Amb el sector dels pisos turístics passa una mica com amb la teoria del gat d'Schrödinger. La caixa que conté el gat seria Barcelona, i en comptes de la vida o la mort de l'animal, el que caldria descobrir, arribat el moment, és si la prohibició dels pisos turístics suposa un desajust insalvable ple de conseqüències indestijades o si, per contra, la seva reconversió en habitatges per viure-hi deixa poques afectacions negatives i més de positives. El moment de resoldre l'experiment seria el 2029, moment en què s'extingirien les llicències, si la voluntat política es manté. I la prova de foc serà el Mobile World Congress, l'argument estrella del sector dels propietaris de pisos turístics per evitar la seva desaparició. Mentre no es resol, però, com amb el gat del físic austríac, s'entrellacen les versions contraposades del que pot acabar passant.
Ara bé, davant aquell possible escenari, hi ha alternatives, tant pel que fa a l'allotjament de congressistes com pel que fa a un model de ciutat que canviï les seves prioritats, amb les grans fires? Diverses fonts del sector, així com experts en matèria turística, analitzen a Nació el panorama que es dibuixa a Barcelona al voltant de la idea de l'eliminació dels habitatges d'ús turístic. L'ocupació als allotjaments de cara al Mobile World Congress d'aquest 2026, organitzat des del pròxim dilluns fins al dijous, serveix de punt de partida. A partir d'aquí, s'entrellacen les interpretacions, les incògnites i els models per respondre a un possible canvi dràstic a la realitat turística de Barcelona.
"52.000 llits" en joc pel Mobile
D'entrada, com recorda Ernest Cañada, investigador especialitzat en turisme i membre del col·lectiu Alba Sud, s'ha de matisar que no hi ha res en ferm. La prohibició dels pisos turístics és un plantejament que parteix de la base que els ajuntaments que vulguin permetre habitatges d'ús turístic al seu municipi hauran de redactar un pla urbanístic que ho especifiqui abans que acabi el 2028. Davant aquesta idea, que neix d'un decret de la Generalitat per regular el sector, l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, va anunciar que la seva formació no redactaria cap nou planejament i que, per tant, els més de 10.000 pisos turístics de la ciutat perdrien la seva llicència automàticament. Ara bé, la paraula final la tindrà el govern i el consistori que hi hagi el pròxim mandat, a partir del 2027. Per això, Cañada remarca l'advertència: "Davant l'alarmisme d'Apartur i altres lobbies, primer s'ha de veure què passa. Ja veurem si es fa efectiva l'eliminació, i en quins termes".
Precisament Marian Muro, presidenta de la patronal dels pisos turístics, Apartur, es pren aquest Mobile World Congress com un dels darrers arguments estrella per defensar els seus interessos, i per bellugar les pors de l'administració. "Sempre poso l'exemple del Mobile perquè és molt clar, i ho hem mirat molt bé. Durant aquestes dates, la ciutat necessita 146.000 places per al dia de més afluència. Hi ha uns 77.000 congressistes que ho necessiten, més la demanda habitual. Si no hi ha pisos turístics, faltarien 52.000 llits", exposa la representant del sector, qui també va ocupar anteriorment responsabilitats com a secretària general de Turisme a la Generalitat (2011-2016) i com a directora del consorci de Turisme de Barcelona (2020-2022).
Durant la setmana prèvia a la fira tecnològica, el sector dels pisos turístics apuntava que per als dies del Mobile tenien una ocupació de les places del 91%, i vaticinaven poder créixer a l'últim moment fins al 93%. Marian Muro sosté que no hi hauria alternatives realistes per poder acollir els congressistes, ja que els hotels i la resta d'allotjaments també tenen grans taxes d'ocupació: "Tots els municipis de l'entorn de Barcelona també estan plens pel Mobile. Home, si els volem portar cada vegada més lluny, als congressistes per dormir, no sé jo. No els portarem a França per poder anar cada matí al Mobile, no? A banda, que cada vegada es pot confiar menys en altres poblacions més llunyanes, per la nefasta situació del transport", enraona la presidenta d'Apartur.
Els hotels, grans beneficiats, i les possibles alternatives
Més relaxadament ho veu Manel Casals, director general del Gremi d'Hotels de Barcelona. Al seu parer, la pressió per les places turístiques durant el Mobile ha anat canviant. "Pots mirar a Booking i trobaràs que hi ha disponibilitat encara per a tots els dies, per a la setmana vinent. Hi ha gent que ja no ve la setmana del Mobile, perquè sap que hi ha el congrés, i s'espera. Això també equilibra la demanda. Si no estem arribant al 100% d'ocupació, i ens quedem al 93% o al 95%, caldria veure què passa amb un escenari diferent. També per com evoluciona el Mobile", estableix l'empresari.
