"El Govern presentarà les balances fiscals amb la llei de pressupostos". Són paraules de la consellera d'Economia, Alícia Romero, dimecres al Parlament. L'últim cop que es van publicar va ser l'any 2023, amb dades de 2021, i retrataven amb cruesa de la situació: 22.000 milions d'euros dels catalans que van cap a l'Estat i no tornen a Catalunya en forma d'inversions, transferències o serveis. És el que s'anomena dèficit fiscal -espoli, en boca dels més indignats- i és una de les denúncies habituals dels independentistes i que guanya rellevància, sobretot política, en plena negociació del nou sistema de finançament. Tot plegat, mentre la informació sobre l'execució pressupostària del govern espanyol, sempre baixa, sobretot si es compara amb Madrid, continua guardada a pany i clau. El govern espanyol prefereix no facilitar cap de les dues dades per no "enverinar" el debat.
Fa anys que l'Estat amaga la balança fiscal, per més que el Parlament pressioni. I ara (o, almenys, fins ara) tampoc la vol jugar el Govern, que la feia pel seu compte quan governaven els independentistes. Tècnicament, no és un problema per negociar el finançament. "Es pot fer un bon model sense tenir les balances fiscals", assenyala Núria Bosch, catedràtica d'Economia Pública i una de les veus més autoritzades en la matèria. Ara bé, sí que ajudaria a tenir un retrat més precís de la realitat i donaria arguments a qui demana revisar a fons el sistema i els seus resultats. Des d'un punt de vista polític, es podria utilitzar com a "palanca" negociadora per corregir desequilibris, incidir en un bon càlcul de la població ajustada, desactivar l'argument fals de la poca solidaritat de Catalunya, i també per ser transparents amb la destinació de l'esforç fiscal dels catalans.
El motiu de l'Estat per no publicar-les és purament polític, perquè les balances fiscals retraten una realitat incòmoda. Les últimes que va detallar el govern espanyol, amb Cristóbal Montoro com a ministre d'Hisenda, definien el dèficit fiscal de Catalunya en 8.455 milions d'euros, lluny dels 15.000 milions que havia calculat el Govern d'Artur Mas, amb Andreu Mas-Colell al Departament d'Economia. Però més enllà d'això (hi ha un debat metodològic de què s'inclou i què no, i com es calcula) dibuixaven un rànquing difícil de gestionar, amb comunitats com Madrid, Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears com les més perjudicades fiscalment (també són les més perjudicades amb l'actual sistema de finançament) i amb Andalusia, les Illes Canàries, Castella i Lleó i Galícia com les més beneficiades. Des d'aleshores, opacitat per no "oficialitzar" aquesta realitat (que no és difícil d'intuir), i que cada territori, si ho considera, calculi la seva balança com pugui. Catalunya ho va fer fins al 2023.
Model, recaptació i inversions: les tres claus
Hi ha tres elements que condicionen les balances fiscals. Un és, precisament, el model de finançament. L'altre, les inversions directes de l'Estat a Catalunya. I el tercer, la capacitat de la Generalitat de recaptar els impostos. "Si es corregissin aquests elements, es reduiria el dèficit", assenyala Bosch. Les negociacions sobre el model de finançament avancen i la xifra de recursos extra que podria rebre Catalunya es mouria entre els 3.800 i els 5.000 milions d'euros, segons detallava aquesta setmana la consellera Romero. Aquests recursos -sempre que no hi hagi sorpreses i es perdin per alguna altra banda- contribuirien a reduir el dèficit fiscal. La clau, però, és blindar-los, perquè no sigui només un miratge d'un any en què l'Estat hi posi 20.000 milions i amb el temps quedin diluïts perquè el sistema no es reformula assumint principis com ara l'ordinalitat.
Convé recordar que el dèficit s'arrossega des de fa dècades i no s'ha reduït de forma significativa amb cap model de finançament. Per això també és important, a banda de l'ordinalitat per no alterar la posició de recursos per càpita després d'exercir la "solidaritat", la recaptació d'impostos, negociació difícil que al Congrés s'ha deixat per a l'any vinent. L'acord del PSC i ERC preveu que la Generalitat pugui tots recaptar els impostos suportats a Catalunya, començant per l'IRPF. El compromís del Ministeri d'Hisenda és avançar en aquesta direcció, sense confirmar que accepti cedir-lo completament. El fet que una administració tributària catalana pugui disposar de l'esforç fiscal dels ciutadans -contribuint a la solidaritat i pagant pels serveis que presta l'Estat- seria un element per corregir el dèficit fiscal, a través de negociacions bilaterals amb el govern espanyol, en la línia del que fan Euskadi i Navarra amb el concert.
Pel que fa a les inversions, els governs català i espanyol insisteixen que l'aposta de l'Estat per Catalunya queda fora de dubte, i posen l'exemple de la xarxa ferroviària, on fa anys que ha crescut la inversió després de dècades d'oblit. En tot cas, Catalunya és a la cua de l'execució pressupostària. Les dades dels primers sis mesos de 2024 apunten que només es va gastar un 20% del previst, lluny del 57% que es va gastar a Madrid. Illa va prometre al Parlament "avenços tangibles" aviat, però fonts de Presidència eviten concretar si es refereix al consorci d'inversions pactat amb ERC. En una entrevista a Nació, l'exconseller d'Economia Antoni Castells advertia que, més enllà del model de finançament, cal una política d'inversions territorial que no estigui "esbiaixada" a favor de Madrid.
