Fa un any, un grup de propietaris de pisos implicats en el negoci immobiliari van decidir moure's pel seu compte. No creien que estiguessin prou ben representats, a l'esfera pública. El que va començar com una trobada d'una desena de persones va donar lloc a un pacte per muntar una associació i incidir. D'aquí va sorgir el compromís entre els fundadors de posar els diners necessaris per crear l'entitat Som Habitatge, llogar l'Ateneu Barcelonès per presentar-se en societat i cobrir algunes despeses estables. Tot, insisteixen, sense comptar amb finançament extern de cap mena. El maig del 2025 farien l'acte d'estrena de l'associació i, d'entrada, comptarien amb representants de la Generalitat i de l'Ajuntament de Barcelona entre el públic. Nou mesos més tard, enmig d'un debat creixent sobre la regulació en habitatge, Nació entrevista el nou portaveu de l'associació, Roger Mercader, empresari immobiliari de professió.
Si bé durant els primers mesos de vida de l'entitat la cara més visible havia estat la de la seva presidenta, Núria Garrido, coneguda per protagonitzar alguns cara a cara encesos amb el Sindicat de Llogateres, ara es busca iniciar una nova etapa comunicativa. Mercader retreu al PSC haver canviat les seves prioritats, i assegura que ha estat l'òrbita dels Comuns, en referència als sindicats d'habitatge, qui ha arrossegat la formació socialista. Contrari a la intervenció del mercat, les receptes del portaveu de Som Habitatge barregen l'agilització de la construcció i la baixada d'impostos. Malgrat coincidir en el plantejament de les polítiques amb la dreta, rebutja reivindicar cap espai polític concret. També es mostra partidari d'utilitzar locals i oficines per transformar-los en espais habitables.
Què li sembla la proposta per limitar la compra d’habitatge?
Segueix la tònica de criminalitzar el propietari. Hem de pensar que aproximadament hi ha 7 o 8 vegades més demanda que oferta actualment. Per tant, creiem que s'haurien de fer iniciatives a partir de fomentar l'oferta i no de criminalitzar el propietari.
Quines alternatives proposen?
Principalment, iniciatives que vagin cap a l'oferta. Per exemple, ara mateix per fer nova construcció els temps mitjans són de 5 anys. Em sembla absolutament exagerat. Hi ha moltes traves administratives, hi ha moltes complicacions per les llicències, hi ha molts impostos. Hem de recordar que aproximadament el 40% del cost d'un habitatge són impostos. És desproporcionat. I creiem que s'han de fer altres polítiques també publicoprivades. A Barcelona mateix es podrien potenciar canvis d'ús de locals i d'oficines per crear nou habitatge. I de la part de la demanda, per exemple, veiem que hi ha una deficiència en Rodalies. Això fa que molta gent hagi de viure necessàriament a Barcelona en lloc de tenir casa seva a l'àrea metropolitana, per poder descongestionar la capital.
- Roger Mercader, entrevistat a Barcelona / Hugo Fernández
Si diu que la demanda supera l'oferta en 7 o 8 vegades, a llocs com Barcelona, amb poc marge de construcció, creu que canviant els usos d'oficines i locals i millorant el transport n'hi hauria prou?
Això s'ha de veure, però sí que es poden fer molts canvis d'ús, i es pot fer també més construcció en vertical. Però sobretot s'ha de millorar la seguretat jurídica per als propietaris. Ara mateix, amb una seguretat jurídica feble, hi ha molts propietaris que no posen a lloguer al seu pis.
Això passa? Tenen casos d'afiliats que creuen que és millor tenir tancat el pis que ajustar-se als canvis de la llei?
Nosaltres veiem una gran preocupació de petits propietaris. Tenim casos a l'associació de propietaris que són simplement pensionistes i que tenen el pis com a complement de la pensió, que se'ls ha encabit en un discurs que els posa com si fossin grans tenidors, quan no és la realitat actual del país. La major part de la propietat a Catalunya és de petit tenidor, i a aquesta persona se li està posant una responsabilitat i una por amb uns règims sancionadors absolutament desproporcionats que tot això el que fa és paralitzar l'oferta del mercat de lloguer en lloc de, justament al contrari, incentivar-la.
Però tenen casos d'afiliats que creuen que és millor tenir tancat el pis que ajustar-se als canvis de la llei?
