"Make America Great Again" ha estat el lema principal de Donald Trump per arribar a ser president dels Estats Units d’Amèrica i per governar-los. Quan va començar a utilitzar aquest lema hi havia qui es preguntava de manera més seriosa, o més humorística, a quina època dels Estats Units es referia. A quin moment de grandesa volia tornar? Quina era l’Amèrica que volia tornar a fer present? Actuacions militars com la desenvolupada aquests dies a Veneçuela, incorporant la detenció extrajudicial del Nicolás Maduro i la seva esposa, Cilia Flores, són una mostra més que Trump i la seva administració volen tornar a l’Amèrica de l’imperialisme, a l’Amèrica que durant bona part del segle XX decidia actuar en els països quan considerava que els seus interessos estaven en risc. La llista és molt llarga, enorme, i estan ben documentades aquestes intervencions.
Trump no ha tingut cap reserva en parlar obertament, des de la seva segona presa de possessió, que volia arribar a fer allò que no va ser possible durant el primer mandat. En el cas de Veneçuela fa temps que parla de voluntat de controlar una indústria petroliera que considera que pertany als Estats Units. En el cas de Panamà s’ha expressat obertament a favor de recuperar el Canal de Panamà que s’atribueix. Fa pocs dies es va nomenar un enviat especial per a Groenlàndia amb la voluntat explícita d’incorporar aquest territori... Fa poques setmanes també es va presentar el document que es coneix com l’Estratègia de Seguretat Nacional dels Estats Units. Es tracta d’un document que elabora cada administració, cada govern, per plantejar com actuarà. La comparació dels documents elaborats pels diferents governs estatunidencs mostren les diferents maneres de pensar i fer; poden semblar més rellevants o menys, però hi ha diferències significatives.
Trump, en aquesta segona legislatura, d’acord amb el "Make America Great Again" i l’"America first" ha establert que l’estratègia dels Estats Units passarà per la seva actuació sense necessitat de seguir el dret internacional i les institucions internacionals. És el que ha fet a Veneçuela. Trump, a la compareixença de premsa després de la intervenció militar a Veneçuela, va parlar obertament de la “Doctrina Monroe”, l’estratègia que fa referència al president James Monroe. Monroe va declarar “Amèrica pels americans” el 1823 per fer fora les potències estrangeres del continent. Trump va insistir que administracions anteriors havien oblidat la importància d’aquesta doctrina i que la seva la recuperarà per portar-la més enllà. Els aranzels i les intervencions militars formen part d’aquesta doctrina que s’actualitza denominant-la “Doctrina Donroe”, el resultat d’unir Donald i Monroe.
Donald Trump insisteix a prendre el control de l’hemisferi occidental, tot allò que podem situar a l’oest del meridià de Greenwich. L’hemisferi occidental no deixa de fer referència al conjunt del continent americà que nosaltres coneixem. “America First”, “la Pau a través de la força”, són dues de les idees força que va fer presents Pete Hegseth, el Secretari de la Guerra, quan va intervenir després de Trump a la compareixença d’ahir. Secretari de la Guerra és una denominació recentment actualitzada pel càrrec que coneixíem com a Secretari de Defensa. Aquestes maneres d’actuar vulneren el dret internacional i són una agressió a la Carta de les Nacions Unides que les prohibeix explícitament. També caldrà veure com s’adeqüen a la legalitat interna dels Estats Units. L’administració Trump ha triat el camí de l’Imperialisme i la vulneració del Dret Internacional que tant costa construir. L’administració Trump opta per la llei del més fort.
Actuacions com la que s’ha fet a Veneçuela, com la que s’amenaça de continuar fent, no es poden aplicar sense acompanyar-se d’una propaganda que ho legitimi socialment. Per això escoltem i escoltarem acusacions molt greus contra qui rep aquestes actuacions. Ho hem vist, des de fa setmanes, per justificar els bombardejos contra embarcacions acusades de narco-terrorisme, com si aquesta acusació fos suficient per justificar assassinats. Per greus que siguin les acusacions que es vulguin plantejar no podran justificar assassinats o intervencions militars. Però la propaganda, ho sabem des de fa segles, té la capacitat de dominar la manera de pensar i actuar. Aquesta propaganda arriba fins a casa nostra, també a partir d’intervencions de partits polítics presents a les nostres institucions que des d’ahir justifiquen l’actuació de l’administració Trump.
Després de l’atac a Veneçuela d’ahir el New York Times va publicar un editorial crític amb el president Trump. Entre altres assumptes, li plantejava com la seva actuació a banda de ser il·legal podrà ser utilitzada per governs, que el diari qualifica d’autoritaris, com els de la Xina o Rússia per justificar allò que decideixin fer amb els seus països veïns. Convindria tenir presents quins comportaments de l’administració Trump també són autoritaris. I si el Partit Popular, Vox o Aliança Catalana justifiquen les maneres de fer de l’administració Trump també estan justificant l’autoritarisme. El camí dels drets, com el de la democràcia, pot ser llarg i insatisfactori en massa ocasions. Però el camí de l’autoritarisme acaba amb els drets i la democràcia que podem tenir. En temps de falta de drets i democràcia, allò que necessitem és crear més democràcia i més drets.