Més moviments a l'esquerra de cara a les pròximes eleccions espanyoles, i amb Gabriel Rufián altre cop al centre. El portaveu d'ERC al Congrés protagonitzarà un debat amb Irene Montero en un acte conjunt a Barcelona el pròxim 9 d'abril, segons ha avançat RTVE. La trobada entre el dirigent republicà i l'eurodiputada de Podem estarà moderada per Xavier Domènech, una de les figures que també ha defensat la unitat de les esquerres per frenar l'onada ultra. Sota el títol "Què s'ha de fer?", l'acte arribarà un més després de la primera trobada pública de Rufián amb un líder de l'esquerra espanyola, aquell cop a Madrid, i amb Emilio Delgado de Més Madrid.
La trobada amb Montero a Barcelona arriba en ple procés de refundació de Sumar després que la seva líder, Yolanda Díaz, anunciés que no es presentarà com a candidata a les pròximes eleccions generals. Sumar encara no ha anunciat qui serà el seu candidat, però líders com el ministre Pablo Bustinduy ja ho han descartat. També aquest febrer, Sumar, els Comuns, Esquerra Unida i Més Madrid van escenificar el rellançament de la seva coalició amb l'objectiu d'obrir una nova etapa que els reforci com a referent a l'esquerra del PSOE.
El pla Rufián
En aquell acte a Madrid, Rufián va dibuixar el seu pla per la conjura de l'esquerra a les pròximes eleccions espanyoles amb tres plantejaments: "ciència, ordre i renúncies". Com es tradueix això? El líder d'ERC a Madrid entenia que no "poden competir 14 forces d'esquerres" en un mateix territori, i per això va demanar un acord programàtic i una unitat d'acció al Congrés de tots aquests partits. Si s'apliqués aquesta lògica tenint en compte la força més votada de les últimes eleccions espanyoles, ERC encapçalaria una hipotètica llista plurinacional a Girona, Lleida i Tarragona, però a Barcelona ho farien els Comuns.
El dirigent d'ERC va assegurar que no demana cap renúncia a les sigles, però que vol per primera vegada que hi hagi unitat d'acció de l'esquerra. Per aconseguir-ho, proposava posar en marxa un debat a les cúpules dels partits i a les seves militàncies i que d'aquí en puguin sortir una sèrie de punts programàtics. Quins haurien de ser aquests punts? Rufián en plantejava dos: dignificació de les condicions de vida i reivindicació del dret a l'autodeterminació. També deixava caure que partits com la mateixa ERC no es presentin més enllà dels Països Catalans, però que puguin teixir aliances amb forces progressistes de la resta de l'Estat. Com s'haurien de cuidar les aliances plurinacionals? Rufián plantejava un grup interparlamentari que seria informal, perquè al Congrés no existeix formalment, i com el que ara té ERC amb Bildu i el BNG.
Negatives dels actors implicats
En tot cas, la resposta dels actors implicats ha estat força unànime. ERC és el primer partit que no compra la proposta de Rufián i ja ha deixat clar per activa i per passiva que concorrerà als Països Catalans i amb les seves sigles. Ara bé, tant la direcció d'Oriol Junqueras com el mateix Rufián han evitat el xoc i res fa pensar a hores d'ara que el cap de files a Madrid no repeteixi. Però Bildu i el BNG també s'han alineat amb la direcció republicana, molt més quan tenen bones expectatives electorals tant a Euskadi com a Galícia. És cert que a les files de l'esquerra espanyola hi ha més debat, però el sentir general tampoc acompanya el pla de Rufián.
Ara bé, aquesta sèrie de negatives no han parat les intencions de Rufián, que sent que el poble demana una unitat per molt que no la prediquin els partits. Aquest mateix dilluns, en un acte amb Joan Tardà, Rufián va tornar a defensar la necessitat d'una aliança plurinacional d'esquerres -es va valer dels resultats a Castella i Lleó per revifar-la-, i Tardà el va ajudar ja durant el transcurs de la presentació, moderada per Sergi Sol. L'exportaveu republicà a Madrid, qui impulsa el front d'esquerra amb un corrent intern a ERC, va insistir en la idea que cal anar "a camp obert" malgrat l'oposició de la direcció d'ERC, a qui costa sortir de la "zona de confort".