Tenim casos de propietaris amb pisos que necessiten una reforma per posar-lo a lloguer, perquè hem de pensar que molts cops hi ha persones que tenen pisos que no estan en bon estat, i hi ha molt de propietari que no fa aquesta inversió de reforma perquè té una por molt forta de posar-lo a lloguer. Perquè ara mateix hi ha una inseguretat jurídica molt elevada. Aquesta podria ser una de les casuístiques que veiem més afectada.
"O es redueixen impostos, o que aquests impostos realment s'utilitzin per millorar la vida de les persones en habitatge"
Abans parlava de la necessitat d'agilitzar tràmits constructius. El Govern fa un any i mig que va posar en marxa un pla que tenia aquesta prioritat. No s'estan notant els canvis?
La realitat actual és que construir és molt complicat. En canvi, veiem casos com el del Canadà, que s'han abocat a donar un suport a la construcció i a la promoció, tant via financerament com via reduccions fiscals que ho incentivessin.
Quina garantia tenen que si hi ha més construcció, més facilitats fiscals i menys limitacions al mercat privat d'immobiliari baixarà el preu de l'habitatge? Hi ha investigadors que mostren que anteriorment ha passat el contrari.
Principalment, creiem que és un error basar l'anàlisi en el preu, perquè al final el focus hauria de ser en l'accessibilitat de l'habitatge. És a dir, hi ha certes mesures que poden fins i tot contenir els preus, però de poc serveix si l'oferta decau bruscament. Per millorar l'accessibilitat de l'habitatge, cal fomentar l'oferta també per la part pública, també amb habitatge social, també amb cooperatives. Són coses que es poden fer per fomentar l'oferta que tenen cert sentit i que actualment no s'estan potenciant.
- Mercader, nou representant de l'entitat de propietaris Som Habitatge / Hugo Fernández
El passat cap de setmana, TV3 publicava una informació en què diversos experts asseguren que si es construeix amb solidesa, ritme sostingut i mantenim la població actual, encara necessitaríem 15 anys per solucionar la demanda d’habitatge assequible. Com a actors del sector de l’habitatge, què creuen que s’ha de fer durant aquest temps?
Primer de tot, pel que fa a la construcció, creiem que no estaríem parlant d'uns terminis tan alts. I es poden fer coses, com he dit, per exemple, aquí a Barcelona en concret, amb les oficines i els locals. Això es pot veure en un any. I amb les persones també el que es pot fer són vies per fomentar que persones que han viscut cert temps en un barri tinguin algun tipus d'incentiu, tant per als propietaris com als inquilins, a nivell fiscal.
S'ha de reduir la recaptació pública per facilitar l'accés a l'habitatge?
Últimament, el que hem vist són grans inflacions que han produït que el percentatge d'impostos de la població estigui augmentant. I estem en períodes en què la recaptació pública és excepcional, perquè no s'ha deflectat l'IRPF, l'impost sobre la renda de les persones físiques. Tots aquests impostos haurien d'anar destinats a millorar la vida de les persones i a millorar l'habitatge. Dit d'una altra manera, o es redueixen impostos, o que aquests impostos realment s'utilitzin per millorar la vida de les persones en habitatge. Perquè hem de recordar que a cada transmissió aproximadament es recapta el 10% de l'import de l'immoble, només amb l'ITP (Impost de Transmissions Patrimonials). Llavors, amb aquest ITP recaptat, cada 10 habitatges podries adquirir un habitatge per a protecció social.
"Podem ha arrossegat el PSC en habitatge"
Així com assenyala quines polítiques proposen algunes formacions polítiques i els desagraden, veuen propostes d’alguna formació política que els cridin l’atenció positivament?
Des de Som Habitatge no ens posicionem per cap partit polític i simplement aboquem per reformes que realment vagin a solucionar el problema i no tant a criminalitzar el propietari. Podem estar a favor o en contra de determinades propostes, però no ens associem a cap partit polític.
Però veuen propostes seves reflectides en alguns problemes electorals?
Justament, el debat de l'habitatge ara mateix creiem que està fomentat per certs partits polítics, que estan arrossegant i agafant d'altres, i que es basen en sentits purament ideològics i no tant en buscar solucions. El problema principal que estem detectant és que, en lloc d'agafar experts i veure quines solucions poden millorar l'habitatge actualment, el que estan fent són raonaments purament ideològics en què basar les noves legislacions.
Ara què diuen aquests partits que han quedat arrossegats? Es refereix a Junts? Al PSC?
Em refereixo més aviat a l'efecte de Podem sobre el PSC.
Els experts contactats tant per l'Ajuntament de Barcelona, per exemple amb Carme Trilla per a la reforma del 30%, com per la Generalitat, en el cas de les compres especulatives, no li semblen adequats?
