El Servei Català de Trànsit (SCT) celebra 25 anys com a figura fonamental en la millora de la seguretat viària a Catalunya. Des de la seva creació, el 2000, les víctimes mortals a les carreteres catalanes han disminuït un 75%, passant de 778 a 190 aquest 2025, a unes hores que acabi l'any. Amb tot, encara queda un llarg camí per assolir l'objectiu de la Visió Zero el 2050. El primer pas és reduir un 25% la sinistralitat l'any vinent respecte al 2019. La intel·ligència artificial, els camions autònoms i els bessons digitals per predir accidents són algunes de les innovacions que s'estan implementant per fer front a nous reptes com l'accidentalitat entre motoristes, l'augment de camions, el repunt de la mortalitat entre joves o l'increment de patinets i bicicletes.
Durant aquest quart de segle, l'SCT ha anat evolucionant per adaptar-se als nous reptes del trànsit i la seguretat viària. El model català de recuperació de punts, el servei pioner d’atenció a les víctimes i les seves famílies, i la ferma aposta per la formació i la tecnologia en són clars exemples. Tot i la feina feta fins ara, que ha permès reduir en un 75,6% la xifra de víctimes mortals en el conjunt de vies, encara queda un llarg camí per recórrer.
Quant a aquest 2025, fins al 30 de desembre, s’han registrat 143 morts a les vies interurbanes catalanes, set més que l'any passat, però mig miler menys que l'any 2000. Pel que fa a les vies urbanes, les 47 d'aquest any suposen vuit menys que el 2024 i un centenar menys que fa 25 anys.
Ramon Lamiel, director de l'SCT, ha assegurat en una entrevista a l'ACN que una de les fites més ambicioses que es marca Trànsit és l’objectiu de "zero víctimes mortals" per al 2050, el que també es denomina Visió Zero. Tot i que ha admès que aquest repte és molt "complicat", ha dit que el servei es manté ferm en la seva determinació: "El 2030, volem reduir la xifra de víctimes un 50% respecte al 2019, i el primer pas és aconseguir una reducció del 20% per al 2026 a les vies interurbanes i del 5% a les urbanes", ha explicat Lamiel, que ha apuntat que en els municipis són claus les zones 30, els radars en travesseres i els punts negres.
En aquest sentit, ha remarcat que l’any passat es va aconseguir una disminució global del 21% respecte al 2019. Si no hi ha més sinistres mortals en les últimes hores d'aquest any, el 2025 es tancarà amb una rebaixa del 21,6% respecte a l'últim any prepandèmic tenint en compte tots els tipus de vies.
Segons dades del SCT, per tipus de vehicles, els qui han concentrat més mortalitat aquest any són els lleugers, amb 70 víctimes, seguit de les motos i ciclomotors (65), els vianants (28) i els vehicles pesants (10). Furgonetes (8), bicicletes (7) i altres vehicles (2) també han deixat pèrdues de vida a les vies del país.
Tot plegat en un context en què la sinistralitat cada cop és més dispersa i, per tant, més complexa d’abordar, i en què la mobilitat arreu de Catalunya s’ha incrementat notablement, sobretot al voltant de Barcelona, on globalment ha pujat entorn d’un 4,5% en comparació amb l'any passat, i on la presència de vehicles pesants ha crescut al voltant del 20%.
Eines de present i de futur
Lamiel ha assegurat que una de les principals claus del progrés de l'SCT ha estat la incorporació de la tecnologia en la gestió del trànsit. Ha explicat que els radars han sigut una de les mesures més efectives per reduir la sinistralitat i ha revelat que "en els punts en què s’han anat instal·lant, els accidents han baixat entre un 30% i un 50%". També ha indicat que els radars de tram "encara funcionen més bé", però ha admès que cal treballar en una planificació més acurada per detectar els punts on sigui més adequat instal·lar-los.
Així, ha assenyalat que el control dinàmic de la mobilitat amb els nous carros radar també té una especial rellevància en aquesta estratègia. Recentment, se n’han incorporat sis de nous a l’AP-7, alguns dels quals s’han destinat a les Terres de l’Ebre, on aquest 2025 s'han registrat 17 víctimes mortals, més del doble que el 2024.
A banda de la velocitat, l'SCT també posa el focus en les distraccions al volant, derivades de l’ús de telèfons mòbils principalment, però també de pantalles i GPS a l’interior dels automòbils. Així, en els darrers anys també s’han sumat a l’estratègia drons i càmeres radar amb intel·ligència artificial que detecten aquestes conductes i d’altres de risc com no dur el cinturó de seguretat o fer un mal ús del carril Bus-VAO.
En aquesta mateixa línia, s’estan implementant sistemes d'intel·ligència artificial per millorar la gestió del trànsit. "Tirarem endavant un bessó digital que està a punt de licitar-se a tot l’anell metropolità per definir estratègies de gestió de trànsit, fer prediccions i proposar mesures per reduir les incidències i la sinistralitat", ha apuntat Lamiel.
Les vies amb més sinistralitat
Tot i que l’AP-7 és la via que concentra més sinistralitat de Catalunya "perquè també és la que acumula més volum de trànsit", Lamiel ha afirmat que n'hi ha d’altres que també ocupen una posició destacada en el rànquing. Així, s’ha referit a eixos com la B-23, la C-58, l'A-2 o, fins i tot, les rondes de Barcelona. Alhora, ha recordat que el risc de patir un accident en una carretera convencional és quatre vegades més elevat que en una autopista o autovia.
En aquest sentit, els responsables de l'SCT han assegurat que les autopistes i autovies són eixos "molt segurs" que incorporant la tecnologia adequada podrien "eventualment" convertir-se en els primers eixos en què les víctimes mortals es redueixin a zero. De fet, les carreteres convencionals són les que concentren, sumades, la majoria d'accidents amb víctimes i amb morts.
Això no obstant, com expressa Lamiel, les principals vies són les que se situen a dalt de tot dels rànquings de sinistralitat. L'AP-7, amb 701 sinistres, va ser primera el 2024, com cada any des de l'alliberament dels peatges, mentre que l'A-2, que havia encapçalat el llistat durant diversos anys abans de l'increment d'accidents de l'AP-7, va ser segona (456), amb pràcticament els mateixos que la C-31 (455). La B-20, la C-32, la B-10 i la C-58, així com l'N-II i l'N-340 també van concentrar més de 200 sinistres amb víctimes al llarg de l'any.
