Els problemes d’exclusió social no són un fenomen importat. El 54% de les persones en situació d’exclusió a Espanya són nascuts a l’Estat. Són dades del darrer Informe sobre Exclusió i Desenvolupament Social a Catalunya, elaborat per Càritas, que s’ha presentat aquest dijous a Barcelona. El coordinador de l’informe, Raúl Flores, ha assegurat que les dades desmenteixen un munt de falsos mites propagats pels corrents xenòfobs. Flores ha recordat que la població estrangera resident a Catalunya és d’1.400.000 persones i a l’estat espanyol de 8,8 milions: “Sense els immigrants, el país estaria en fallida”.
Hi ha també un altre mite fals: el de la suposada passivitat de la població exclosa, com si fossin persones recloses a casa esperant l’ajut social. Res més allunyat a la realitat. Segons Flores, de les 1.300.000 persones en exclusió (664.000 en exclusió severa), prop de tres quartes parts activen estratègies d’inclusió. Estudien, fan cursos de formació i molts d’ells treballen. El concepte d’exclusió va més enllà de la pobresa estricta i abasta també els problemes greus de salut, les males condicions de treball i la solitud i aïllament.
Millora salarial, precarietat persistent
L’informe també constata que s’ha produït una millora del mercat laboral, amb més ocupació i una reducció sensible de l’atur de llarga durada. Els salaris han augmentat, però de manera insuficient, segons Càritas: un 18% en euros corrents, però tan sols un 2,2% en euros reals. La precarietat no desapareix: 1,4 milions de persones continuen patint precarietat laboral a Catalunya. I es viu un procés de fragmentació social creixent. El 2018, un 50% de la població catalana gaudia d’una integració plena, el 33,2% d’integració precària, el 7,7% exclusió moderada i un 9,2% d’exclusió severa. El 2024, la integració plena ha baixat fins al 47%, un 36% viu en integració precària, un 8,7% en exclusió moderada i un 8,4% severa. Això en un context de polarització social.
L’habitatge, un dret "fake"
Una de cada quatre llars catalanes pateix diversos problemes d’habitatge. S’ha consolidat una idea de l’habitatge com a inversió i això ha fet que hagi deixat de ser, a la pràctica, un dret real. Segons dades del Banc d’Espanya que aporta l’estudi, el 45% de la població que viu de lloguer es troba en risc d’exclusió (la xifra més elevada de la UE). Càritas reclama eliminar els elements estructurals de la crisi de l’habitatge i fer polítiques predistributives que generin més parc públic de lloguer social.
La font de l’informe FOESSA és l’Enquesta sobre integració i necessitats socials, que ha abastat més de 12.000 llars a l’estat i 1.207 a Catalunya, on ha enquestat 3.129 persones. És un dels estudis més amplis fets a l’estat espanyol en les darreres dècades i els de la fundació solen generar incomoditat en tots els governs, siguin del color que siguin. El conjunt és una radiografia de la situació social a l’estat espanyol i hi han intervingut prop de 180 investigadors de 51 centres acadèmics. El treball està territorialitzat i l’informe sobre Catalunya l’han presentat, junt amb Flores, el bisbe auxiliar Javier Vilanova, el president de Càritas a Catalunya, Salvador Busquets, i Caye Gómez, de l’Observatori Càritas.
Recentment, el cardenal arquebisbe de Barcelona, Juan José Omella, s’ha referit a la tasca de Càritas esmentant que no vol tenir un caire simplement assistencialista, sinó també d’intervenció social per capgirar les causes que fan possible l’exclusió i la precarietat. En la línia del que va preconitzar el papa Francesc. D’aquí la reivindicació que s’ha fet des de Càritas reclamant polítiques públiques que abordin integralment l’habitatge i l’ocupació, i que siguin coratjoses. En el cas de Càritas, el seu discurs està basat en allò que més desmenteix els falsos mites, l’estudi científic sobre el terreny i les dades.
