La protesta massiva a Madrid , aquest diumenge, contra l’ofensiva d’Israel a Gaza va aconseguir anul·lar la darrera etapa de la Vuelta i ha inflamat, encara més, la ja crispada política espanyola. El xoc entre Pedro Sánchez i el PP d’Alberto Núñez Feijóo ja és total, sense descans ni concessions. Des de la sala de màquines de Génova, un Feijóo desbocat llança atacs furibunds contra un Sánchez que sembla menys inquiet per aquest nou increment de la tensió. En l’ala dreta del PP, la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, va a comprar més benzina, amb un discurs que es confón amb el de Vox. Ara mateix, Madrid no és país per moderats.
“Feijóo no sabia el que era Madrid”
El líder del PP es va estrenar en el congrés del seu partit d’abril del 2022 amb la proclama que havia vingut a “derrotar el president del govern, no a insultar-lo”. Tenia realment la voluntat d’imprimir una nova orientació al PP? Va haver de passar molt poc temps perquè es detectessin poques diferències respecte del discurs bel·ligerant de Pablo Casado. “Ho va dir perquè no sabia el que era Madrid. Ell i el seu equip estan espantats pel que representen Vox i el bloc de poder entorn Isabel Díaz Ayuso”. Qui diu això és Javier Aroca, antropòleg i un dels analistes més aguts de la política espanyola.
Per Aroca, “el PP mai ha estat en el centre, tot i que sí que en el passat havia mantingut una actitud més moderada. Actualment està desbocat, caient fins i tot en actituds antisistèmiques. Perquè en aquests moments, el PP al que més s’assembla és a la dreta hongaresa. I no oblidem que Vox prové de l’ala dura del PP”. Sobre Feijóo, considera que té “poc bagatge ideològic i, per això mateix, pocs prejudicis si ha de pactar amb Vox”.
Javier Aroca: "El més semblant al centre avui en la política espanyola és el PSOE i en part Sumar"
Aroca no es fa massa il·lusions amb el que puguin fer els “moderats” del PP. Segons ell, que com a provinent de l’andalusisme coneix a fons la política andalusa, Juan Manuel Moreno Bonilla és “un seguidor del Feijóo gallec, un fals moderat que dissimula el seu profund neoliberalisme”. Per l’analista, “el més semblant avui en la política espanyola al centre és el PSOE i en part Sumar. El que està dient Sánchez sobre Palestina és el que ja diu Ursula von der Leyen”.
Sánchez: més Palestina contra el PP
Sánchez tampoc afluixa si es tracta de polarització. La manera com ha aprofitat les accions propalestines durant la Vuelta ho han deixat clar. Diumenge mateix, abans de la suspensió de l’etapa ciclista, va mostrar la seva “admiració” pels qui protestaven. Aquest dilluns, el president espanyol ha defensat que Israel sigui expulsat de totes les competicions internacionals , com s’ha fet amb Rússia després de la invasió d’Ucraïna. Sap que el seu posicionament radicalitzarà l’alineament de Vox amb Israel i incrementarà les ambigüitats del PP en un tema molt impopular com són els bombardejos i la fam induïda a Gaza.
L’"assassinat" del centre
Un dels periodistes més ben informats del que es mou a Madrid és José Antonio Zarzalejos. Exdirector de l’ABC i exponent d’un conservadorisme liberal, descriu a Nació el que li ha passat al centrisme: “El que entenem per centre polític, equivalent a actituds moderades però no equidistants, que es manifestaven en polítiques d’integració, ha estat devastat pel nou model de negoci dels populismes: polarització, antagonisme i dialèctica amic-enemic”. Però Zarzalejos no dubta a assenyalar-ne el principal responsable: “A Espanya, el màxim exponent i responsable de la polarització com a instrument de poder és Pedro Sánchez. El seu patró de comportament consisteix en enfrontar i arrasar amb qualsevol política transversal”.
José Antonio Zarzalejos: "Sánchez comparteix amb Abascal el propòsit de reduir el PP a la mínima expressió, fins arribar a un escenari com França o Itàlia, on les forces centrals són marginals"
Zarzalejos assegura que Sánchez ha trobat un còmplice en la seva estratègia: Vox. “Comparteix amb Santiago Abascal el mateix propòsit: reduir el Partit Popular a la mínima expressió, fins arribar a un escenari en què les forces centrals siguin marginals. Com a França, com a Itàlia. I, a aquest pas, com a Alemanya i Portugal. Sánchez és un Trump amb vocabulari i gestualitat diferents,amb objectius diametralment oposats però que ofereixen les mateixes pautes de comportament”.
Però en una cosa sí que semblen coincidir Aroca i Zarzalejos, com és la necessitat que la dreta espanyola s’allunyés dels postulats extremistes. Però Zarzalejos ho diu des d’una visió molt diferent a la d’Aroca: “En lloc de silenciar Vox, el PP ha d’impugnar les seves propostes, que són tan hiperbòliques i falses com les de Sánchez”. I aconsella que “mirar per la finestra i veure el que succeeix en altres democràcies que perden qualitat com la nostra explica el context que evoca el període d’entreguerres. Així va morir la República de Weimar”.
Per Javier Aroca, que es confessa impactat pel clima que es viu aquests dies a Madrid, el PP podria canviar si governés, “que implicaria guanyar centralitat, tot i que seria difícil si hagués de pactar amb Vox”, o si perdés les properes eleccions, el que implicaria “una agitació interna que potser obligaria a replantejar posicionaments”. De moment, no sembla que Feijóo estigui en condicions de sortir de l’actual atzucac en què es troba.