En aquest últim cas [els de la Generalitat], hi ha un cert biaix en quins experts s'han estat consultant. No veuen una realitat plural, sinó que estan esbiaixats.
"El que no és normal és que per haver de posar en lloguer una propietat hagis de tenir una càtedra en dret"
En dos anys de regulació de lloguers, el Govern ha obert 13 expedients sancionadors. I els ajuntaments, cap. Des de la Generalitat tampoc s’ha tramitat cap multa contra cap propietari per tenir pisos buits, des del 2022. Aquestes dades no xoquen amb la idea que l’administració està fent la vida impossible als propietaris, amb les noves normes?
El tema és el risc. Per posar-ho en números, estem parlant que si tu tens un pis que hauries de llogar per l'índex de lloguer a 1.000 euros i el llogues a 1.300 euros, tens un risc de multa de 900.000 euros per cada mes d'irregularitat. Estem parlant que amb això arruïnes la vida de la majoria de persones. Llavors, molta gent pensa que és millor no posar per llogar aquell pis justament per aquesta gran inseguretat jurídica. Tota aquesta por l'únic que genera és menys oferta de lloguer.
- Roger Mercader, durant l'entrevista amb Nació / Hugo Fernández
Es refereix al fet que existeix una por generalitzada a posar un preu més elevat del permès sense saber-ho?
És una por que deriva principalment de tota una regulació que s'ha fet amb contradiccions, amb inexactituds. Ni nosaltres no tenim clara la definició de qui és gran tenidor. I estem parlant que tenim a l'associació advocats i persones expertes que tenen dubtes. Imagina't una persona de 70 anys. Creiem que el que no és normal és que per haver de posar per llogar una propietat hagis de tenir una càtedra en dret. I així i tot, potser no ho tens clar.
"Desconeixem quin pes té el lloguer de temporada entre els propietaris de Som Habitatge, però no és la norma"
Anem als seus inicis. Existint ja l’Associació de Propietaris de Catalunya, l’Asssociació de Propietaris d’Habitatges de Lloger (ASVAL) a Espanya, i altres entitats que històricament han representat els interessos de la propietat immobiliària, com els API, què mou l’inici de Som Habitatge i qui toca les primeres tecles?
Calia un actor més. Començant per Catalunya, però ara també amb projecció a poder tenir una visió més estatal. Faltava un actor que defensés els drets dels propietaris justament per la gran regulació, perquè hem estat observant com s'estaven vulnerant drets dels propietaris.
No estava cobert amb la resta d'associacions?
Crèiem que podíem ajudar en el debat públic, podíem ajudar a millorar la seguretat jurídica i del propietari, i que el propietari tingués més veu.
I com sorgeix?
Neix de les converses d'uns 10 socis fundadors. I el finançament de Som Habitatge és purament de les quotes dels socis i dels esforços dels fundadors. Els associats són els que la sostenen, tant en diners com en temps.
Quin perfil tenen els socis?
La majoria dels socis són petits tenidors.
La Directa va publicar una informació sobre la presidenta de Som Habitatge que la vinculava al negoci del lloguer de temporada i a un entramat d'empreses amb més de 30 habitatges. Quin pes té, la via dels contractes temporals a Som Habitatge?
Desconeixem quin pes, però també creiem que parlar d'un cas concret per a tota una associació no és rigorós.
Per això l'hi preguntem.
Un cas concret de l'associació no és la norma.
- El portaveu de Som Habitatge, a l'Hotel H10 Mimosa de Barcelona / Hugo Fernández
Per acabar, per vostè, què és especular amb l'habitatge?
Aquí també que hi ha hagut una manipulació dels termes perquè especular, si mirem el diccionari, és agafar un bé només amb l'esperança que pugi el preu. Ara mateix es pot observar en altres parts del planeta que hi ha altres països on hi ha gent que està fent compres simplement amb l'esperança d'una pujada de preu. Nosaltres el que hem observat és que actualment aquí no s'estan fent pràcticament aquest tipus de compres sinó al contrari. Aquí s'opta més per comprar, reformar i posar per llogar, que per nosaltres això no és una compra especulativa. Una adquisició especulativa és quan tu compres i deixes el pis buit, esperant simplement un increment del preu a futur.
Vostè creu que ara mateix la gent no està comprant sabent que tindrà els diners a un lloc, amb un rendiment, i que quan el vulgui vendre en el futur valdrà més?
No, en general, la gent que no està comprant només pel simple fet d'esperar una pujada de preu a futur.
