Fa exactament nou anys, Oriol Junqueras estava immers en els preparatius del referèndum. S'havia posat en marxa l'estat major del procés, Carles Puigdemont havia rellevat la majoria de consellers del PDECat i es repetia per activa i per passiva que el resultat de l'1-O -ja amb data i pregunta- seria vinculant. La cadena d'esdeveniments de la tardor del 2017 va portar Junqueras, vicepresident i conseller d'Economia en la legislatura del referèndum, a passar quatre anys ininterromputs a la presó. Des d'allà va continuar comandant ERC i va inspirar el gir estratègic dels republicans en direcció al diàleg amb l'Estat. Ara està pendent de veure si l'amnistien del tot per ser candidat a la Generalitat.
Dependrà, en bona mesura, de què digui aquest dijous el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) sobre la norma, aprovada fa dos anys al Congrés dels Diputats i que no ha beneficiat cap dels principals responsables del procés. L'estratègia gradual -capitanejada per ERC, sovint des de la discreció- d'aconseguir els indults -estiu del 2021- i la supressió del delicte de sedició -tardor del 2022- va culminar, ja en aquesta legislatura i amb Junts dins del bloc de la investidura de Pedro Sánchez, en la validació de l'amnistia. Un cop fora de la presó, indultat parcialment -està inhabilitat per ocupar càrrec públic i anar a llistes-, és Junqueras qui ha liderat el diàleg institucional amb el PSOE.
L'estratègia ha cristal·litzat en l'enunciat d'un nou model de finançament -encara no ha aterrat al Congrés, on no té majoria, però rebrà llum verda al Consell de Política Fiscal i Financera de finals de juliol-, la condonació de part del deute en mans del fons de liquiditat autonòmica (FLA) -que tampoc ha estat validat encara per la cambra baixa, on en teoria Junts li ha de fer costat- o bé el traspàs de Rodalies. Junqueras va veure com l'acord d'investidura de Salvador Illa el liderava Marta Rovira -de qui es va divorciar políticament l'estiu del 2024-, i porta des que va tornar a la presidència d'ERC -el congrés va ser tortuós- provant de fer complir els compromisos als socialistes.
Amb el finançament, que va pactar directament amb Sánchez en una reunió a la Moncloa, es va constatar que l'IRPF, epicentre de l'acord que va portar Illa a la Generalitat, quedaria aparcat. Tampoc es va acabar concretant quan Junqueras va tancar l'acord de pressupostos amb Illa, que va desbloquejar-se gràcies al Tren Orbital. Aquests canvis han motivat les crítiques de Junts, que pressiona per tenir el concert econòmic aprofitant una "oportunitat històrica" davant la debilitat de Sánchez. A diferència del partit de Carles Puigdemont, ERC ha evitat reclamar eleccions amb l'argument que no es pot precipitar l'arribada al poder del PP i de Vox, com repeteix sovint Gabriel Rufián a Madrid.
Una altra oportunitat
Rufián, en la tardor del referèndum, portava menys de dos anys en política institucional. Ara té entitat pròpia i aspira a liderar un front de les esquerres sobiranistes que Junqueras no vol. El president d'ERC insisteix en la idea que no es pot desviar l'atenció de Catalunya, on vol tornar a ser candidat a la Generalitat. Ho va ser el 2012, quan es va estrenar al Parlament, i el 2015 va integrar-se com a número cinc de la llista de Junts pel Sí que encapçalava nominalment Raül Romeva però que tenia en Artur Mas l'aspirant a la presidència. Dos anys més tard, va liderar la candidatura d'ERC des de la presó d'Estremera. Contra pronòstic, es va veure superat per Puigdemont, que ja era a l'exili.
Gairebé nou anys després del referèndum, els principals partits independentistes continuen comandats pels protagonistes de l'1-O. El cap de files de Junts interpreta que no pot normalitzar la seva situació judicial, i Junqueras sosté que mereix ser candidat en plenes condicions. El 2021 va veure com, ja inhabilitat, havia de cedir el testimoni a Pere Aragonès, que va ser president de la Generalitat durant només tres anys. No va ser una etapa senzilla per als republicans: la cohabitació entre Palau i Calàbria va patir disfuncions, i van aparèixer casos -com és el cas de l'estructura B del partit- que van enverinar relacions que havien estat granítiques durant l'etapa més dura de la repressió.
Amb un ull posat a Luxemburg i un altre a les properes eleccions catalanes, Junqueras afronta el tràngol amb l'objectiu de normalitzar la seva situació política i judicial. En tot aquest temps, s'ha convertit en soci de Sánchez i d'Illa, mentre que la sintonia amb Junts no ha millorat substancialment des dels prolegòmens de l'1-O. Podrà ser candidat? Està en mans del TJUE, però també del Tribunal Constitucional (TC) i del Tribunal Suprem. Just davant de l'alt tribunal, a l'Audiència Nacional, va viure com la jutgessa Carmen Lamela l'enviava en presó preventiva. Abans d'entrar, va deixar escrit un article en què abonava la via del diàleg. El gir estratègic l'ha anat consolidant quasi una dècada després.
