De la A de José Luis Ábalos a la Z de Volodímir Zelenski, l’any que s’acomiada ha escenificat el grau de desconcert i pessimisme que s’ha abatut sobre les societats occidentals. El 2025 va començar amb la presa de possessió de Donald Trump i l’allau d’anuncis de polítiques que suposen un tomb dràstic en el model de relacions internacionals, des dels aranzels a la deportació massiva d’immigrants, passant pel coqueteig amb Rússia en la guerra d’Ucraïna. Aquests són alguns dels conceptes que han perfilat l’any que conclou.
A d'Aliança Catalana
La formació que lidera l’alcaldessa de Ripoll, Sílvia Orriols, s’ha convertit en l’espectre que atemoreix més la resta de partits. L’ascens del partit xenòfob i islamòfob està trencant totes les expectatives, corroborant que ni la Catalunya sobiranista pot escapar a la temptació de l’extrema dreta. El darrer CEO apuntava un escenari d’una Aliança Catalana que fregaria els 20 escons, provocant una sagnia a Junts i dificultant majories. Per saber-ne més del fenomen Orriols, és imprescindible la investigació publicada per Joan Serra Carné, Pere Fontanals i Martí Oliver a Nació, guanyadora del Premi Barnils de periodisme d’investigació .
B de Barça
El Barça ha trobat amb Hansi Flick el full de ruta i el to. Amb 100 gols anotats aquest any i el liderat de la Lliga sota control, de moment, l'equip entoma el nou any amb optimisme. Un nom destaca amb discreció: Raphinha. Algú l’ha definit com el líder anímic del nou Barça. El jugador de Porto Alegre, sobre qui molts feien baixes apostes, s’ha revelat com un líders dins i fora del camp. L’abraçada entre l’entrenador i el jugador en un dels darrers partits -amb el 2-0 contra l’Osasuna- són una imatge molt explicativa de l’encaix entre Raphinha, els seus companys i Flick. Un jugador brasiler de 29 anys que, a més, simbolitza la grandesa d’un equip amb figures generacionals com Lamine Yamal.
C de Santos Cerdán
L’exsecretari d’organització del PSOE, Santos Cerdán, i l’exministre de Foment José Luis Ábalos, exhomes forts de l’estructura de poder del PSOE, han personificat la pàgina més fosca del mandat de Pedro Sánchez. Caps d’una facció del socialisme valencià -no precisament la més catalanista-, Ábalos, i del socialisme navarrès -Cerdán-, van saber fer-se imprescindibles per a un Sánchez que havia estat expulsat de la secretaria general del partit i necessitava suports en els aparells territorials. Amb Ábalos, Santos Cerdán i Koldo García va recórrer el territori per recuperar el control del PSOE en unes primàries incertes. Ara, però, Faust veu arribar el diable que ve per reclamar el preu del pacte. Els negocis tèrbols de la colla arran de la pandèmia amenacen de fer naufragar Sánchez i, de pas, tota l’esquerra espanyola.
D de Dones
Malgrat l’empenta del moviment feminista, un masclisme estructural es manté arrelat. Es veu en l’ascens de forces reaccionàries que exalten els valors d’una masculinitat poc airejada i que té en l’auge de Vox a les enquestes un indicador gens negligible, però que les denúncies contra l’exhome fort del PSOE Paco Salazar delata també com a fenomen transversal. Però és en la violència de gènere on la seva expressió més ferotge pren força. Fins a finals de desembre eren 47 les dones assassinades per violència masclista. Des del 2003, les dones que han estat víctimes mortals dels seus marits, exmarits o parelles són 1.342.
