El president de la Generalitat, Salvador Illa, arriba a una de les cites clau de la legislatura però no ho fa en les condicions que voldria. L'aprovació dels pressupostos aquest divendres a Palau, amb un increment previst de 9.100 milions d'euros respecte el 2023, no està garantida, però en les darreres hores el Govern i ERC han pactat donar-se més temps per trobar el desllorigador i evitar que la situació descarrili. Així, el Govern i els socis han acordat allargar la tramitació parlamentària fins a l'abril, de manera que hi haurà més temps per aconseguir el gest que reclamen els d'Oriol Junqueras.
El Govern aprova aquest divendres el projecte de pressupostos en un consell executiu extraordinari i el portarà al Parlament perquè comenci a tramitar-se. ERC no presentarà de manera immediata l'esmena a la totalitat, com ha avançat Nació, en la línia de donar marge a la negociació. Els republicans reclamen moviments amb l'IRPF que els serveixin de pista d'aterratge per negociar, però el govern espanyol no vol fer més gestos públics. L'acord entre els socis permet una mica més de temps, de manera que el debat a la totalitat no arribarà fins al 17, 18 i 19 de març, després de les eleccions a Castella i Lleó on el PSOE pot fer bons resultats.
Són els primers pressupostos que presenta Illa aquesta legislatura. Catalunya ha viscut de pròrrogues des del 2023 i hi ha cert consens que no es pot continuar en aquesta situació. També ERC admet que l'escenari ideal és el de pressupostos, però alhora vol fer valdre els acords signats i per això ja s'ha obert a negociar suplements de crèdit, que permetrien anar trampejant la situació. A Palau s'evita valorar aquest escenari, perquè la prioritat és tenir pressupostos. Després de l'aprovació al Govern, la consellera d'Economia, Alícia Romero, es desplaçarà al Parlament per reunir-se amb el president, Josep Rull, abans de presentar-los als grups parlamentaris.
Marge per negociar
La tramitació parlamentària que començarà la setmana vinent serà incerta fins al final. L'escull és el mateix: les garanties sobre la recaptació de l'IRPF. Més enllà del compromís públic del Govern, els republicans esperen moviments a Madrid que no arriben. Amb el nou calendari, la tramitació pressupostària s'encavalcarà de ple amb el Consell de Política Fiscal i Financera que ha d'aterrar la proposta de reforma del finançament, i que Hisenda preveu convocar el març. A jutjar pel que ha transcendit de l'entorn de Montero, res fa pensar a hores d'ara que hi hagi d'haver algun gest en aquest punt, perquè la ministra també descarta la via alternativa d'ERC d'habilitar la Generalitat per recaptar l'IRPF amb una reforma de la llei de finançament.
Quin serà el desllorigador? Mentre el Govern assegura que hi ha marge perquè els republicans puguin incloure demandes als pressupostos durant la tramitació parlamentària, tant Estat com Generalitat posen sobre la taula l'acord de la comissió bilateral del juliol de 2025. Els dos governs van pactar "treballar per desplegar la hisenda catalana, amb els canvis legislatius pertinents perquè assumeixi progressivament competències de gestió en l'IRPF dins d'un model en xarxa de gestió del sistema tributari, amb la participació de l'Agència Estatal d'Administració Tributària". La part catalana considera que això ja és un moviment important, però no és suficient per ERC.
Durant la setmana, el Govern i ERC han evitar escalar el conflicte. "Els allargo la mà, els demano que l'agafin", deia el president dimecres al Parlament. "Li agafarem la mà quan compleixin", responia Josep Maria Jové, president del grup parlamentari republicà. Després d'un primer tram de legislatura en què la relació ha estat bona i la discrepància ha estat controlada, ara és cert que la relació s'ha refredat. Els darrers mesos ha estat habitual que la crítica d'ERC anés dirigida al govern espanyol, però ara ja posen el focus en Illa, a qui retreuen no haver fet prou pressió per moure el PSOE i la ministra Montero.
Amb l'aprovació dels pressupostos al consell executiu s'activa el rellotge per a la tramitació i un nou termini per intentar sortir del laberint. Si finalment no hi ha esmena a la totalitat -el moviment serveix per fer pressió i es pot revertir fins a l'últim minut, però enverinaria més la situació-, el projecte superarà el primer moment crític a finals de març i es podrà debatre en comissió, abans de la votació definitiva prevista pels volts de Sant Jordi. De reüll, tothom mira les eleccions a Andalusia, perquè la ministra Montero abandonarà el govern espanyol per centrar-se en la seva candidatura amb el PSOE. Ara bé, la qüestió de les esmens a la totalitat s'hauria d'haver resolt abans.