Aquest tarannà no és casual, assenyala el coordinador del grau en Turisme de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Albert Vancells: "La desaparició d'una oferta tan rellevant com aquesta pot afectat sobretot amb l'encariment del preu dels hotels". En aquest sentit, el mateix Casals assegura que almenys en el cas del Mobile World Congress, les reserves i els preus es pacten entre l'agència i els establiments a mesos o anys vista.
Igualment, aquí també s'obren diverses possibilitats. "Aquestes intervencions, que jo no dic que no siguin necessàries, en un moment d'escassedat d'habitatge, tenen conseqüències: però el cas és que a vegades no saps ben bé quin efecte tindran fins que es materialitzen", planteja el professor de la UAB, tornant a Schrödinger. Tanmateix, un dels focus d'interès que destaca és parar atenció a "si alguna ciutat de l'entorn sí que permet l'existència de pisos turístics". Per Vancells, això podria concentrar l'oferta i convertir-se en un nou focus d'aquesta opció d'allotjaments.
De moment, però, tal com ha anat explicant Nació, ja hi ha diversos municipis del voltant de Barcelona que han seguit el camí de la capital catalana i que ja han anunciat que tampoc permetran els pisos pensats per a visitants més enllà del 2028: és el cas de l'Hospitalet de Llobregat, Sant Adrià del Besòs, El Prat de Llobregat, Montcada i Reixac i Cornellà de Llobregat. En canvi, a Badalona, per exemple, el govern de Xavier Garcia Albiol encara no s'hi ha posicionat clarament.
Una altra alternativa que es planteja és descentralitzar l'allotjament pel Mobile World Congress, exposa Albert Vancells. "Municipis com Sitges, Vilanova i la Geltrú o Castelldefels" podrien establir-se com un nou espai d'allotjament de congressistes. Fins i tot es podrien ubicar a nous territoris alguns esdeveniments secundaris de la fira tecnològica, posa sobre la taula l'expert.
Però la recepta dels hotelers no és aquesta. Per al gremi barceloní, el que caldria que s'obrís seria una reflexió que aclareixi que si desapareixen 58.000 places turístiques -les que contemplen els habitatges d'ús turístic-, se n'han d'oferir de noves, ja que el planejament urbanístic de Barcelona permet que en diverses zones les places turístiques que es deixin d'oferir a un allotjament les ofereixi un altre establiment en el futur. Amb aquesta idea, Casals defensa que el seu desig seria que arribessin cadenes hoteleres de renom internacional, que atreguin turistes amb diners. "A l'hoteleria és important que entrin marques reconegudes", insisteix.
Així, no és només un tema de preus i d'aplegar més demanda. Els hotels també podrien trobar noves oportunitats per al seu sector, si es prohibeixen els pisos turístics. De fet, encara hi ha zones on es poden desplegar nous establiments hotelers i que ja està previst que s'hi faci, com la futura Sagrera, un projecte que el mateix Ajuntament ha presentat aquesta setmana.
La via contrària: repensar una ciutat de grans sdeveniments
I entremig d'aquest enrenou de possibles conseqüències, hi ha un apunt del tot contraposat, que planteja aprofitar aquest nou plantejament i la possibilitat que entri en contradicció amb la capacitat d'assumir les afluències del Mobile World Congress per fer un cop de timó. L'investigador Ernest Cañada, d'Alba Sud, defensa que Barcelona es plantegi: "Necessitem seguir creixent sobre la base de grans congressos i esdeveniments? I si és així, ho podem seguir fent, si per fer-ho i que siguin viables, hem de posar en risc l'habitatge?".
Si bé l'actual govern municipal del PSC, encapaçalat per Collboni, fa temps que defensa potenciar el turisme de congressos i esdeveniments, també l'anterior, encapçalat per Ada Colau hi havia fet picades d'ullet. Ara, però, Cañada planteja si té sentit convertir-se en una referència del sector. "Potser hem de posar en dubte la lògica d'aquests grans esdeveniments, que també afecten sovint les condicions laborals de les persones que hi treballen", remata.
De moment, mentre Apartur defensa la seva condició d'indispensables dels pisos turístics, i mentre el temps no soluciona la incògnita de si es durà a terme la prohibició promesa, ni quines conseqüències podria tenir, el director general del Gremi d'Hotels rebaixa els posicionaments grandiloqüents del sector dels habitatges d'ús turístic: "Són un fenomen nou. El moment que emergeix del tot el sector dels pisos turístics i que es regula és el 2012. El Mobile va arribar el 2006. Nosaltres ja hi érem i anava bé".