E d'Exclusió
El darrer Informe Foessa elaborat per aquesta fundació de Càritas ofereix un panorama preocupant de l’exclusió social. En el cas de Catalunya, l’exclusió ja afectaria 1.300.000 persones. Una situació que no inclou només la gent que viu en la pobresa estricta, sinó també moltes altres formes de marginalitat, potser més subtils, des de la soledat a un treball amb salari de misèria o a greus problemes de salut. L’informe també desmenteix tòpics falsos pregonats des de l’extrema dreta, com que el 54% dels exclosos són nascuts a l’estat espanyol i la gran majoria s’aboca a l’esforç per intentar sortir de la seva situació. Hi ha situacions encara pitjor: el darrer recompte fet per la Fundació Arrels assenyala que 1.982 persones dormen al carrer a Barcelona
F de Franco
L’estat espanyol ha commemorat els 50 anys de la mort de Franco mentre les entitats memorialistes han organitzat nombroses activitats de recuperació de la lluita contra la dictadura, mentre han aparegut nombroses recerques d’aquells anys finals del règim. El periodista Roger Mateos va publicar El verano de los inocentes, sobre un dels darrers afusellats del franquisme, Xosé Humberto Baena. Però, sobretot, el que ha mostrat aquest aniversari és que la figura del dictador, 50 anys després, continua més viva que mai en la societat i la política espanyola. I més en un context d’auge de l’extrema dreta.
G de Germans Cervantes
Àngela i Álvaro Cervantes són dos germans del barri del Poblenou de Barcelona que, aquest 2025, es consoliden en el grup dels millors intèrprets catalans i estatals de la seva generació. Tots dos han participat en projectes cinematogràfics que han estat celebrats per la crítica, pels festivals, ara també per les acadèmies i pel públic generalista. L'Àngela, amb La furia, opta a tots els premis i ja es va endur guardó a Màlaga. El mateix per a l'Álvaro, que a sobre als Gaudí té doble nominació interpretativa amb Esmorza amb mi i Sorda. A Màlaga, també es va endur premi. Tot rodat per als Cervantes. Amb 36 anys (ell) i 32 anys (ella) apuntalen una carrera guanyada a base d'esforç, petits projectes, papers defensats fins a l'extenuació i un talent innat que els situa en una posició més que merescuda.
H d'Habitatge
Les dificultats en l’accés a l’habitatge s’han convertit en l’esquerda més gran de l’estructura social i ja és la principal preocupació del 70% dels catalans. El problema, que és també estatal i europeu, amenaça tots els equilibris i la mateixa pervivència del Pacte Social. Els governs en són conscients. L’executiu de Salvador Illa s’ha proposat construir 50.000 habitatges nous fins al 2030, amb un 20% destinat a joves i el 10% a col·lectius vulnerables. Però caldrà anar més enllà. S’imposa augmentar el parc públic de lloguer, aturar l’abús en els preus del lloguer, donar sortida al mercat als espais en desús i regular la compravenda especulativa. Un estudi de la UAB sobre els barris més gentrificats de l’estat espanyol en situa quatre a la ciutat de Barcelona. El primer de tots és la Barceloneta.
I d'ICE
Són les sigles en anglès del Servei d'Immigració i Control de Duanes dels Estats Units, que s'ha convertit en un dels símbols més tenebrosos del govern de Donald Trump. Les imatges d'agents de l'ICE detenint immigrants pel carrer, amb deportacions massives, inclosos treballadors amb anys de residència al país, ha estat un dels drames que ofereix la realitat trumpiana. Segons dades del Cidob, el seu pressupost es podria triplicar fins als 30.000 milions de dòlars. Un fet inexplicable sense la deriva autocràtica que pateixen els Estats Units.
J de Xi Jinping
Mentre sembla tenir ben controlats tots els ressorts del Partit Comunista, el president de la Xina, Xi Jinping, pot mirar aquest final d'any amb satisfacció. La superpotència tanca el 2025 amb un superàvit comercial d'un bilió de dòlars. Això malgrat els aranzels de l'Administració Trump, davant els quals el líder xinès ha adoptat una actitud de fermesa sense excessos retòrics. L'encontre que van mantenir tots dos dirigents a Busan, el mes d'octubre, va semblar obrir un període de certa treva, que amb Trump mai se sap quan pot durar.
