La visita del Papa a Espanya, que va acabar divendres i que ha estat també una bona excusa per posar una necessària mirada sobre l'Església catalana, ha donat un petit respir al govern de Pedro Sánchez, no només pel que ha dit sinó perquè ha mogut el focus. Però ara tornarà sobre l'expresident José Luis Rodríguez Zapatero. El president espanyol va mirar, a les jornades del Cercle, de recuperar la iniciativa dient que presentaria pressupostos. Però ni això ni el Papa o el Mundial resolen la pressió que, sobre el govern, el PSOE i els socis, posen els casos de corrupció. Semblen en vies de resolució positiva els de la seva esposa -avui té audiència preliminar davant del jutge- i el seu germà, i es dona per feta una sentència dura del Suprem contra José Luis Ábalos, que es podria conèixer aquest dilluns.
Els més greus, però, són els que afecten Leire Díez i Santos Cerdán per si hi ha ombres sobre el finançament del partit i, pel seu impacte emocional, el de les comissions i negocis de Zapatero. Declararà dimecres a l'Audiència Nacional com a investigat per irregularitats i cobraments en el rescat de l'aerolínia Plus Ultra. En els darrers anys, i davant la manca de referents, l'expresident, que havia deixat la Moncloa per la porta del darrere en plena crisi econòmica, s'havia erigit en far polític i moral del sanchisme. Després de setmanes d'un silenci que ha castigat els socialistes, caldrà veure si opta per una defensa tècnica. O si, per contra, davant del jutge i la premsa mira també de preservar la seva figura política i la de Sánchez. A vegades, tot alhora no pot ser i els advocats pressionen perquè primi la primera opció.
El que es va sabent de Zapatero no té bon aspecte. Perquè, si bé pot no haver vulnerat la legalitat o el que és "habitual" en alts càrrecs o expresidents, no suporta el contrast ètic. I això, encara que sigui abordat des del cinisme i la llei de l'embut que s'han convertit en marca de la casa de la dreta espanyola, fa mal perquè, com explicava Toni Rodon en aquesta interessant anàlisi, el votant d'esquerra és menys lleial i més exigent.
Unes joies en una caixa forta taxades en 1,3 milions d'euros i que han provocat que la investigació es vulgui ampliar al delicte fiscal i al contraban de joies han ajudat a enderrocar encara més la imatge de l'expresident. Zapatero pot sortir net de tot plegat i l'acarnissament judicial i mediàtic que vindrà podria acabar de blanquejar-lo, però no serà immediat. Com li ha passat a Jordi Pujol -no pas als seus fills-, pot trigar anys a ser rehabilitat.
Miguel Sebastián, que amb ell va ser director de l'Oficina Econòmica de la Moncloa, ministre d'Indústria i candidat a l'alcaldia de Madrid, escrivia un interessant article a elDiario.es mirant d'exculpar-lo davant l'electorat socialista. Explicava que en un viatge el 2008 a l'Aràbia Saudita, a última hora i gairebé d'amagat, el rei li va regalar diverses joies i un rellotge molt similars en el disseny a les de la caixa forta de Zapatero. La secretària de l'expresident ja va parlar de regals i herències, de fet.
Sebastián afirma que també aquest seria l'origen de les joies més cares de Zapatero i que ell no se les va quedar en considerar que el regal li feien com a ministre i que, per tant, no eren seves; el contrari podia ser un suborn a canvi d'un tracte de favor, i per això les va dipositar en una vitrina al ministeri. Però feia notar que cap altre ministre, del PSOE o del PP, o expresident havia fet el mateix i que rebre i quedar-se aquests regals és habitual amb els països àrabs, que han tingut grans negocis amb Espanya, des del petroli a les armes o l'alta velocitat. Quants d'ells deuen haver maleït aquest cap de setmana la seva indiscreta exemplaritat!
Les comissions pagades a Joan Carles I, en canvi, són conegudes tot i que impunes. És cert i hi ha molts exemples del que explica Sebastián, com també que Zapatero va promoure l'any 2005 un codi de bon govern que impedia rebre regals de valor més enllà d'atencions protocol·làries com pot ser un boli, una corbata o alguna vianda o beguda. El codi afirmava que es rebutjaria qualsevol "regal, favor o servei en condicions d'avantatge que vagi més enllà dels usos habituals, socials i de cortesia que pugui condicionar el desenvolupament de les funcions". Els regals amb “major significació”, es deia, passarien a patrimoni de l'Estat. És el que va fer Sebastián. Diverses administracions (com la catalana, on hi ha registre de tots els regals rebuts) ho tenen també establert.
