Fa mesos que els líders del procés, Carles Puigdemont i Oriol Junqueras, van fer un canvi de xip en relació amb el seu futur judicial. Asseguren que ja no es posen dates ni es creen expectatives de res i és cert que alguns dels seus col·laboradors, com el cas de l'advocat Gonzalo Boye, tenen ara un discurs molt escèptic després d'haver avançat escenaris i moments de retorn abans d'hora en alguna ocasió davant les complicades batalles judicials en disputa.
Ni l'expresident ni l'exvicepresident tenen massa fe en ser amnistiats aviat. El líder de Junts no contempla un retorn imminent de l'exili i el dels republicans evita situar-se en l'escenari de ser candidat a les pròximes generals o fins i tot a les autonòmiques previstes per la primavera de 2028. Puigdemont pot ser-ho perquè, com que va evitar la justícia espanyola, no està condemnat i manté la condició d'elegible tot i que no pot exercir de forma efectiva. Junqueras, en canvi, va ser durament condemnat pel Suprem el 2019 i l'indult negociat pel seu partit el 2021 va ser parcial. Va permetre que ell i els altres vuit líders independentistes sortissin de la presó després d'estar-s'hi quatre anys, però, com li passa a Jordi Turull o a Raül Romeva, està inhabilitat per una malversació per organitzar l'1-O que el Suprem assegura que existeix però que a la seva sentència no va poder ni acreditar ni quantificar.
Avui al matí el Tribunal de Justícia de la Unió Europea dirà si la llei d'amnistia encaixa legalment amb les directives europees de terrorisme (pels encausats en l'operació Judes dels CDR) i de corrupció. Si, d'acord amb el criteri de l'advocat general, afirma que la llei d'amnistia que el Congrés va aprovar per majoria absoluta és legal, el Tribunal Constitucional tindrà via lliure per validar-la i el Suprem menys arguments per continuar amotinat contra la norma malgrat que, com expliquem, podrà buscar altres subterfugis.
El que digui avui el TJUE és de vital importància per veure si el galimaties judicial provocat per l'alta judicatura espanyola entra en vies de resolució. I, més enllà de les estratègies de cadascun dels protagonistes per gestionar el seu futur i evitar més frustració, hi ha aquests dies incertesa sobre el que decidirà la justícia europea. I això, que se suma al fet que no s'hagi filtrat res sobre les deliberacions del tribunal, parla bé de les garanties i la solidesa democràtica d'algunes institucions comunitàries. La justícia europea n'ha propinat de fredes i de calentes als independentistes en els darrers anys (els advocats aquests dies projectaven optimisme) des que van anar a buscar a fora la justícia que entenien que no se'ls oferia a Espanya i avui el dubte és total. La imprevisibilitat que, en alguns àmbits, passa factura o projecta poca fiabilitat, en el cas dels alts tribunals és bona quan implica enterrar el prejudici i el biaix.
Un comportament, tant per la incertesa com pel rigor i el secret en la deliberació, que contrasta amb la justícia espanyola que, en els darrers anys i més encara en assumptes com la unitat d'Espanya, ha accentuat la seva previsibilitat i partidisme, sobretot en els seus estaments més alts. En això, i ara que ho pateix en carn pròpia, també hi està d'acord el PSOE. Ja sabem què dirà el TC -amb majoria de membres afins a l'actual govern espanyol- i també que la sala penal del TS -controlada pels conservadors afins al PP i a Vox- encara posarà bastons a les rodes a la llei més important de la legislatura. El dubte és fins quan podran sostenir la seva actitud i fins a quin punt l'aroma de canvi de cicle polític a Espanya -amb el plus d'impunitat que donarà a la dreta judicial- ho pot posar encara més difícil als independentistes i, de retruc, a Pedro Sánchez. Sigui com sigui avui, a Luxemburg, es resoldrà una nova incògnita.