K de Kast
El president electe de Xile representa un triomf nítid de l’extrema dreta després del mandat de l’esquerrà Gabriel Boric. Des de la fi de la dictadura, el país ha estat governat majoritàriament per coalicions de centre esquerra, amb períodes de govern conservador, amb dirigents provinents del pinochetisme però que s’havien anat ubicant en un espai de dreta moderada. Mentre l’esquerra més activista va aconseguir arribar al poder amb Boric, l’advocat José Antonio Kast va fundar el Partit Republicà, de línia ultradretana i que s’ha fet fort en un programa d’enduriment de la política immigratòria. Darrerament, ha suavitzat l’estil alhora que sorgia l’opció de Johannes Kaiser, encara més extremista i que ha permès Kast presentar-se com un conservador creïble. Però Xile s’afegeix als països amb governs de dreta extrema.
L de Lux
El quart àlbum de Rosalía Vila Tobella ha causat un furor sensacional i s’ha convertit en un dels fenòmens de la cultura pop dels darrers anys, encimbellant-se entre els llocs més alts de les llistes d’èxits. Només el primer dia del seu llançament, Lux havia registrat 42,39 milions de reproduccions a Spotify. Tots els temes de l’àlbum van entrar en la llista diària de les cent cançons més reproduïdes del món a Spotify. Lux ha depassat l’àmbit explícitament musical. La publicitat ha presentat Lux com un producte que gira entorn la transcendència i la mística femenina, amb una temàtica que gira entorn la vida sentimental de l’artista catalana i la seva particular relació amb Déu.
M de Microsoft IA
Tan sols la capitalització borsària de les primeres quatre companyies en tecnologia IA (Nvidia, Microsoft, Alphabet Google i Apple) és equivalent a la meitat del PIB dels Estats Units aquest 2025. És una de les dades de l'informe global que ha presentat el Cidob. En el cas de Microsoft IA, part de l'èxit té un nom: Mustafà Suleyman, un britànic que és el seu CEO i fou abans cofundador de DeepMind, un altre nom clau d'un sector que s'ha convertit en el major poder emergent del món.
N de Benjamin Netanyahu
El primer ministre d'Israel s'ha convertit en un dels personatges protagonistes d'un any que ha vist com avançava l'ofensiva militar contra Gaza i els palestins, fins que un alto el foc propiciat per Washington va forçar una pau força fictícia -després de prop de 70.000 morts i un territori arrasat-, mentre continuen els atacs israelians i els colons, aliats a l'extrema dreta, continuen pressionant els palestins a Cisjordània, en flagrant violació del dret internacional. Netanyahu, aliat i presoner alhora dels grups més ultres, ha ofert una imatge d'Israel que enterra, de moment, l'èpica de la terra del poble jueu i el país dels Ben Gurion i Isaac Rabin.
O d’Opa
L’opa hostil del BBVA al Banc Sabadell va ser un dels serials econòmics i polítics més seguits de l’any. La batalla pel control de l’entitat va ser molt intensa i va culminar amb l’anunci de la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) del 16 d’octubre que certificava el fracàs de l’operació, que només va convèncer el 25,47% dels accionistes. El resultat va ser una sorpresa, però responia a factors que es van expressar en tot el procés. El rebuig de la pràctica unanimitat de la societat catalana, l’adhesió dels minoritaris, els dubtes del teixit empresarial, temorós de perdre una línia de crèdit i les reticències del govern Sánchez van suposar un bloc de rebuig massa pesat i van concloure en la victòria de l’entitat de Josep Oliu sobre les aspiracions del BBVA de Carlos Torres.
P de Papa
La mort del papa Francesc el 21 d’abril, als 88 anys, va ser una de les notícies de l’any. El seu pontificat, d’un llenguatge nou, es va iniciar amb una crítica a la “globalització de la indiferència”. El seu llegat estarà impregnat d’un discurs de denúncia social, sensibilitat ecològica i obertura en temes com l’homosexualitat o el paper de la dona. El seu caràcter fort i a vegades tallant va contribuir a irritar l’ala més conservadora del catolicisme, que va arribar a la indignació després del document Fiducia Supplicans (Confiança suplicant), que abraçava la benedicció de parelles del mateix sexe. El seu successor, el nord-americà Robert Francis Prevost amb el nom de Lleó XIV, sembla continuar la mateixa línia pastoral amb un estil menys populista i buscant no trepitjar els ulls de poll més tradicionals.
