veuen funcionalitat. "És un tema que ens ocupa i ens preocupa i estem disposats a parlar-ne", diuen des del partit, tot i que no en els termes que voldria Junts. Les posicions també estan allunyades en habitatge i no hi ha punts d'entesa en la fiscalitat -Junts vol abaixar impostos i ERC no-. En tot cas, si la legislatura continua i totes dues formacions mantenen la interlocució amb Sánchez, és molt probable que necessitin donar-se els vots. De moment, l'enemistat íntima continuaria marcant les relacions entre Junts i ERC.