Unes dades que no s'actualitzen des del 2023
Des de l'any 2023, amb Natàlia Mas-Guix al capdavant del Departament d'Economia, no es publiquen les balances fiscals de Catalunya. Tampoc s'han presentat pressupostos, perquè l'any passat el Govern va desistir veient que no hi havia cap possibilitat d'aprovar-los. A Economia, insisteixen: les balances es presentaran com a annex al projecte de llei de pressupostos, i no es mouen d'aquí malgrat que podrien presentar-les desvinculades dels comptes en qualsevol moment, per exemple per usar-les com a eina de pressió en la negociació amb Montero. La pregunta, doncs, és obligada: quan s'aprovarà la llei de pressupostos? No hi ha calendari, però va estretament lligat al nou finançament, que la ministra María Jesús Montero s'ha compromès a presentar a principis de l'any vinent. Serà aleshores, en principi, quan podrà començar la negociació pressupostària entre el Govern i ERC. Per tant, si hi ha acords les balances fiscals seran posteriors al pacte pel finançament.
Els últims càlculs disponibles situen el dèficit fiscal en 20.772 milions d'euros l'any 2020 i 21.982 milions d'euros l'any 2021. Són xifres que equivalen al 9,8 i 9,6% del PIB català, fruit de calcular la diferència entre els impostos que els catalans paguen a l'Estat (75.436 milions d'euros l'any 2021, un 19,2% del total) i la despesa que fa l'Estat a Catalunya (53.454 milions d'euros, un 13,6%). La mitjana entre els anys 1986 i 2021, que va fer pública el Govern l'any 2023, és que Catalunya contribueix als ingressos de l'Estat en un 19,4% i, en canvi, rep una despesa que se situa en un 13,9%. L'Estat fa temps que no fa públiques les balances dels territoris -sovint es critica que se'n fa un ús polític i que enfronta territoris- i el Govern fa dos anys que tampoc actualitza el seu càlcul.
El problema, assenyalen els experts, no és que hi hagi dèficit fiscal, sinó la magnitud d'aquest, impensable en sistemes federals com l'alemany. És habitual que hi hagi una redistribució entre els territoris, i que aquells que són més rics aportin més del que reben, però no en els termes de Catalunya. "Hem de tenir dèficit, però no tan alt", apunta Bosch. On s'hauria de situar, aquest dèficit? Una manera de calcular la despesa de l'Estat a Catalunya, que ara es mou al voltant del 13%, seria tenint en compte la població. Aleshores, explica la catedràtica, la despesa hauria de créixer fins al 16-17%. Hi haurà dèficit, perquè Catalunya aporta el 19%, però seria més raonable. Un dèficit fiscal zero és impossible sense posar en risc la viabilitat de l'estat de les autonomies, ateses les diferències de renda i el compromís d'oferir serveis universals com la sanitat o l'educació.
Opacitat davant una realitat incòmoda
Un dels arguments habituals del Govern -no ara, però sí els últims anys amb ERC i Junts a la Generalitat- és la poca transparència del Ministeri d'Hisenda a l'hora de publicar les dades per elaborar aquestes balances. Es dona la paradoxa que Pedro Sánchez ha estat qui ha trencat la tradició amb els governs de Zapatero i Rajoy, que sí que van presentar les balances. Fonts d'Hisenda consultades per Nació assenyalen que les dades per calcular-les són públiques, però que la metodologia per fer-ho és variable i no sempre genera consens. El cert, segons diversos experts, és que les dades que aporta el govern espanyol no són suficients per a una elaboració correcta d'aquest instrument.
Un dels qui ho ha denunciat, poc sospitós de simpatitzar amb l'independentisme, és Ángel de la Fuente, director executiu de la Fundació d'Estudis d'Economia Aplicada (FEDEA) i un dels grans experts en finançament autonòmic. En un article de l'any 2024, assenyalava que les dades d'Hisenda eren "insuficients per abordar l'elaboració d'unes balances fiscals o d'uns comptes públics territorialitzats raonablement fiables i complets". El problema? S'omet informació important d'ingressos i despeses públiques, per exemple les prestacions no contributives, entre d'altres. També són dades excessivament agregades i, per tant, poc detallades, i la territorialització és incompleta.
Un compromís incomplert amb Junts
El Govern denunciava precisament això a principis de 2024. "Hi ha més de 102.000 milions de despesa de l'Estat que el govern espanyol encara no ha dit en quins territoris es gasta", deia l'executiu d'ERC en un comunicat. La confrontació, amb l'arribada del PSC, ha desaparegut. Fonts d'Economia eviten concretar si s'ha fet alguna gestió per obtenir les dades, de cara a elaborar les balances fiscals amb la llei de pressupostos. La consellera d'Economia sí que va dir, el març de 2025, que el Ministeri d'Hisenda tenia "la voluntat" de publicar-les, però no se n'ha sabut res més. Des d'aleshores, no hi ha hagut més novetats, tot i que era un dels compromisos del PSOE amb Junts que el govern espanyol no ha volgut complir. A l'espera de tenir pressupostos, el Govern tampoc té pressa per fer el seu propi càlcul de la situació i per usar-lo en la batalla del finançament.
