La resistència aferrissada de Sánchez busca allargar la legislatura i provocar un desgast del PP. El president espanyol es regira contra el destí amb una operació de seducció anunciada a través de les entrevistes de Jordi Basté i Gemma Nierga a RAC1 i el Café d’Idees de TVE. Dues invitacions a la Moncloa amb un objectiu clar: provar de recuperar la relació amb el partit de Puigdemont i, de pas, fer una aproximació a la patronal catalana.

D’aquí ve l’acord d’aquest dijous per desencallar la llei de la multireincidència al Congrés dels Diputats, però també un kit pensat per respondre a algunes de les peticions de Pimec i Foment del Treball. Sánchez concedeix més marge als ajuntaments per fer inversions, ajorna sobre la botzina l’entrada en funcionament del nou sistema de facturació Verifactu per a pimes i autònoms, i dona llum verda a algunes de les qüestions que el CEO identifica com els principals problemes dels catalans: habitatge, immigració i inseguretat ciutadana.

Però com al Black Friday, cal ponderar bé les ofertes i llegir la lletra petita. Fonts de l’executiu espanyol admeten que la proposta de Junts sobre multireincidència té un abast molt limitat i toparà amb resistències dins i fora del Congrés. Després de mesos al congelador, la llei tot just comença la seva tramitació, i està per veure si el PSOE té intenció real de desplegar-la. El gener és un mes inhàbil al Congrés, i la llei no es podrà aprovar fins, com a mínim, el febrer del 2026.

Promeses a Junts a la recerca d’un win-win pels socialistes

Sigui com sigui, els nous gestos de Sánchez amb Junts busquen revertir el trencament, però també conformen un moviment estratègic pensant en l’electorat català. Sánchez sap que Junts no pot donar suport a cap moció de censura i que, per tant, el dany del seu trencament ja està perimetrat. Si l’operació de seducció acaba fracassant, com a mínim haurà allargat uns mesos el seu mandat, i de pas la gesticulació haurà alimentat les opcions dels socialistes a Catalunya, on el PSC es perfila com el vaixell insígnia de la resistència a l’onada de la dreta.

Temps afegit per a Sánchez, neguit pel PP

El temps afegit que busca Sánchez preocupa especialment al PP. Igual que el president espanyol, Feijóo ha identificat la patronal catalana com a element clau de la ruptura de Junts. En les últimes setmanes, el líder del PP ha trepitjat les seus de Pimec i de Foment del Treball per prometre rebaixes d’impostos i demanar als empresaris catalans que pressionin el partit de Puigdemont perquè se sumi a una moció de censura. “Falten els vots dels seus”, va dir a Foment.

Però Feijóo només pot dibuixar un futur incert de la mà de Vox. En les seves visites a la patronal catalana, ni tan sols va ser capaç d’il·lusionar els empresaris prometent un sistema de finançament que aturi el dèficit fiscal. A diferència del ‘Black Friday’ de Sánchez, Feijóo proposa a Junts una hipoteca inversa ruïnosa: apunti’s a la moció de censura i després pagui’n les conseqüències.

El PP activa l’artilleria contra Vox

El líder del PP té pressa. Cada mes que Sánchez no convoca eleccions Vox enforteix la seva alternativa. Feijóo necessita projectar un escenari electoral imminent per mantenir unit el seu partit. La manifestació del passat dissabte al Templo de Debod de Madrid, amb 40.000 persones, segons la delegació del govern espanyol, va propiciar la imatge d’unitat amb la presència d’Aznar, Rajoy i Ayuso, però també va evidenciar la manca de recursos del partit per propiciar un canvi ràpid a l'Estat.

I mentrestant, les enquestes assenyalen un creixement lent però continu de Vox, que rondaria el 19,5% dels vots amb 74 diputats al Congrés, segons la d’aquesta setmana d’Opina360. Mala peça al teler per a un candidat del PP que -segons el seu entorn- s’ha fixat com a objectiu obtenir més escons que totes les esquerres sumades juntes. Génova sosté que Feijóo es negarà a formar govern amb Abascal i promet que estaria disposat a forçar una repetició electoral si el líder de Vox condiciona l’alternativa a la presència de ministres ultres a la Moncloa. Es veurà quan es tanquin les urnes.

Guerra civil a la dreta espanyola

Per això ha ordenat una ofensiva total contra el seu competidor a la dreta. Les terminals mediàtiques dels populars han obert foc contra el partit d’Abascal, mentre que la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, s’esforça per ofegar l’alternativa de dretes copant ella sola tot l’espai. S’ha acabat la treva i s’obre una lluita cos a cos pel vot ‘antisanchista’. Vox, però, ho rep com un regal: “Els atacs furibunds de la COPE i de Jiménez Losantos no ens preocupen gens. De fet, creiem que ens van bé perquè reforcen la nostra identitat pròpia”, diu a Nació un diputat de Vox al Congrés.

Les eleccions del 21 de desembre a Extremadura seran clau per designar el vencedor d’aquest primer round de la guerra civil de la dreta espanyola. María Guardiola va convocar les urnes per no dependre de Vox, però els d’Abascal doblen resultats a les enquestes i podran condicionar de nou un altre govern autonòmic del PP. Un escenari semblant al que pot tenir lloc a Andalusia i Castella i Lleó. Feijóo projecta el rally electoral com una successió de victòries que el portarà a la Moncloa, però Vox està disposada posar-lo davant el mirall.

Foc lent per desgastar Feijóo

Vox prepara una estratègia de cocció a foc lent de Feijóo. Els d’Abascal no es plantegen entrar a cap govern autonòmic en el nou cicle electoral. No hi haurà nous consellers toreros. No hi haurà responsabilitats de gestió. Objectiu: obligar els populars a comprar els seus postulats ideològics per governar i deixar que el PSOE i el PP s’estomaquin pels respectius casos de corrupció. I mentrestant, presentar Vox com una alternativa al bipartidisme per arribar musculats a les generals.

El partit d'Abascal ha refinat la seva recepta. S’ha fixat com a objectiu el vot dels barris humils de les grans ciutats. Ha penetrat a les associacions de veïns. Ha desplegat un discurs sobre seguretat i immigració a mida per a “l’Espanya dels toldos verds”, en les seves paraules. I en una operació de maquillatge aparca elements ultra com Ortega Smith, recentment relegat com a portaveu adjunt al Congrés, perquè “el viva Espanya està bé, però calen més coses”. Meloni com a referent.

Triple repte per a Feijóo

El rellotge de la legislatura corre per a tothom, però Sánchez i Abascal veuen el temps com un possible aliat, mentre que Feijóo voldria aturar-lo immediatament. Perquè el temps li juga en contra i el repte del líder del PP és triple. Per sobreviure, no només ha de guanyar les eleccions i construir una majoria, sinó obtenir un resultat prou bo per no haver de cedir poder a Vox i mantenir a ratlla el debat intern sobre el lideratge al seu partit.