El passat dijous 4 de desembre la Casa Blanca publicava, amb data del novembre, l’Estratègia de Seguretat Nacional (NSS pel seu acrònim en anglès) dels Estats Units d'Amèrica del president Donald Trump. Com han fet la majoria de presidents dels EUA al començament del seu mandat la publicació de l’estratègia de Seguretat Nacional respon a la necessitat de definir com entén el nou president els riscos i les principals amenaces a què ha d’enfrontar-se el país, quins són els interessos vitals que cal defensar i quins els objectius polítics que es persegueixen i els mitjans que es faran servir per obtenir-los. Es tracta, en suma, d’una mena de guia de govern que pretén relacionar la política exterior, la defensa, la intel·ligència, la innovació tecnològica, combatre els atacs híbrids, contrarestar la desinformació, garantir la seguretat informàtica i protegir les cadenes de subministrament i desenvolupar la resiliència de les societats de possibles atacs exteriors o interiors, de caràcter militar, informàtic o mitjançant les fake news i la manipulació de la informació.
L’NSS té com a fil conductor el principi del moviment MAGA (Make American Great Again) tan preuat per Trump i aquest principi supremacista sura per tot el text. En altres paraules, «en tots i cadascun dels principis i accions [que proclama la NSS], els EUA i els nord-americans han d'estar sempre, en primer lloc». Entre els objectius que es plantegen en destacaré dos que crec que són extremadament perillosos i, en aquesta mateixa línia, els recomano l’excel·lent article publicat en aquestes mateixes pàgines per Josep Huguet fa dos dies.
En primer lloc, la reconfiguració de les aliances internacionals que planteja Trump que no són altra cosa que un nou repartiment del món camuflat de certeses no demostrables i amb un descarat menyspreu per Europa i per les necessitats del Sud Global. Recomana contenció econòmica amb la Xina sense arribar a la confrontació militar (ni tan sols en el cas d’un atac a Taiwan) i pressionar als principals aliats dels EUA (la UE, Japó, Canadà, Austràlia, Mèxic i Corea del Sud) perquè mantinguin les relacions comercials amb la Xina alhora que privilegien les relacions polítiques i econòmiques amb els EUA i, sobretot, que hi incrementin les inversions econòmiques per ajudar les empreses made in USA. Podríem dir que, en certa manera, el que planteja clarament la NSS és portar el món dels negocis -l’ànima motor de Trump- a la geopolítica.
Però, sens dubte, des d’Europa estant, el més greu és la concepció que Trump fa de la UE que ha deixat de ser l’aliat preferencial per convertir-se en un actor secundari, si no conjuntural, que ja no és capaç ni tan sols d’escriure el seu propi destí, d’ací la poca consideració que li presta a l’hora de fer concessions i de negociar amb Vladímir Putin una solució per a la guerra d’Ucraïna. És més, considera que a Europa li queden menys de vint anys de viabilitat, ja que, si no hi posa remei, serà destruïda per la immigració, la burocràcia, l’excés de normatives, la negativa a incrementar les despeses en defensa (i la compra d’armes als EUA, és clar!), les polítiques socials (aquest estat del benestar pel que sospiren molts nord-americans, sobretot pel que fa a la sanitat i les cobertures socials, però que ennuega a Trump), la rigidesa legislativa i la negativa a acceptar cessions territorials a Ucraïna i la reciprocitat aranzelària.
En aquest context, s’apropia de la facultat d’intervenir en les polítiques internes i en els processos electorals dels països de la UE donant suport (com va fer amb Alternativa per Alemanya a les eleccions del passat febrer) a les opcions d’extrema dreta, patriotes en la terminologia de Trump, d’ací la bona sintonia que manté amb Viktor Orbán d’Hongria i Georgia Meloni d’Itàlia. En suma, el declivi de la UE serà per culpa de la immigració, de la manca despesa militar i de les dificultats econòmiques provocades per la guerra d’Ucraïna (la majoria dels europeus volen la pau, però això no es tradueix en polítiques segons Trump) i per no respectar els seus valors (restriccions a la llibertat d’expressió dels "patriotes"). A llarg termini creu que la majoria dels membres de l’OTAN no seran europeus, no diu de quins països seran, ja que es tracta d’una organització de l’Atlàntic Nord. En el cas d’Ucraïna culpa els funcionaris europeus de bloquejar els intents dels Estats Units per posar fi al conflicte i afirma que la fi de les “hostilitats” és necessària per estabilitzar les economies europees, prevenir la guerra i restablir les relacions amb Rússia.
En segon lloc, afirma que els EUA han de prendre un rol protagonista i dominant en l'escenari internacional i, per aquest motiu, prioritza redistribuir els recursos militars en l’hemisferi nord per contrarestar la immigració, el narcotràfic i el sorgiment de potències adversàries i no dubtar, si cal, en fer servir la força letal per aconseguir aquests objectius (a hores d’ara, l’armada dels EUA han destruït ja més d’una vintena de llanxes veneçolanes amb el resultat de gairebé un centenar de morts i han immobilitzat un petrolier de la mateixa bandera en una acció que només es pot qualificar de pirateria). Per Trump, els EUA han de restaurar la seva preeminència en l’hemisferi nord. Un reajustament de la doctrina Monroe de 1823 o, com ho denomina, aplicar un "corol·lari Trump" a la Doctrina Monroe. I així ho justifica: "Després d'anys de negligència, els Estats Units reafirmaran i aplicaran la Doctrina Monroe per restaurar la preeminència americana a l'hemisferi occidental i per protegir la nostra pàtria i el nostre accés a geografies clau a tota la regió. Negarem als competidors no hemisfèrics la capacitat de posicionar forces o altres capacitats amenaçadores, o de posseir o controlar actius estratègicament vitals, al nostre hemisferi. Aquest "corol·lari Trump" a la Doctrina Monroe és una restauració de sentit comú i potent del poder i les prioritats americanes, d'acord amb els interessos de seguretat americans".
En definitiva, la NSS posa negre sobre blanc els perills que assetgen als valors democràtics a escala mundial de la mà de la primera potència mundial. Potser és el moment de recordar que les llibertats i els valors democràtics no només es conquereixen sinó que cal lluitar tots els dies per preservar-los. Potser avui, l'única revolució possible, implica tornar als vells principis democràtics que figuraven a la declaració d’independència dels EUA (ves per on!), que Trump està falsejant i traint a consciència, i de la Revolució Francesa: tota democràcia plena es fonamenta en la decisió lliure, conscient i fonamentada, dels ciutadans i en el rebuig de tota mena de coerció. Ho proclamava també fa un parell de dies Enric Marín quan recordava aquell partit demòcrata, republicà i catalanista, plural, progressista i sòlidament democràtic, que va somiar el president Pasqual Maragall. L’altra alternativa que s’albira a l’horitzó en les circumstàncies actuals és la barbàrie.