Quan el Papa parla, és tan rellevant allò que diu com allò que decideix desar al calaix. També resulta oportú observar el to, els gestos, la manera de dirigir-se al públic. La seva intervenció en la benedicció de la Torre de Jesús a la Sagrada Família, punt culminant de la visita a Catalunya -amb Felip VI, Pedro Sánchez i Salvador Illa com a principals autoritats-, els matisos van ser providencials. Amb menys Espanya i més català del previst, Lleó XIV va tancar un periple a l'Estat que s'allargava des de dissabte al matí i que ha aportat pistes no només sobre el seu mandat -ja les havia anat repartint amb píndoles durant l'últim any-, sinó també sobre el moment polític que travessa l'Estat.
Més català del previst
Va ser la gran polèmica prèvia a la visita. Quan va transcendir que la benedicció de la Torre de Jesús seria exclusivament en castellà, es van encendre totes les alarmes en part de l'Església -és clau el nom de Joan Planellas, aquebisbe de Tarragona-, al Govern i en el gruix dels partits catalanistes. Juan José Omella, arquebisbe de Barcelona, va acabar rectificant -no sense abans traspuar cert menysteniment- per pressionar el Vaticà i que s'incorporés més català. N'hi ha hagut en totes les intervencions, hi ha hagut reconeixements explícits al país en matèria d'acolliment de migrants -ho va fer a Montserrat- i s'ha reduït la part de discursos en castellà. Un avenç respecte la setmana prèvia.
Migrants, polarització i no a la guerra
No és cap secret -aquest dijous marxa a les Canàries, focus de l'arribada de nouvinguts a l'Estat- que el Papa fa costat a la integració dels migrants. Ho ha posat sobre la taula tant al Congrés dels Diputats -on va criticar la polarització política- com en la primera intervenció a Catalunya, des de la Catedral. A la Sagrada Família va entonar el "no a la guerra" que l'acompanya des de fa mesos i que li ha servit per convertir-se en un dels principals contrapesos de Donald Trump en l'esfera internacional. "Benvolguts germans, no podem creure en Jesús i promoure la guerra", va indicar des del temple barceloní. Aquest posicionament coincideix amb el de Sánchez, contrari al conflicte a l'Iran.
Avortament i eutanàsia
El Papa -com tots els anteriors pontífexs- és contrari a la interrupció voluntària de l'embaràs i de l'eutanàsia. En el primer cas, això sí, a la Sagrada Família s'hi va viure un matís rellevant. Va pronunciar aquesta frase: "No podem creure en Jesús i matar l'innocent". Quina era l'original, que formava part del discurs embargat? "No podem creure en Jesús i matar l'innocent fins i tot abans que neixi". Això ho va dir en castellà, per cert. Al Congrés va fer servir aquesta fórmula: "Tota vida humana ha de ser reconeguda i custodiada des de la concepció fins al seu ocàs natural". Un detall que no ha passat desapercebut: en tot el viatge no s'ha referit en cap moment al paper de la dona dins l'Església.
Feminicidis i salut mental
En la vetlla celebrada davant d'un Estadi Lluís Companys ple, el pontífex va referir-se a la violència contra les dones. En concret, va parlar de l'existència d'un "clima enverinat" en les relacions familiars "d'abusos i opressions". "Sovint desemboquen també en feminicidis. Aquesta realitat dramàtica l'hem d'abordar tots, sigui personalment, sigui com a societat, perquè ens correspon afrontar-la en totes les seves dimensions", va remarcar. També va voler referir-se a un dels problemes contemporanis de la joventut, en aquest cas la salut mental. "Hi ha una certa idea de creixement que sotmet les persones a pressions que comprometen equilibris fonamentals", va dir, tot defensant els sistemes sanitaris.
Un Govern entregat
El president Illa porta des de dissabte seguint el Papa en tots els grans esdeveniments. Va viatjar a Madrid per acompanyar-lo en el primer tram de la visita a l'Estat, el va rebre a l'aeroport del Prat, i és aquí on l'acomiadarà aquest dijous al matí abans que enlairi cap a les Canàries. El líder del PSC ha convertit les jornades de Lleó XIV al país en una de les grans fites del seu mandat -és catòlic practicant-, amb la importància política que adquireix un gest com aquest. Consellers com Ramon Espadaler -democristià-, Sílvia Paneque i Núria Parlon també s'han significat a favor del Papa i del viatge. Una visita que deixa un pòsit que va més enllà de les qüestions purament evangèliques.
