La Gurmit Kaur va arribar a Catalunya l’agost del 2009 amb el seu fill de vuit mesos als braços. Venia del Panjab, de l’Índia. El seu marit ja vivia i treballava aquí, a Santa Coloma de Farners. L’endemà mateix d’arribar van anar a empadronar-se a l’Ajuntament: “El meu marit em va dir que digués ‘hola’, i em va fer molta vergonya”, recorda. Aquest va ser el seu primer contacte amb el català. Una llengua que, amb els anys, acabaria sent importantíssima en la seva vida.

Al començament, tot era diferent: el carrer, la gent, l’idioma, les olors, els sons. La Gurmit parlava anglès, indi i panjabi -la seva llengua materna-, però no entenia res del que sentia al seu voltant. Va començar a aprendre català per la feina, per necessitat. “Abans no n’era tan conscient, però ara crec que has d’entendre i parlar la llengua del lloc on vius. És més fàcil per comunicar-se i per treballar”, explica.

El seu camí, o sort, va començar a la Fleca Cafeteria Can Farriol -coneguda popularment com La Granja de La Rambla de Santa Coloma de Farners. Hi va anar a demanar feina a la Maria Àngels Capellà, la propietària. No parlava gens de català, i la resposta va ser clara i concisa: com a mínim l’havia d’aprendre. Lluny de rendir-se, la Gurmit va apuntar-se a classes de català a l’Escola d’Adults Municipal de Santa Coloma -del Consorci per a la Normalització Lingüística, l'ens del Departament de Política Lingüística que treballa per fomentar l'aprenentatge i l'ús del català- durant sis mesos. Quan va tornar a demanar feina, la Maria Àngels va veure el seu esforç i interès, i li va donar l’oportunitat. D’això fa ja deu anys.

A Can Farriol, l’aprenentatge no es va aturar. El marit de la Maria Àngels, el Ferran, que havia estudiat romàniques, li feia cada dia entre quinze i vint minuts de classe al pati de la Fleca abans d’entrar a treballar. Els clients i les seves companyes, totes catalanes, també l’han ajudat molt. “Soc molt xerraire, m’agrada parlar i practico parlant”, diu rient. Aquest caràcter simpàtic, obert i curiós -ella mateixa es defineix com a xafardera- l’ha ajudat a integrar-se, sentir-se estimada i ser una més.

Avui, la Gurmit parla anglès, indi, panjabi, català i entén el castellà, tot i que assegura que té més pràctica amb el català. "M’ha ajudat molt a integrar-me. Costa molt ‘entrar’ quan no parles l’idioma". Va començar netejant i sense saber la llengua, i ara porta tota la cafeteria. El seu somni és obrir la seva pròpia a Santa Coloma de Farners. Quan ho faci, l’anirem a visitar!

La seva experiència i història amb el català també està marcada pel que passa al seu país d’origen. La Gurmit fa un paral·lelisme clar amb el Panjab, una regió que vol ser independent i on es parla una llengua diferent de l'indi. “Allà volen eliminar el panjabi. Treuen assignatures, cada vegada hi ha més escoles en anglès o indi”, denuncia. Per això, per a ella, la llengua no és només una eina de comunicació, sinó arrels, identitat i resistència.

A casa, la Gurmit i la seva família viuen el multilingüisme amb naturalitat. El seu fill fa segon de batxillerat (17 anys), i la seva filla quart d’ESO (15 anys). A casa parlen panjabi, la llengua materna que ella els ha ensenyat, perquè no es perdi. Si els fills no entenen alguna cosa, ella els ho explica en català. “Ells m’ajuden amb el català i jo amb el panjabi”, confessa. Tot i això, és clara amb un missatge: “Sempre els dic que hem de parlar català. Després, si algú parla una altra llengua, ja la parlarem, però de moment estem a Catalunya”.

Per a la Gurmit, viure en un lloc vol dir “poder parlar la seva llengua”, afirma amb convicció. La seva història és la d’una dona que, a través del català, ha trobat una forma d’integrar-se, créixer i somiar, sense renunciar als seus orígens panjabis.