Q de Quirón
La gestió privada de centres hospitalaris públics a la Comunitat de Madrid comença a erosionar el govern d’Isabel Díaz Ayuso. El suposat tracte de favor de la presidenta a grups com Quirón, al qual està vinculat la parella d’Ayuso, González Amador (i que hauria rebut fins a 5.000 milions d’euros de la Comunitat els darrers anys) i Ribera Salud ha fet que el ministeri de Sanitat hagi obert una investigació. La investigació publicada pel diari El País que mostrava el CEO de Ribera, Pablo Gallart, donant instruccions per augmentar les llistes d’espera i obtenir més beneficis ha estat un escàndol que Ayuso no ha pogut amagar, tot i la seva declaració parlant d’una "enganxada entre directius".
R de Resistència
Manual de resistència es titulava el llibre on Pedro Sánchez explicava la seva biografia política. Aquesta qualitat, que ningú li nega, és posada ara a prova després de l’acumulació de casos, de gravetat desigual, que empaiten el president espanyol. De l’ofensiva del jutge Peinado contra Begoña Gómez pels seus vincles amb Air Europa al suposat cas d’endollisme del seu germà, passant pels esmentats escàndols que empastifen José Luis Ábalos i Santos Cerdán, i ara el cas Salazar d’assetjament, la Moncloa està encerclada. Resetejar la legislatura d’alguna manera per justificar la continuïtat fins al 2027 sembla ara per ara l’única opció per evitar eleccions anticipades, després de la ruptura de Junts amb Sánchez i amb una ERC que li reclama fer net de corrupció i reprendre la iniciativa.
S de Sirat
Després de repartir-se, amb Romería, de Carla Simon, els darrers Gaudí i assolir dues nominacions als Globus d’Or, la coproducció catalana Sirat, dirigida per Oliver Laxe, ha estat preseleccionada per l’Acadèmia de Hollywood en la pugna pels Oscars. La pel·lícula, protagonitzada per Sergi López, competeix en cinc categories: millor film estranger, fotografia, música, so i càsting. Sirat mostra la cursa d’un pare i el seu fill petit a la recerca de la filla, desapareguda després d’una rave al sud del Marroc i la crítica ha destacat la capacitat de Laxe de corprendre l’espectador des del primer minut. En el cas de millor pel·lícula internacional, concursa amb altres quinze films. El 22 de gener sabrem si passa el tall per ser una de les cinc seleccionades.
T de Tribunal Suprem
L’any ha conclòs amb la condemna del fiscal general de l’Estat , Álvaro García Ortiz, per revelació de secrets. Després de dinou dies de fer públic el veredicte, el Suprem l'ha considerat culpable de filtrar un correu de l’advocat d’Alberto González Amador, parella d'Isabel Díaz Ayuso, que afronta una acusació de frau. La campanya de la dreta madrilenya ha desviat, de moment, el focus d'Ayuso. La decisió -amb dues magistrades discrepants- ha estat controvertida i ha rebut crítiques severes de manca de solidesa jurídica. La sala del Suprem -amb Manuel Marchena- ha estat decisiva en l’estratègia de desgast de Sánchez. Teresa Peramato , una fiscal amb molt de prestigi, ha substituït García Ortiz.
U d'Unió Europea
La Unió Europea viu el moment més definitori de la seva existència. Per primer cop des del naixement del projecte comunitari, Europa apareix desubicada en una realitat geopolítica dominada per la puixança xinesa, la invasió russa d'Ucraïna i el retorn de Donald Trump a la Casa Blanca amb la seva aposta aranzelària que ha pressionat l'economia de la UE, que és on era més competitiva. Malgrat els informes estratègics d'Enrico Letta i Mario Draghi, aplaudits per tothom, els líders europeus continuen mostrant desconcert enmig d'un món que, de cop, s'ha fet hostil.
