El Consell Europeu que té lloc aquest dijous a Brussel·les és un dels més rellevants dels darrers temps. La cimera serà un termòmetre de la cohesió interna dins de la Unió Europea (UE) i de la capacitat per definir una única estratègia davant de l’actual guerra al Golf Pèrsic i, sobretot, davant dels Estats Units de Donald Trump. El Consell Europeu, que reuneix els caps d’estat i de govern de la UE, també mostrarà la solidesa de la posició de Pedro Sánchez, la vigília del consell de ministres extraordinari que, aquest divendres, aprovarà les mesures contra els efectes de la crisi .
Malgrat que en l’agenda hi figuren com a temes la competitivitat de la UE i el proper marc financer, així com aspectes de seguretat i migracions, el plat fort de l’encontre serà analitzar la situació generada per la guerra a l’iran i el bloqueig d’Ormuz, així com les conseqüències per Europa pel que fa als preus de l’energia. Aquestes són les claus de la cimera.
Trump, botxí o argamassa de la unitat europea?
El futur immediat dirà si Trump ha estat exitós en el seu intent de capgirar l’ordre internacional i posar de genolls Europa o si, pel contrari, l’ha fet despertar. La guerra dels Estats Units i Israel contra l’Iran -iniciada sense informar els aliats- ha tornat a posar a prova la consistència de la Unió. Durant un moment va semblar que s’eixamplarien les esquerdes entre els soci. Es va visibilitzar quan Trump va atacar Espanya al Despatx Oval, davant el silenci del canceller Friedrich Merz. Les tensions Madrid-Berlín es van fer evidents. Però amb el magnat nord-americà també ha quedat clar que sempre hi surts perdent quan hi confies. El mateix Merz va haver de sortir criticant-lo quan Washington va suspendre temporalment les sancions contra el petroli rus. També Giorgia Meloni ha volgut deixar clar les seves discrepàncies amb la guerra de Trump i Netanyahu.
La UE i Nacions Unides, aliats estratègics
El secretari general de les Nacions Unides, António Guterres, serà a Brussel·les aquest dijous. Participarà en un dinar de treball amb els 27 líders europeus per tractar sobre com preservar les institucions globals i el multilateralisme. La veu de Guterres ha quedat gairebé afònica des de l’any passat, quan els Estats Units van començar a menysprear l’autoritat de l’ONU. Possiblement sigui el moment més baix en la incidència de Nacions Unides sobre la realitat internacional. Amb tot, si hi ha un bastió encara dels valors del dret internacional nascut el 1945 és, amb totes les seves contradiccions, és la Unió Europea.
Ucraïna, pendent del préstec de 90.000 milions
La darrera cimera europea va aprovar concedir un important préstec a Kíiv de 90.000 milions d’euros. Una part destacada d’aquest paquet anirà a despesa militar. Però un esdeveniment ha tornat a recordar el dificilíssim equilibri dins la UE. Els desperfectes a l’oleuducte Druzhba -després d’un bombardeig rus-, que permet el pas de cru rus a Hongria i Eslovàquia sota sòl ucraïnès van fer que s’aturés el pas del petroli. Això ha estat esgrimit com a excusa per Viktor Orban i per Robert Fico, líder eslovac, per vetar el préstec. Durant setmanes, l’oleoducte va quedar inutilitzat. Finalment, les intenses gestions d’António Costa han fet que Volodímir Zelenski hagi acceptat reparar la infraestructura. Això sí, amb el compromís del suport econòmic europeu.
La proposta de França per ser paraigües nuclear
La política de Trump ha obligat a Europa a posar al dia el seu discurs de defensa. França s’ha afanyat. El 2 de març, Emmanuel Macron va oferir als seus socis de participar en les consultes i planificació de l’estructura nuclear. Ho va verbalitzar des d’una base de submarins a la Bretanya, on va anunciar també la construcció d’un nou submarí balístic i de noves ogives (el cap nuclear carregat d’urani que provoca l’explosió nuclear). Espanya continua aliena a la proposta perquè assegura que defensa la no proliferació. Però, en realitat, com escrivia l’expert Antonio Legaz a Agenda Pública, optar per la no proliferació no vol dir defugir la dissuasió. De moment, vuit estats europeus ja han dit que volen ser sota el paraigües francès, amb Alemanya i Polònia al davant.
Sánchez tastarà la seva posició
Més enllà del debat sobre la dissuasió nuclear, el Consell Europeu mostrarà la solidesa de Sánchez dins de la UE. El president espanyol no està aïllat en el seu rebuig a la guerra de Trump i Netanyahu, malgrat que aquesta ha estat la consigna repetida des dels mitjans conservadors. Cap altre soci de la UE o de l’OTAN ha corregut per enviar vaixells de guerra a Ormuz. Però al marge de la voluntat de no empastifar-se en una guerra de magnitud desconeguda, hi ha una forta competència entre les potències europees i caldrà apamar bé els gestos i el to emprat pels líders europeus. Quan torni a Madrid per presidir el consell de ministres de divendres, Sánchez sabrà moltes coses.