El codi de Zapatero, sense sancions o derivades penals en el cas d'incompliment, va quedar superat per la llei dels alts càrrecs de 2015, que no diu res dels expresidents. Serà, doncs, oportú saber quan, de qui i per què va rebre els regals. Tot plegat pot, a molt estirar, ajudar-lo a sortir-se'n jurídicament, però no políticament. Si més no abans que Sánchez cridi de nou a les urnes.
Avui no et perdis
- Entrevista a Mateo Renzi, exprimer ministre italià: «Meloni està treballant molt perquè el PP i Vox s'entenguin»; per Pep Martí.
- Hi haurà aliances entre candidats a les primàries de Junts a Barcelona?; per Oriol March.
- Què es pot fer davant l'augment de trets i morts al carrer?; per David Cobo.
- Noves coordenades pel debat a l'escola: de com s'ensenya a la crisi dels serveis públics; per Gerard Mira.
- Snooker: El futbol va de poder... sobretot un Mundial; per Ferran Casas, Neus Climent i Ramon Usall.
El passadís
Jordi Puigneró va ser, a més de vicepresident del Govern, conseller de Polítiques Digitals. Ara, el dirigent de Junts és quart tinent d'alcalde de Ciutat Digital de Sant Cugat del Vallès. El món digital és el seu fort, però sorprenentment aquest cap de setmana va difondre a X un fake que no va esborrar tot i que alguns usuaris -a banda dels que se'n fotien- el van avisar. Fa uns dies El Mundo publicava un sondeig de l'empresa Sigma 2 al Parlament de Catalunya que constatava el mal moment de Junts i el PSC.
Un usuari anònim que sol compartir perfils d'extrema dreta ho va convertir, sense cap base o dada fiable, en una "projecció" a diverses ciutats que afavoria a Vox i AC. Puigneró ho va donar per bo i va aprofitar-ho per carregar contra els cordons sanitaris a l'extrema dreta, que sembla que, arribat el cas, no voldria aplicar a la seva ciutat. L'usuari que difonia la suposada projecció era un tal "Jorge Nitales" i a l'exvicepresident li va semblar collonut. Sempre s'assenyala els menors i la gent gran com els més vulnerables a la toxicitat de les xarxes, però Puigneró, autor del llibre El 5è poder. La República Digital a les teves mans, tampoc se'n salva.
Vist i llegit
La revista Jot Down va aparèixer el 2012, en plena crisi econòmica i de la premsa en paper, com una mena de New Yorker espanyol que prometia salvar el periodisme amb un ritme lent i grans històries. S'acabaria fins i tot distribuint amb El País. No seria fins uns anys després que se sabria qui hi havia darrere de la revista, una empresària alacantina que s'havia amagat -patia agorafòbia- i que va patir una crisi quan la van descobrir. Ara, el periodista Daniel Verdú ha escrit La bola (Alfaguara), una història sobre Mar de Marchis, que en realitat es deia María Jesús Marhuenda Irastorza i que va morir el 2022. Marhuenda aconseguia captar o descobrir grans firmes amb capacitat de seducció i persuasió i mentides o mitges veritats que a molts els va anar bé no qüestionar. Ens l'atansa en aquest article a El Periódico el periodista cultural Rafael Tapounet.
Pilota a l'olla
Els que fa temps que ens llegiu ja sabeu que algunes coses les tenim força clares. Una és que el futbol -com molts altres esports- té un vincle més que evident i productiu amb la política. I quan més visible es fa és a cada mundial. Aquest és el de Trump i Infantino, que han fet match, i es disputa en una triple seu en un moment de relacions gens fàcils entre els Estats Units i els coorganitzadors, Mèxic i el Canadà. Acabem de publicar un Snooker, el nostre pòdcast, sobre els mundials i la seva història política, el nacionalisme banal i el futbol de seleccions (també l'espanyola i la catalana, que se'n parla poc), i amb anècdotes, curiositats i recomanacions. No us el perdeu si voleu passar una bona estona i entendre-hi més. Ens ha acompanyat el nostre col·laborador Ramon Usall, autor de la secció Futbolítica, un nom que ho diu tot. Aquí el podreu veure i escoltar a totes les plataformes.