V de Ventorro
El restaurant on el president valencià, Carlos Mazón , va dinar amb la periodista Maribel Vilaplana el dia de la major tragèdia de la dana -amb més de 200 morts- s’ha convertit en un dels noms simbòlics de l’any. Mentre l’aiguat ofegava el seu país i el seu govern negligia per una barreja d’incompetència i inconsciència els avisos d’emergència que la crisi exigia, Mazón anava escolant la tarda amb indolència. El "collonut" de Mazón a la consellera Salomé Pradas per WhatsApp quan ja se sabia que la que queia era grossa il·lustra l’estil barroer i irresponsable del PP valencià. La protesta de les víctimes en el funeral d’Estat va desembocar en la dimissió de Mazón, però és incert l’impacte que la dana produirà en la política valenciana.
W de Warner Bros Discovery
La pugna per comprar un gegant de la comunicació com la nord-americana Warner Bros Discovery s’ha convertit en un gran espectacle que té Hollywood com a gran actor. La gran plataforma digital Netflix s’ha llançat a la conquesta per 27 dòlars per acció i 82.700 milions de dòlars. La seva rival és una companyia més clàssica de Hollywood, Paramount, que ofereix 30 dòlars i 92.700 milions. El duel és apassionant i té implicacions polítiques perquè dins de Warner -que arrossega greus problemes econòmics- hi ha la CNN. Donald Trump ja ha dit que vol que la cadena de televisió, crítica amb la seva política, sigui venuda, però no s’ha decantat obertament. Amb Paramount hi està relacionat el seu gendre, Jared Kushner, i hi ha diner àrab en l’operació. Netflix està menys endeutada que Paramount, però és vista com a més aliena a Hollywood.
X de Xarxa Elèctrica
El 28 d’abril es va produir una apagada elèctrica que va col·lapsar la península ibèrica. L’informe preliminar de la Xarxa Europea de Gestors de Transport d’Electricitat la va atribuir a una “cascada de sobrevoltatge” i va desviar l’atenció de les renovables com a responsables de l’apagada. Els desequilibris entre la tensió i la freqüència del voltatge van ser un factor que va provocar una desconnexió en cadena de les plantes de generació d’energia. Va ser l’incident elèctric més greu a Europa en els darrers vint anys i el pols sobre les responsabilitats resta incert. L’executiu espanyol va fer una investigació que repartia culpes les grans elèctriques i Xarxa Elèctrica, que és l’operadora del sistema. S’espera un informe de Competència (CNMC) que pot allargar la batalla dels culpables fins arribar a les màximes instàncies judicials. i és que hi ha moltes indemnitzacions en joc.
Y de Yerai Cortés
El guitarrista Yerai Cortés s’ha convertit en un dels referents del nou flamenc i aquest desembre va ser rebut amb passió pels seus seguidors en el concert que, sota el títol de Guitarra coral, va fer al Palau de la Música Catalana. Del País Valencià, Yerai ha trencat esquemes en un gènere on alguns crítics han dit d’ell que se’l veu com el més modern dels flamencs o el més flamenc dels moderns. Just fa un any, Yerai ja va fer les delícies dels seus seguidors a Paral·lel 62, el local gestionat per tres cooperatives que està fent una aposta innovadora en favor de la creació emergent.
Z de Zelenski
L’escena del 28 de febrer a la Casa Blanca ha estat una de les imatges de l’any i una de les més simbòliques del món a on volen anar forces tenebroses. Donald Trump va humiliar públicament el líder ucraïnès, Volodímir Zelenski, a l’exigir-li que cedís davant Vladimir Putin en el front militar. “No tens bones cartes i ens pots portar a la Tercera Guerra Mundial”, va ser una de les floretes que li va llançar. Abans, havia ridiculitzat el seu estil de vestir. Al Despatx Oval, ple de gom a gom de periodistes, la plana major de l’Administració feia cara de circumstàncies. Al llarg de l’any, Trump ha canviat de posició vàries vegades sobre Ucraïna (i sobre tot). Però quan acaba el 2025, s’entossudeix a entendre’s amb el Kremlin davant del desconcert de la comunitat internacional.
