El Mundial de futbol de 2026, que arrenca aquest mateix dijous, és una clara mostra de les grans contradiccions del món en què vivim. Un món en guerra, amb diversos conflictes bèl·lics latents i països enfrontats pel control territorial i els recursos naturals, però que sembla ser capaç d'apaivagar temporalment les desavinences -o, com a mínim, fer veure que no existeixen- per posar el focus en la marató futbolística de les pròximes setmanes. El Mundial 2026 centrarà totes les mirades en Mèxic, els Estats Units i el Canadà, i, en conseqüència, també les centrarà en Donald Trump, artífex o part implicada en bona part de les guerres que conflueixen al món i que, a més, manté una particular guerra contra la immigració, com ja s'ha pogut notar.
El Mundial d'enguany també posa en relleu la bona relació entre Trump i el màxim dirigent del món del futbol, Giani Infantino. Fa una dècada que capitaneja la FIFA i, des de llavors, no li ha tremolat el pols a l'hora de posar-se al costat de països amb règims autoritaris. La seva relació s'ha anat fent cada vegada més estreta en els darrers anys. Un clar exemple d'això és que el va guardonar amb el Premi de la Pau de la FIFA, que just es va crear per donar-li al president americà i el qual demostra les intencions d'Infantino d'encaixar el futbol mundial dins els Estats Units. I, en consonància, les intencions de Trump d'obrir -i consolidar- un mercat de negoci en un país on cada vegada l'esport "rei" guanya més adeptes -en part, gràcies a la presència de Leo Messi a l'Inter de Miami.
Trump, de fet, ja ha volgut deixar la seva empremta en les competicions de futbol que ha acollit recentment. El Mundial de Clubs de 2025, el qual va guanyar el Chelsea, en va ser una clara mostra, ja que, el president nord-americà, com a autoritat competent, va lliurar el premi al club anglès i, esquivant el protocol habitual, es va quedar per a la fotografia dels jugadors amb el premi. O aquest mateix mes de març, quan es va fotografiar a la Casa Blanca amb el conjunt de l'equip de l'Inter de Miami, amb totes les càmeres enfocant l'astre argentí. Dues imatges que mostren el seu interès per guanyar protagonisme en aquesta mena d'esdeveniments futbolístics.
L'impacte de la guerra al Pròxim Orient
El polvorí bèl·lic entre els Estats Units i l'Iran és un dels punts més calents d'aquest Mundial. Històricament, sempre ha estat un enfrontament assenyalat, no per l'aspecte futbolístic, sinó per la càrrega geopolítica que l'envolta. Aquests dos països, malgrat no estar enfrontats de forma oberta, tenen unes relacions diplomàtiques pràcticament inexistents, i, les poques que els queden, s'han anat enterbolint cada vegada més en els últims mesos a causa de la guerra al Pròxim Orient. El Mundial, però, els tornarà a ajuntar, com ja ho va fer en la darrera edició. Ara bé, la Casa Blanca ha vetat l'accés de la selecció iraniana als hotels, motiu pel qual s'han d'allotjar a Mèxic i desplaçar-se per a cada partit. Aquest és l'únic accés que els ha donat Trump.
Les tensions al Pròxim Orient, però, van més enllà de l'Iran. I, de fet, algunes ja s'han pogut notar en els dies previs a l'arrencada del Mundial. Un clar exemple és que Aymen Hussein, davanter estrella de la selecció de l'Iraq, va quedar retingut durant més de set hores a l'Aeroport Internacional O'Hare de Chicago per ser interrogat per la policia nord-americana. Segons les informacions publicades en mitjans dels Estats Units, Hussein va quedar retingut durant hores a causa d'unes tasques rutinàries de verificació, ja que hi va haver una presumpta confusió amb un altre nom similar. Malgrat no estar en guerra oberta, la relació entre ambdós països ha estat històricament fràgil -inexistent, en alguns moments-, i la situació no ha millorat d'ençà de l'escalada de violència al Pròxim Orient.
La immigració, la guerra latent dels Estats Units
Els dies previs al Mundial també han estat tacats de polèmica per la particular guerra de Trump contra la immigració. Una de les mostres més evidents han estat els escorcolls exhaustius que han patit els jugadors de les seleccions del Senegal i de l'Uzbekistan. La policia nord-americana els va revisar a fons l'equipatge, amb gossos policials, i totes les seves pertinences. Una imatge poc habitual en el món del futbol, i menys en un Mundial. Una altra mostra d'aquestes revisions exagerades és la retenció de l'estrella de l'Iraq durant més de set hores.
La guerra contra la immigració que professa l'inquilí de la Casa Blanca no només afecta jugadors, sinó que també ha esquitxat a membres del cos d'arbitratge. El principal afectat ha estat Omar Abdulkadir Artan, originari de Somàlia, contractat per la FIFA per arbitrar alguns els enfrontaments. Finalment, però, no podrà arbitrar, ja que els Estats Units li han denegat l'accés al país perquè no han pogut accedir, segons asseguren, al seu historial d'antecedents.
Les guerres enquistades a l'Àfrica
Un altre dels països en guerra que jugarà aquest Mundial és la República Democràtica del Congo. Des de fa dècades, el país pateix una crua i sagnant guerra a la seva regió oriental contra les milícies de l'M23, les quals compten amb el suport de Rwanda, país veí. Una guerra pels recursos i el control de fronteres que ha quedat enquistada i ha forçat bona part de la població a fugir per buscar una vida millor. Malgrat ser un país en guerra, Congo és un dels habituals en aquestes cites esportives. A la fase de grups, però, no s'enfrontarà amb cap altre país africà.
Malgrat que en menor escala, Senegal, guanyadora de la Copa d'Àfrica -en un partit contra el Marroc molt marcat per la polèmica-, també viu moments tensos a les seves fronteres, amb conflictes bèl·lics pel repartiment territorial que fa anys que s'arrosseguen. Cap dels seus països veïns participen en l'edició d'enguany del Mundial, tot i que és l'any en què hi ha més seleccions africanes classificades.
La guerra entre Rússia i Ucraïna passa de llarg al Mundial
El conflicte entre Rússia i Ucraïna, que fa anys que s'arrossega, és l'altra gran guerra de la dècada. Aquesta, però, queda fora de l'equació del Mundial, ja que la selecció russa està exclosa d'aquestes competicions futbolístiques. En concret, la FIFA va expulsar Rússia de totes les competicions el 2022, després de la invasió i pocs mesos abans que se celebrés el mundial de Qatar i, en aquests moments, és l'única selecció vetada de les competicions. Ucraïna, per la seva banda, sí que hi participa, però enguany no ha quedat classificada, tal com ja va passar en la darrera edició.
