Dilluns passat, el PP aprovava a l’Ajuntament de Badalona una moció que expressava el suport al Pacte Nacional per la Llengua . L’alcalde, Xavier García Albiol, es negava a adherir-se formalment al Pacte, com li reclamava l’oposició, però defensava el català com un "patrimoni cultural que configura la nostra identitat col·lectiva i que s'ha de projectar amb força cap al futur". El text feia referència al paper de la llengua com un element de cohesió social i considerava que l'Ajuntament ha de garantir-ne l'ús social. 

El rebombori va ser considerable. Entitats espanyolistes com l’Assemblea per a una Escola Bilingüe, van entrar en histèria i qualificaren la moció del PP badaloní com a “vergonyosa”. En un PP que ha fet bandera del seu rebuig al Pacte Nacional per la Llengua, la iniciativa d’Albiol va caure com un gerro d’aigua freda. La direcció d’Alejandro Fernández va emetre un comunicat que reiterava el seu "ferm rebuig" tant a la política lingüística del Govern i als "socis separatistes" com també al Pacte Nacional. 

Dijous, Albiol reculava i, en un vídeo compartit a les xarxes, assegurava que era contrari al Pacte Nacional per la Llengua i que, en realitat, la moció volia expressar el suport a “algunes propostes” en suport del català. Malgrat aquest gir, el moviment d’Albiol no és un fet aïllat ni un accident, sinó que respon a una estratègia molt ben engreixada per subratllar un perfil propi que, probablement, no es pot permetre cap altre dirigent del PP català.

Genocidi a Gaza

Si dilluns aprovava una moció pel català, aquest dimecres, Albiol contestava en una entrevista a TVE si considerava que el que estava succeint a Gaza es podia considerar un genocidi. Després d’afirmar que a la franja estan passant coses "inadmissibles" que són una "barbaritat", l’alcalde de Badalona va deixar anar: "Més enllà dels detalls, si hi ha un organisme de l'ONU que ho diu, no seré jo que ho desmenteixi". Albiol també va afegir que Israel "està perdent la part de la raó que pugui tenir".

Un posicionament que xoca abruptament amb el que han expressat altres figures de l’univers del PP, com la madrilenya Isabel Díaz Ayuso o l’expresident José María Aznar. Aquest, en el transcurs del campus FAES celebrat aquesta setmana, ha llançat missatges de suport a Benjamin Netanyahu fins al punt d’assegurar que el fracàs de l’ofensiva contra Gaza seria “la derrota d’Occident”. Enmig d’aquest terrabastall, Alberto Núñez Feijóo navega com pot, obsedit tan sols en atacar Pedro Sánchez . Només des de fa pocs dies el líder del PP ha començat a criticar Netanyahu, però va amb peus de plom. A Albiol no l’agafaran aquí amb el pas canviat. 

Dos terços a la tercera ciutat de Catalunya

“La clau per entendre Albiol és el badalonisme”, explica un dirigent del PP, un concepte que l’alcalde va començar a emprar a bastament des de la darrera campanya de les municipals. El badalonisme entès com una estratègia per superar les estretes fronteres d’un PP que continua estant fora del mainstream en la majoria del cinturó metropolità. En molts cartells electorals, les sigles del PP amb prou feines es veien. En d’altres, ni hi eren. 

Va causar sorpresa l’aparició d’uns cartells de color groc que, curiosament, recordaven l’estètica de l’ANC i que deien: “No vull canviar la teva ideologia. Vull canviar Badalona!”. Un lema que explica en poques paraules quina ha estat la via albiolista al poder municipal. El cert és que l’alcalde disposa en aquests moments de dos terços dels regidors del consistori, 18 de 27, que es diu aviat. I això a la tercera ciutat de Catalunya. Pocs alcaldes superen la marca. Potser només el socialista Abel Caballero a Vigo (té 1 regidor més que Albiol). Amb qui, per cert, competeix per veure qui posa l'arbre de Nadal més gran.

Enfront Álvarez de Toledo

Albiol va ser dels pocs dirigents del PP a criticar l’agressiva campanya del PP en les dues campanyes electorals espanyoles del 2019, quan el partit va presentar Cayetana Álvarez de Toledo. La candidata va fer un discurs molt vehement, amb exabruptes com quan va demanar “perdó” en nom del PP per haver abandonat els constitucionalistes de Catalunya durant dècades i va acusar els seus d’haver acceptat el nacionalisme com a “animal de companyia”.

Albiol va aprofitar el moment per atacar Álvarez de Toledo per aquesta petició de perdó i fins i tot va dir que “molta gent no ha entès que la candidata no fos catalana. Els resultats són clars”. La marquesa de Casa Fuerte va obtenir els pitjors resultats de la història del PP a Catalunya: 1 diputat l’abril del 2019 i 2 el mes de novembre.   

Immigració i centralitat

Albiol ha demostrat olfacte al llarg de la seva carrera, iniciada en el molt llunyà 1991, quan és elegit l’únic regidor del seu partit al consistori. Va consolidar el seu ascens amb un llenguatge dur focalitzat en el tema de la immigració i la seguretat, i que després del 2007 es caracteritza per un discurs cada cop més radical, arribant a demanar l’expulsió de la comunitat romanesa. Els símbols emblemàtics d’aquest albiolisme de trinxera són alguns dels lemes que utilitza: “Molts ho pensen, jo ho dic” (2011, les primeres eleccions que guanya i que li donen l’alcaldia amb la tolerància de CiU) o “Netejant Badalona” (2015), que va generar una forta polseguera. 

El polític conservador ha sabut avançar-se a temes delicats i controvertits que tindrien recorregut. En tot cas, si en els seus inicis el seu particular estil populista i els seus excessos no eren compartits ni tan sols per bona part del seu partit, ara probablement la direcció del PP l’ha superat per la dreta en immigració. Ara és Albiol qui busca amb afany enclavar-se en la centralitat. 

El fil de tensió que sempre va tibar va ser el de la inseguretat, vinculada a la immigració. En canvi, sempre va ser prudent en tot el relacionat amb la llengua i el catalanisme. Potser conscient que necessitava una franja de vot provinent de CiU si volia l’hegemonia. No va fer casus belli de l’organització de la consulta del 9-N a Badalona. I els seus partidaris recorden que va ser ell qui va apostar per unes diades de Sant Jordi ambicioses, oferint el centre de la ciutat per als llibreters. Ara, des del PP badaloní es defensa la promoció del català: “En barris com Artigues, la Salut o Llefià la llengua a impulsar és la catalana”.

Uns resultats que blinden

Albiol manté una bona relació amb Feijóo. En aquest cas, no pot ser d’una altra manera. Els resultats aclaparadors de l’alcalde el deixa en una posició de poder intern incontestable. Albiol sap quan ha de ficar-se en política i té sagacitat per no situar-se lluny d’on sent la majoria, sigui amb el català o amb els bombardejos de Gaza. Sempre ha estat així. Quan va encapçalar el PP a les eleccions al Parlament del 2015, en plena voràgine del procés, no va reeixir: el partit va passar de 19 a 11 escons. Però ha fet de Badalona un ecosistema propi. És també el seu sostre.