Junts qüestiona la conselleria de Política Lingüística: «És més un aparador que una realitat»

Sales assegura que estan "molt convençuts" de la decisió de no sumar-se al Pacte Nacional per la Llengua

Publicat el 28 de desembre de 2025 a les 08:52
Actualitzat el 28 de desembre de 2025 a les 08:55

Mònica Sales qüestiona la utilitat de l'actual Departament de Política Lingüística del Govern de Salvador Illa, perquè en aquests moments "és més un aparador que una realitat en el si del Govern". Així ho afirma la presidenta del grup de Junts al Parlament en una entrevista a l'ACN, on també deixa clar que està "cada dia més convençuda" de la decisió de no signar el Pacte Nacional per la Llengua.

El pacte preveu 200 milions anuals pel català i vol incorporar 600.000 nous parlants en 5 anys. Va ser signat el passat mes de maig pel Govern, una vintena d'entitats per la llengua, la societat civil i agents econòmics, juntament amb el PSC, ERC i els Comuns. Altres partits, com Junts i la CUP, se'n van desmarcar en considerar-lo insuficient.

La cap de files de Junts al Parlament recorda que, en aquell moment, "van tenir certa pressió" per a signar-lo, però que s'hi van negar "amb arguments i amb tot el convenciment". Subratlla que l'havien "treballat a fons" i que hi havien presentat "moltes esmenes per a millorar-lo", però que algunes encara estan esperant. Posa d'exemple l'Oficina de Vulneració de Drets Lingüístics, que, a votació del Parlament, havia d'estar en funcionament abans d'acabar l'any.

Convençuts del "no" al Pacte Nacional per la Llengua

Set mesos després de la signatura del Pacte Nacional, Mònica Sales diu que estan "molt convençuts" de no haver-s'hi sumat, i apunta que "hi ha certs agents que s'hi van sumar i que avui comenten a tenir dubtes". En aquest sentit, referma els arguments que van posar llavors: "Sense saber com es lluita pel català a Europa, sense saber com es fa front a la vulneració de drets lingüístics a l'escola i a totes les ingerències judicials, no ens hi podíem sumar".

En la mateixa línia, la dirigent juntaire critica que "el Govern ha de ser model de llengua i ha d'utilitzar la llengua catalana en tots els seus actes", i que "moltes vegades això no ha passat". Ho considera rellevant en un moment de descens de l'ús social del català. "Nosaltres hem de ser model, hem de ser catalitzadors, hem de generar aquests espais d'ús de la llengua", conclou.