Xavier Garcia Albiol va guanyar les últimes eleccions municipals a Badalona, probablement, abans de votar. Més concretament, el dia que va presentar la seva campanya. Uns cartells amb el lema "Benvingut al badalonisme", amb la seva foto en primer pla i cap logo ni sigla del PP. De fons del cartell, cada color de tots els partits que tenien representació al ple en aquell moment. La intenció era claríssima: presentar-se com l'alcalde de tots. I es confirmava amb una lona gegant davant l'Ajuntament: "No vull canviar la teva ideologia, vull canviar Badalona" que imitava una campanya d'Òmnium durant el procés. Els resultats no van poder ser millors: una majoria absoluta de 18 dels 27 regidors del consistori badaloní i guanyador a tots els districtes. Fins i tot va arrasar als barris del centre, tradicionalment d'opcions catalanistes o independentistes.
Malgrat la derrota fulgurant de l'oposició, Albiol va estendre-li la mà. Perquè ell no volia ser l'alcalde del PP, sinó "de tots". Ara bé, l'actuació del batlle durant el desnonament del B9 ha evidenciat que el "badalonisme" ha quedat diluït en l'Albiol de sempre, el del "Netejant Badalona" de la campanya municipal de 2015. L'agenda xenòfoba és la primera a la taula de l'alcalde perquè ha assumit que no se'n surt amb la seguretat, tal com demostren les dades. El relat construït d'un perfil dialogant també ha caigut per terra per l'abús de la majoria absoluta i la manca de diàleg amb l'oposició, malgrat que així ho va prometre durant la seva investidura. La falsa bandera de la llengua, amb un compromís que va durar 24 hores, també demostra que el catch all per seduir el votant catalanista ha quedat només en una façana del que s'amaga darrere Albiol.
Del sensesostre mort al B9
La primera gran polèmica d'Albiol en aquesta segona etapa al capdavant de l'Ajuntament de Badalona va ser la revelació de les dades mèdiques d'un sensesostre que va morir. Va ser en un ple municipal de l'estiu del 2024 quan l'alcalde va llegir aquestes dades per desvincular-se de la mort d'una persona que vivia al carrer després del tancament d'un alberg municipal. Un jutge va investigar-lo arran d'una denúncia presentada per Dolors Sabater, però finalment es va descartar la comissió d'un delicte. En tot cas, però, s'evidenciava la manca de sensibilitat de l'alcalde amb una persona d'origen migrant que havia mort al carrer. Els fets van coincidir amb el tancament de l'alberg de Can Bofí Vell, ara ocupat durant unes hores després del desallotjament del B9.
Els fets d'aquests últims dies han confirmat el full de ruta xenòfob de l'alcalde. Albiol tenia una ordre judicial que autoritzava el desallotjament de l'antic institut, però també l'obligava a oferir una alternativa a desenes de persones que han estat forçades a dormir al ras en uns dies de molt fred i pluja. És per això que la Fiscalia ja li ha demanat explicacions. De retruc, Albiol ha alimentat l'enfrontament social i s'ha posat del costat dels veïns que han evitat el reallotjament d'alguns dels desnonats. La frase d'Albiol "deixeu-m'ho resoldre, si no, feu el que considereu" davant les crides de cremar un alberg recorda, salvant distàncies, a Torre Pacheco. Els Comuns ja han denunciat l'alcalde per delicte d'odi, a més de denegació de servei públic per motius discriminatoris, delicte de desobediència a l’autoritat judicial i delicte de prevaricació.
Una Badalona més insegura
Mentrestant, la bandera de la seguretat que enarbora Albiol no dona bons fruits. Qualsevol pensaria que sí, perquè l'alcalde publicita constantment tots els moviments en matèria de detencions o de desocupacions. Albiol es planta allà on hi ha un local ocupat i, entre un bany de masses dels veïns, anuncia que els ha fet fora. Que la policia local fa algun dispositiu? Allà està l'alcalde per explicar com ha anat tot plegat. Han estat constants les reunions amb la consellera d'Interior, Núria Parlon, tant per episodis de crims com per tiroteigs a la ciutat. Albiol ha demanat actuar contra la multireincidència i ha assumit que els ajuntaments tenen limitacions en aquest àmbit: "La policia n'està farta i jo no puc fer més", ha repetit en diverses ocasions. Ara bé, les dades demostren que la teòrica mà dura del PP contra la delinqüència no ha estat efectiva.
Les dades del Ministeri d'Interior diuen que la delinqüència no ha fet més que augmentar des de l'inici de la legislatura. El balanç del 2024 apunta que els delictes convencionals havien augmentat un 8,1% respecte a l'any anterior, amb els robatoris en domicilis a l'alça, tot i que els furts, al centre del debat públic, disminuïen. El 2025, amb les dades disponibles de gener a juny, els delictes convencionals continuen creixent un 2,8% respecte al 2024 i els furts repunten un 10%. Mentrestant, l'Ajuntament de Badalona feia trampa i venia que els delictes havien disminuït un 0,7% perquè hi sumava la cibercriminalitat, que havia caigut prop d'un 20%. La percepció d'inseguretat va a l'alça a tota l'àrea metropolitana però, mentre els delictes augmenten a Badalona, han caigut un 5,5% a Barcelona. Realitats similars, amb matisos, però dades ben contraposades.
Ni diàleg ni compromís amb la llengua
Albiol ha anat venent una mà estesa a l'oposició per negociar malgrat la majoria absoluta, però en la realitat ha respost més a moviments tàctics que a una voluntat real. El PSC li va aprovar els dos primers pressupostos municipals, però a la tercera han acabat trencant perquè els socialistes veuen que l'alcalde no compleix amb el pactat. En els tercers comptes hi ha entrat ERC, que es va abstenir a canvi de negociar algunes peticions amb el PP. Fins i tot Albiol va fer un vídeo públic agraint la postura dels republicans i presentant-ho com un gest de diàleg malgrat la majoria absoluta. Però amb la crisi del B9 sembla complicat que els republicans entrin al joc. El diàleg d'Albiol s'ha reduït a l'acceptació per part dels altres dels seus postulats i a engrandir encara més el mandat personalista.
L'alcalde també ha convertit en polèmica la llengua. Primer, va comprometre's a entrar al Pacte Nacional per la Llengua que rebutja el seu partit. Albiol és catalanoparlant i, si bé no li cal fer bandera de la llengua per guanyar eleccions, sap que part de l'electorat que li dona una majoria tan folgada és especialment sensible amb la llengua. L'alcalde va intentar apropar-s'hi amb aquesta adhesió, però va haver de rectificar en poc més de 24 hores. El terratrèmol al PP català va ser evident i va obligar Albiol a fer equilibris dient que només acceptava "algunes propostes" del document aprovat pel PSC, ERC i els Comuns. En tot cas, s'evidenciava que Albiol és el vers més lliure dels populars i que, per sobre del partit, hi ha la seva persona.