>> Aquest és el darrer Despertador del curs. Demà també s'acomiadarà de vosaltres el nostre subdirector, l'Oriol March. Tornarem a principis de setembre i ho haurem de fer amb les piles carregades perquè tindrem unes eleccions generals i unes municipals que poden alterar substancialment el mapa polític i obrir nous escenaris. Aquesta segona quinzena de juliol i a l'agost al diari estarem al cas de l'actualitat (esperem que els incendis donin treva), però, a més dels enfocaments, les primícies i els temes de dades i anàlisi, també tindreu seccions i entrevistes d'estiu i una sèrie que començarem aquest cap de setmana per aturar-nos un moment i pensar sobre el moment del país i les seves prioritats amb diverses personalitats. Crec que us interessarà. Si voleu, em podeu escriure per fer-me arribar idees, comentaris o suggeriments sobre El Despertador o qualsevol altre assumpte responent el correu. Gràcies per ser-hi!
Avui no et perdis
- «Match ball» per a l'amnistia: què hi ha en joc al TJUE?; per Bernat Surroca i Oriol March.
- Sánchez repunta malgrat la condemna a Ábalos, segons el CIS; per Lluís Girona Boffi.
- Dos incendis simultanis posen a prova els Bombers en el pic de l'onada de calor; per Arnau Urgell i Vidal.
- La major part dels centenars de pisos turístics apareguts a Barcelona els últims anys estan al centre de la ciutat; per David Cobo.
- Opinió: El procés de «La Roja»; per Oriol March.
El passadís
Puigdemont i Junqueras, els dos principals implicats per la decisió del TJUE, reaccionaran avui a la sentència des de les respectives seus de Junts -telemàticament des de Waterloo- i d'ERC. També Salvador Illa compareixerà a Palau. Però també hi haurà un tercer protagonista menys esperat que donarà la cara. Les parts implicades tenen el compromís que el president del tribunal europeu, Koen Lenaerts, farà un vídeo en castellà en què detallarà la sentència. És un fet que ocorre en pocs casos, però que el tribunal s'ha animat a fer atesa la rellevància que té el veredicte per avançar en la desjudicialització del conflicte català.
Vist i llegit
El catedràtic de dret processal de la UB Jordi Nieva-Fenoll analitza a El País la sentència que condemna David Sánchez, germà del president del govern espanyol, a nou anys d'inhabilitació per un delicte de prevaricació. L'acadèmic, sempre prudent a l'hora de valorar les decisions judicials, titula el seu article "377 pàgines: la convicció d'un tribunal" i argumenta que el tribunal ha estat incapaç de sustentar irregularitats rellevants en el procediment administratiu per contractar David Sánchez i admeten que no saben qui va decidir qui va influir per aconseguir l'objectiu i de quina manera ho va fer. Nieva-Fenoll considera que el tribunal "vulnera el dret a la presumpció d'innocència" i es deixa condicionar per la versió més negativa per a Sánchez. Amb tot, es nega a recórrer al terme prevaricació per definir l'actuació dels jutges i assegura que per desacreditar la sentència cal evitar les paraules gruixudes i n'hi ha prou amb tècnica jurídica.
La cançó
L'agost, el mes d'estiu i vacances per excel·lència, ja treu el cap. I com que és l'últim Despertador del curs us deixo una cançó dolça, estiuenca i amb una lletra excel·lent del meu grup favorit. És Agost d'Els Pets, que han fet 40 anys damunt dels escenaris i que encara tenen corda per girar i ho peten allà on van. La setmana passada van ser al festival Cruïlla i aquest cap de setmana juguen a casa, a Salou i a Barberà de la Conca. Jo ja tinc les entrades per veure'ls a la festa major d'Arbeca -un dels seus clàssics- el 14 d'agost. "Que arribi l'agost, / feixuc i mandrós, / que ens fa recordar / la bellesa del temps que passa a poc a poc", canten. Ens anirà bé una mica de pausa com la que encomanen entre el soroll del curs que acaba i el fragor del vinent. Gaudiu-lo molt!
