Alberto Núñez Feijóo també necessita una amnistia. La seva no dependria del Tribunal Suprem, ni del Tribunal Constitucional, ni de les instàncies europees. L'haurien de signar Junts i el PNB, i seria la via més ràpida que tindria per ocupar la Moncloa a través d'una moció de censura instrumental. El problema és que el líder del PP ha fet tot el possible per merèixer el rebuig dels nacionalistes catalans i bascos. S'ha posicionat en contra de qualsevol concessió a Catalunya, ha treballat activament per boicotejar la desjudicialització i s'ha dedicat a fer naufragar la cessió al PNB del palauet de l'avinguda Marceau, que va caure en mans dels nazis i després va passar al règim franquista.
Fa temps que Feijóo, aquell president gallec que venia a guanyar Pedro Sánchez i no a insultar-lo, ha decidit que només vol tenir Vox com a socis. S'entén, perquè la successió d'eleccions autonòmiques el deixa en mans de l'extrema dreta, i perquè en el fons Santiago Abascal no deixa de ser aquell cosí amb qui coincidies el dia de Nadal, el menystenies una mica perquè et pensaves que les seves idees no arribarien enlloc, i ara resulta que és l'home més ben connectat amb Donald Trump a Espanya. I, quan això passa, estàs segrestat: deixa de ser una bona idea jugar a ser un home de centre i resulta inviable pensar en reeditar escenaris com el del Pacte del Majèstic de fa 30 anys.
El líder del PP no signaria ara aquell acord, perquè equivaldria a una rendició i perquè Vox el lapidaria públicament. A banda, no és el mateix demanar eleccions -que és el que estan fent Junts i el PNB- que votar al costat de Feijóo i Abascal per derrocar Pedro Sánchez. Quin incentiu tenen Carles Puigdemont i Aitor Esteban per aparèixer en la mateixa fotografia que la dreta extrema i l'extrema dreta? Què en traurien de profit? Els nacionalistes bascos, ja se sap, intentarien tenir algun benefici competencial, algun blindatge -per si no en tingués prou- extra del concert econòmic i fins i tot la influència en algun nomenament clau. I Puigdemont, què podria posar a la carta als Reis?
Seria temptador aconseguir el retorn a Catalunya, sabent que Feijóo, en un dinar fa dos anys a Galícia, va obrir-se a indultar-lo. I és probable que, amb el PP a la Moncloa, l'amnistia s'hagués complert de debò, perquè el Suprem no s'hauria atrevit tant amb els conservadors com ho fa amb el PSOE. Ara bé: no és el mateix votar en contra del decret de lloguers al costat del PP i de Vox, o de fer el mateix en matèria fiscal, que fer-ho en una moció de censura, encara que sigui instrumental. Ningú entendria, quasi deu anys després del referèndum, que qui va contribuir des de la presidència de la Generalitat a posar urnes davant l'Estat es fotografiés al costat dels qui el volen a la presó.
Feijóo està atrapat perquè, si s'acosta a Junts i al PNB, perd Vox. La gran pregunta és què preferiria ell: si estendre la mà al nacionalisme clàssic, garantir la fi de la judicialització del procés, pactar millores al finançament que ningú se saltés i encetar -de debò- una nova etapa, o bé intentar cavalcar l'onada ultra. En qualsevol dels dos escenaris, pot sortir-hi perdent. Ara bé: si Feijóo vol ser amnistiat, necessita molt més que anar de bracet de Vox i que situar Sánchez com el rei de la corrupció al sud d'Europa. El nivell ha baixat, és una evidència, però hi ha un electorat conservador -també a Catalunya- que demana més que això. I que està profundament decebut amb ell.