El paper ho aguanta tot, però la realitat és ben diferent. L'acord subscrit entre el PSC i ERC per a la investidura de Salvador Illa deia que Catalunya tindria un nou model de finançament singular que respectaria el principi d'ordinalitat i en el qual la Generalitat recaptaria tots els impostos, en pagaria una part a l'Estat pels serveis que presta al país i una altra en concepte de solidaritat per a la resta d'autonomies. L'administració catalana, deia el pacte, havia de tenir capacitat normativa i quedar-se tots els tributs que es paguen a Catalunya, començant per l'IRPF. Sigui pel poc interès del govern espanyol, per la poca agilitat del govern català, o perquè es van pactar coses que no es podien complir de manera ràpida, aquest any hem après que el nou finançament serà un part.
És cert que les negociacions no s'han aturat en tot l'any. Hi ha hagut moments en què s'ha avançat més, d'altres en què s'ha avançat menys. També moments en què el Ministeri d'Hisenda ha tingut pressa, i d'altres en què no ha tingut interès o ha fet evidents les discrepàncies amb el model acordat, sobretot pel que fa al principi d'ordinalitat i a la recaptació dels impostos per part de la Generalitat. El Govern insisteix que complirà els acords i la ministra María Jesús Montero s'ha compromès a presentar el nou model entre els mesos de gener i febrer. La gran incògnita és si respectarà el principi d'ordinalitat, que l'executiu català i ERC reclamen, i que el Ministeri es nega a garantir. Ja va ser així a la bilateral del juliol, i també al Consell de Política Fiscal i Financera del novembre.
Però aquest no és pas l'únic punt que falta per concretar. En paral·lel avança la recaptació dels impostos, que ERC ha decidit deixar per l'any vinent. L'acord amb el PSC posava un horitzó ambiciós: recaptar el 100% de l'IRPF l'any 2026. Això no serà així, perquè la Generalitat no ha musculat prou l'Agència Tributària de Catalunya els últims anys per assumir el volum de feina que suposa recaptar la totalitat del principal impost que paguen els ciutadans. També perquè no hi ha garantides les majories al Congrés per habilitar l'administració catalana per recaptar aquest impost. I també perquè Hisenda no acaba de veure clar desprendre's d'aquest tribut. Els terminis de l'acord d'investidura ja són paper mullat i l'IRPF no es recaptarà fins al 2028, si tot va bé.
El finançament és la pedra angular de la legislatura a Catalunya, però també és de les poques carpetes que encara donen sentit a la legislatura de Pedro Sánchez, assetjat pels casos de corrupció al seu entorn i en un Congrés sense majories. Si el nou model satisfà ERC, es podrà obrir la negociació dels pressupostos d'Illa, que començarà el nou any amb pròrroga. Però té més derivades: el nou model irrita les autonomies del PP, que alimenten el relat fals dels privilegis per Catalunya. Montero, per la seva banda, també té una agenda pròpia: és la candidata del PSOE a les eleccions andaluses -en algun moment, aquest 2026, deixarà el Ministeri- i està especialment interessada que el nou sistema no perjudiqui Andalusia. El nou finançament serà un part que, a més, ho condicionarà tot en aquest any que comença. "Al gener passaran coses", va ser missatge d'Illa després de l'últim consell executiu del 2025.
