Hi ha almenys 1.982 persones dormint al carrer a Barcelona. Així ho conclou el recompte de la Fundació Arrels, la convocatòria que va mobilitzar més de 600 voluntaris per apamar els carrers dels 73 barris de la ciutat, la setmana passada. És el resultat d'haver anat passejant els carrers de la capital catalana durant tota una nit, comptant persona a persona. També és la xifra més alta detectada fins ara, després que les entitats de l'àmbit social faci gairebe dues dècades que intenten comptabilitzar el fenomen. Tanmateix, són unes dades més altes de les que ofereix actualment l'Ajuntament, ja que els serveis municipals asseguren tenir detectades 1.384 persones sense sostre.
Respecte al 2023 -l'última vegada que es va fer el recompte d'Arrels- el creixement és substancial. Hi ha un augment del 43% en tan sols dos anys. "És una xifra de mínims. Aquí només estan comptades les persones que hem vist. Sabem que hi ha moltes persones que no hem pogut veure", ha exposat la directora de l'entitat, Beatriz Fernández, en roda de premsa. En la mateixa intervenció, ha insistit que tampoc estan comptabilitzades les persones que justament durant aquells dies van anar a dormir al centre d'emergències que ha obert l'Ajuntament de Barcelona per a l'operació fred. També queden a banda les 63 persones que es tenen localitzades que dormen a l'aeroport del Prat.
Per primera vegada en aquests registres de l'entitat, però, hi ha un canvi territorial: Ciutat Vella ja no és el districte que aplega més persones pernoctant a la via pública (372). El territori que lidera ara al rànquing és Sants-Montjuïc, on s'han més que doblat les persones comptabilitzades. S'ha passat de registrar-ne 209, fa dos anys, a 489, aquesta vegada. Igualment, a vuit dels deu districtes de la ciutat han crescut les situacions de carrer.
Els desallotjaments d'assentaments a zones especialment visibles "han desplaçat a punts més allunyats del centre" les persones sense sostre, ha esmentat Fernández. Feia referència a uns operatius que el govern de Jaume Collboni ha intensificat els darrers anys, segons les entitats. Això lligaria amb la concentració cada vegada més evident que s'ha produït a Sants-Montjuïc, on abunden les zones de muntanya i els espais allunyats de la trama urbana, però també a Sant Martí (335), on s'ha detectat un altre creixement contundent, una altra part de la ciutat caracteritzada per la presència de solars, naus i espais d'oficines.
Durant la nit del recompte a peu de carrer, algunes de les persones sense llar explicaven a Nació els motius que els havien arrossegat al carrer. Les pistes que deixaven les seves paraules concordaven amb els avisos previs d'un informe d'un comitè d'experts de la Generalitat. "Soc aquí perquè ja no em puc pagar ni l'habitació. I mira que treballo, eh. Demà a les sis em llevo per anar a Rubí, ara estic fent aïllaments tèrmics de cases", explicava llavors, en plena nocturnitat, el Rodolfo, un home que fa temps que s'ha construït un petit refugi precari entre els matolls del passeig de Sant Joan i l'estructura del Mercat de l'Abaceria.
Aquest dimecres, la directora de la Fundació Arrels hi ha tornat. Un dels principals motius que expliquen aquest pic de persones dormint al carrer és la crisi de l'habitatge. Això inclou no poder pagar els preus que ara es proposen per llogar un pis de zero, però també el fet no poder assumir seguir pagant els preus dels anys previs, o no poder continuar pagant una habitació, o haver d'afrontar més dificultats que altres persones -que no viuen al carrer- a l'hora d'aconseguir que una immobiliària o un propietari et permeti llogar un immoble.
Propostes per pal·liar un fenomen a l'alça
Com a solució pendent, mentre Catalunya intenta reforçar el parc d'habitatge social, una de les grans reclamacions del sector de l'atenció al sensellarisme és la irrupció de més centres de baixa exigència. Aquests espais, que s'adapten a les condicions de les persones que viuen al carrer, permeten la presència de mascotes, o d'alcohol, o de la ferralla. També els permet passar la nit en calent i estar segurs. Aquesta mena de centres s'haurien de potenciar a Barcelona, però també arreu de tot Catalunya, defensen les entitats. En aquest sentit, Beatriz Fernández ha recordat que hi ha un projecte de llei tramitant-se al Parlament que hauria d'assegurar que s'obrissin més centres d'aquesta tipologia. El cert, però, és que després de gairebé quatre anys des que es va anunciar, encara estan pendents de resoldre's diversos serrells de la norma. Actualment, està en fase d'esmenes a la cambra catalana. Serà, si s'acaba votant, la primera llei sobre sensellarisme que existeixi al país.
Altres mesures que plantegen des d'Arrels preveuen també que es faciliti l'accés de les persones sense llar a alguns serveis que ara mateix se'ls resisteixen. Això passaria per permetre que algú que dorm al carrer o a un alberg, per exemple, pugui optar a la Mesa d'Emergència Social, que és l'organisme que ofereix pisos assequibles -amb lloguers molt baixos- per a famílies que han estat desnonades o que tenen situacions de vulnerabilitat molt clara. Aquest recurs fins ara no ha inclòs el sector del sensellarisme més precari.
Per últim, en ple debat polític sobre com s'ha de gestionar el padró municipal, després que hi hagi nombrosos ajuntaments que hi posen dificultats a un dret bàsic, es proposa també que es deixi de demanar l'empadronament a les persones sense llar com a requisit obligatori per accedir a alguns recursos. No només perquè hi ha municipis que bloquegen i allarguen en el temps alguns empadronaments, com poden els de migrants o persones sense llar, sinó perquè a vegades la necessitat de la persona sense llar és immediata i el tràmit administratiu pot requerir setmanes o mesos. Així, Arrels deixa oberta la possibilitat a flexibilitzar les exigències a les persones que viuen al carrer o que no tenen una residència digna.
