Aquest 1 de gener fa 40 anys de l'entrada d'Espanya a la Unió Europea, aleshores la Comunitat Econòmica Europea. En aquestes quatre dècades, el PIB català s'ha disparat gairebé un 800%, la població ha crescut un 35% i l'esperança de vida ha pujat fins als 83,4 anys.

Mentre que el 1990 poc més de la meitat dels espanyols considerava que s'havien beneficiat de l'entrada a la CE, el 2025 el percentatge se situa en el 73%, un punt menys en el cas de Catalunya. L'entrada a la UE també ha fomentat els intercanvis, amb 7.257 estudiants catalans fent estudis universitaris en altres països el curs passat, i 12.641 estudiant aquí. A més, a Catalunya ja hi ha 1.687 matrimonis amb ciutadans d'altres països de la UE.

La Comissió Europea calcula que, des de la creació del programa Erasmus, han nascut a la Unió Europea un milió de nadons fruit de les parelles sorgides gràcies a la mobilitat d'aquest programa universitari. En total, 1,6 milions d'estudiants de l'Estat espanyol han fet un intercanvi universitari des de la creació del programa.

Tot i que no hi ha dades catalanes de "nadons Erasmus", sí que es constata que en els últims 40 anys la població d'altres països de la UE s'ha multiplicat al país. De fet, la població resident amb nacionalitat d’un altre país de la UE ha crescut de 32.042 persones el 1998 a 295.896 el 2022, un increment del 823,46%. 

La població ha crescut, però s'ha envellit

En xifres absolutes, el 1986, Catalunya tenia 5.978.032 habitants, xifra que supera els 8 milions en l'actualitat, un augment del 34,95%. La tendència d'augment poblacional també s'ha replicat al conjunt d'Espanya, que ha passat de 38,5 milions d'habitants fa 40 anys a 48,8 el 2024, un augment del 26,6%. En canvi, a la UE, amb la incorporació de nous països i la sortida del Regne Unit, l'increment ha estat menor, d'un 8,46%, passant de 415 milions el 1986 a 450 milions en l'actualitat. 

L'augment de la població, però, no ha estat per l'increment de la natalitat. De fet, el nombre de fills per dona ha passat d'1,37 l'any 1986 a Catalunya, a 1,08 l'any passat. A més, també s'ha retardat l'edat mitjana de la maternitat, passant dels 28,5 anys de fa quatre dècades, als 32,6 actuals.

En paral·lel, la població catalana ha envellit des de l'entrada a la Unió Europea. Si l'any 1986 el percentatge de persones de més de 65 anys era del 12,2%, actualment són el 19,8%, segons les dades de l'Idescat, percentatge que escala fins al 20,6% al conjunt d'Espanya, mentre que l'esperança de vida en néixer ha fet un salt de set anys fins a superar els 83 anys.

Tot i que no hi ha dades sobre el saldo migratori a Catalunya fins al 2002, a la llarga l'entrada a la Unió Europea ha implicat un augment de la població estrangera, que ha crescut en 1,4 milions de persones fins al 2023. A Espanya, l'augment ha estat de 6,2 milions de persones, mentre que al conjunt de la UE el saldo migratori és de 26,5 milions. 

Abans dels 90, Espanya era majoritàriament un país amb més emigrants que immigrants, tendència que es va capgirar amb l'entrada a la UE. L'única excepció a aquest canvi van ser els anys posteriors a la crisi de 2008, quan molts ciutadans espanyols, també catalans, van marxar a altres països de la Unió Europea per buscar oportunitats laborals, majoritàriament al Regne Unit o Alemanya. 

El PIB s'ha disparat i també les aliances comercials

En l'àmbit econòmic, el PIB per càpita dels catalans el 1986 era de 5.927 euros, xifra que s'ha disparat un 562% fins a arribar als 39.260 euros l'any passat. En el seu conjunt el PIB català ha passat de 35.437 milions d'euros el 1986 a 316.728 milions a tancament de 2024, un 793,7% més. A Espanya, l'increment ha estat també molt elevat, tot i que menor, del 588%, mentre que al conjunt de la UE es calcula en un 420%.

La pertinença a la Unió Europea ha augmentat l'ocupació a Espanya, que el 1986 era de 10,8 milions d'afiliats, i se situa a tancament d'aquest 2025 en 21,82 milions. Una tendència replicada a Catalunya, que tanca aquest any amb prop de 3,8 milions d'ocupats. 

Després d'entrar a la CEE el 1986, Espanya va participar el 1991 de la firma de l'acord de Schengen, que va permetre l'eliminació progressiva dels controls fronterers -amb grans canvis en el model econòmic de localitats catalanes com la Jonquera, per exemple-. La mesura també va permetre que un ciutadà català pugui viure, treballar o estudiar en qualsevol país de Schengen.

De què treballen els catalans?  

En aquests 40 anys, el model econòmic a Catalunya ha variat, passant d'un predomini de l'agricultura a la indústria a una gran presència del sector serveis. Així, si l'any 1986 un 6,2% dels treballadors eren del sector agrícola, ara el percentatge és només de l'1,4%, xifres que són del 37,4% i el 17,2% en el cas de la indústria. 

En canvi, en el sector serveis, fa 40 anys hi treballaven un 49,9% dels empleats, xifra que ara puja fins al 76%, segons les dades de l'Enquesta de Població Activa (EPA). D'altra banda, els ocupats en construcció s'han mantingut pràcticament estables en aquestes quatre dècades, amb el voltant del 6,4%.

En xifres absolutes, les dades indiquen que Catalunya ha perdut pràcticament la meitat dels qui es dedicaven a l'agricultura fa 40 anys -passant de 112.000 a 52.000 empleats-, mentre que la indústria s'ha mantingut en xifres absolutes (677.00 vs. 679.00) però ha perdut molt pes en el conjunt de l'economia. 

La tendència a la baixa del sector agrícola ha estat contundent malgrat les ajudes europees al sector, a través de la Política Agrària Comuna (PAC), que en l'últim any va permetre a la Generalitat pagar més de 301 milions a més de 36.000 explotacions del país. 

El 1992, Espanya també va firmar el Tractat de Maastricht, que va establir la Unió Europea i va posar les bases de la creació de l'euro, que va començar a circular entre la població a partir del 2002. Amb l'euro, va desaparèixer la pesseta.  

En aquestes quatre dècades, Espanya ha rebut més de 185.000 milions d’euros de la UE per finançar infraestructures, l'ocupació, la innovació i el desenvolupament regional, segons dades de les institucions. Des del 1986, uns 30.000 investigadors han rebut més de 17.000 milions d’euros en finançament del programa Horizon Europe.