Empresa mixta i una cadira a Adif: cinc claus del consorci d'inversions

ERC pretén que el nou òrgan agilitzi les obres de l'Estat a Catalunya a través d'una societat compartida entre el govern espanyol i la Generalitat, i amb més incidència en les infraestructures ferroviàries, però pendent de trobar suports al Congrés

Publicat el 28 de febrer de 2026 a les 08:01

En plena negociació pels pressupostos i la carpeta de l'IRPF, hi ha un altre acord entre els socialistes i ERC que ha fet un pas endavant: el consorci d'inversions. Els republicans han presentat en solitari, però d'acord amb els executius català i estatal, la proposició de llei al Congrés, que haurà de validar la creació del nou òrgan. Les converses s'han accelerat durant les últimes setmanes arran de la crisi a Rodalies i s'ha pogut assolir l'acord amb relativa rapidesa. Almenys, molt més que amb l'IRPF, i també per interessos polítics. El Ministeri d'Hisenda veia el consorci com una alternativa a l'IRPF, però els republicans ja han deixat clar que una cosa no substitueix l'altra.

En tot cas, la proposició de llei dona les primeres pistes de com serà aquest consorci. Per començar, és l'òrgan que hauria de facilitar que les inversions que l'Estat pressuposta per a Catalunya s'acabin complint, i això és replicable a la resta de les comunitats autònomes -si ho volen-, fet que podria facilitar-ne l'aprovació. El consorci anirà lligat d'una societat d'inversions mixta -compartida entre l'Estat i la Generalitat- tot i que l'última paraula, pel que fa al vistiplau per dur a terme les inversions, la tindrà el consell de ministres. El calendari exigent o una cadira al consell d'administració d'Adif són algunes de les claus del consorci.

Garantir que l'Estat compleixi amb Catalunya

L'objectiu fonamental del consorci és que l'Estat executi les inversions que pressuposta a Catalunya. Les executarà el consorci? No, però una de les seves funcions és elaborar un pla pluriennal -per diversos anys- sobre quines han de ser les inversions que faci el govern espanyol a Catalunya. La implicació de la Generalitat, segons fonts republicanes, hauria de donar la "fiabilitat i agilització" que ara no existeix, sobre que aquests diners que es pressuposten s'acabin traduïnt en intervencions concretes. L'òrgan estarà adscrit a l'administració general de l'Estat perquè, al cap i a la fi, els diners són seus.

El consorci serà de durada indefinida -tot i que això no el blinda d'un govern de PP i Vox- i el seu sosteniment econòmic dependrà únicament del mateix Estat. Ara bé, estarà format per l'administració de l'Estat -representada pel Ministeri de Transports- i pel Govern de la Generalitat. El seu rol serà de "seguiment, avaluació i coordinació" de les actuacions inversores de l'Estat a Catalunya, a més d'elaborar els plans d'inversions. En conclusió, les seves funcions es poden resumir en controlar tot allò que té a veure amb les inversions de l'Estat a Catalunya.

Una societat mixta

El consorci exercirà un paper "institucional i polític", però també anirà acompanyat d'una societat mercantil d'inversions de Catalunya que serà qui controli l'execució. Qui manarà? Des d'ERC apunten que la Generalitat tindrà un "paper protagonista" i insisteixen que és la primera ocasió en què té veu i vot sobre projectes de l'Estat a Catalunya. La governança exacta es decidirà quan es constitueixi la societat, però, al final, qui posa els diners és l'Estat i és qui té el poder de decisió. En tot cas, els republicans defensen que "tothom mana per igual" i que les decisions, que seran aprovades en última instància pel consell de ministres, seran consensuades.

El capital social sí que és majoritari de l'Estat, com ocorre amb l'empresa mixta de Rodalies, però fonts republicanes li resten importància, altre cop perquè sempre s'està treballant amb la base dels diners de l'Estat. "Queda clar que si l'Estat no s'hi posa bé, no funcionarà", admeten des del partit d'Oriol Junqueras. Ara bé, és cert que l'escenari alternatiu és que la Generalitat no pugui pressionar en les inversions estatals, que en moltes ocasions, ha quedat palès que no compleix. Junts planteja que l'Estat transfereixi els diners que no executa a Catalunya, tal com marca l'Estatut, i els republicans ho veuen amb bons ulls, però que ara mateix això no passa.

Un calendari exigent

El calendari és exigent, però des d'ERC mostren confiança i creuen que hi ha marge, ja que constituir un consorci i una societat no haurien de ser tràmits excessivament llargs, més tenint en compte que fa mesos que hi ha negociacions entre les parts implicades. Segons la proposició de llei, hi ha nou mesos a partir de l'entrada en vigor de la llei per constituir el consorci d'inversions que, a tot tardar, haurà d'iniciar la seva activitat a partir de l'1 de gener de 2027. Per constituir la societat mercantil hi haurà un any més i, per tant, a molt estirar, haurà d'estar en marxa a partir de l'1 de gener de 2028.

Una data que no és menor. El mateix any en què la societat d'inversions -i, per tant, la totalitat del consorci- ha d'estar en marxa, també hauria de ser el mateix any en què Catalunya comenci a recaptar l'IRPF. Malgrat que les negociacions s'han reprès després d'una setmana complicada, des d'ERC encara són força pessimistes. Demanen un gest de Maria Jesús Montero al Consell de Política Fiscal i Financera del març, però tenen dubtes que es produeixi. En tot cas, la culminació dels acords, el 2028, coincidirà amb la convocatòria d'eleccions al Parlament, si no hi ha un avançament.

Replicable per trobar suports

En el compliment del calendari hi té molt a veure la part política, ja que avui dia, no està garantit que la proposició de llei tingui els suports necessaris. Per convèncer els socis del govern espanyol, però, la proposta conté un element important: obre la porta perquè cada comunitat pugui reclamar el seu consorci. El text reconeix que les causes de la desinversió "no són segurament exclusives de Catalunya" i que altres territoris poden impulsar una iniciativa similar. Això vol dir que la proposició de llei és només per a Catalunya, però que s'anima a altres autonomies a impulsar propostes en el mateix sentit.

L'objectiu és desarmar el relat d'una nova cessió del govern espanyol cap a l'independentisme, tant per guanyar-se el suport de la majoria del Congrés com per blindar-se dels atacs de PP i Vox, que hi seran igual. La clau pot estar altre cop en els set diputats de Junts. Els de Carles Puigdemont han votat al ple del Parlament d'aquesta mateixa setmana en contra d'accelerar el consorci d'inversions i insisteixen que cal que l'Estat transfereixi directament a la Generalitat allò que no inverteix a Catalunya. Caldrà veure si d'aquí a la votació final, que pot allargar-se un parell de mesos, els republicans poden acabar convencent els juntaires.

Una cadira a Adif

Un dels elements més simbòlics, però a la vegada de rellevància, és que els membres del consell rector del consorci poden tenir una cadira als consells d'administració de les principals entitats estatals que executin inversions a Catalunya. I ja hi ha una primera empresa candidata. La proposició de llei marca que un representant del consorci d'inversions tingui cadira a Adif, un dels grans protagonistes, juntament amb Renfe, de la crisi de Rodalies i de la deixadesa històrica del sistema ferroviari català. Aquesta incorporació s'ha de produir en el termini de tres mesos des de la constitució del consorci, per tant, si el calendari no falla, aproximadament d'aquí a un any.