Pels canals oficials, Junts ha guardat silenci sobre la marxa de Jaume Giró, avançada en exclusiva per Nació. Però internament no es parlava de cap altra cosa. Que l'exconseller d'Economia hagi trencat definitivament amb Carles Puigdemont ha sacsejat les bases i els quadres del partit i el diagnòstic no és unànime. Veus oficialistes ho presenten com una decisió personal per la "manca d'encaix". Les discrepàncies van començar amb la decisió d'abandonar el Govern de Pere Aragonès i no s'han reconduït, sent les primàries de Barcelona el darrer episodi.
En canvi, els més allunyats de la direcció lamenten la mala gestió interna, la pèrdua de talent i la sensació de malbaratament dels independents en un context d'enquestes adverses que preocupa especialment els alcaldes, pels que Giró mai tenia un no i més proclius a les posicions pragmàtiques de l'exconseller. La seva sortida coincideix amb la d'Eusebi Campdepadrós, cap de llista per Tarragona i fitxat el 2017, sabuda dilluns. En el que sí que coincideixen diferents veus consultades per Nació, des de diputats fins a membres de la direcció i el món local, és que el cop de porta era qüestió de temps.
"Tothom tenia clar que acabaria passant" o "feia temps que vivia en un altre món" són dos dels missatges de noms importants al partit sobre Giró. La seva línia crítica s'anava distanciant de l'oficialitat mes a mes i, apunten dos dels consultats, no ha aconseguit però tampoc ha intentat teixir un corrent crític entorn d'ell. Altres pedres a la sabata que han acabat sent determinants, consideren des de la direcció, ha estat la tria de l'alcaldable a Barcelona i el rol a Madrid. No són pocs els que no descarten que acabi de conseller del Govern de Salvador Illa, que ha acreditat voluntat d'incorporar dirigents de l'espai convergent.
Discrepància estratègica o "personalisme"?
El principal motiu polític del trencament, segons Giró ja va fer públic al setembre quan va deixar la direcció i l'escó, és que Junts no ha fet realment el gir cap al pragmatisme que ell liderava internament. Hi ha qui hi veu certa incoherència i ressalta que precisament el partit està apropant-se cada cop més al que havia estat Convergència (homenatges a Jordi Pujol inclosos) i que, per tant, aquell motiu ja no se sostindria. La carpeta econòmica, amb un front contra "l'infern fiscal" que consideren que viu Catalunya, en seria també un bon exemple.
En paral·lel, Junts, coincidint amb l'auge d'Aliança Catalana i la pugna per l'espai conservador, ha endurit els seus discursos sobre seguretat -amb l'aprovació de la llei contra la multireincidència al Congrés- o sobre la immigració -amb el traspàs de competències pendent de l'aval de la cambra baixa espanyola-. Giró, però, sempre ha trobat a faltar coherència i una actitud més cooperativa tant amb el govern català com amb l'espanyol en temes nuclears com el nou finançament.
Silenci públic, remor interna
Més enllà de la discrepància estratègica, més d'una veu del partit li atribueix massa "personalisme". Es recorda, per exemple, la seva sortida de la Caixa o del Barça. I també es retreu un excés de crítica en qualsevol plantejament del partit, fins i tot en les darreres hores, afirmen, en el recent fitxatge pel Partit Demòcrata Europeu. Hi ha hagut pocs posicionaments públics des del partit més enllà de confirmar la baixa, però dues piulades solitàries il·lustraven bé les posicions internes: mentre Alfons Canela, alcaldable de Junts a Mataró, lamentava la marxa de Giró per la seva "rellevància, talent i experiència"; Aitor Arriaga, que el 2023 va presentar-se a les primàries de Junts a Sant Cugat del Vallès i que ara és tertulià de referència de Junts, ho resumia en una frase: "L'ego ha pogut amb l'home".
En els passos seguits per Giró després de ser conseller, un dirigent de Junts hi veu un fil conductor. Després d'estar a Govern, sempre segons aquesta font, Giró es pensava que tindria un rol protagonista al Parlament. Com que no el va aconseguir, afirmen, va posar la mirada a Madrid i a Barcelona. Carles Puigdemont no li va donar suport ni per anar al Congrés ni per ser candidat a Barcelona. I d'aquí el lament pel talent i la projecció desaprofitada de l'exconseller -que va rebre un ampli suport de les bases al congrés de 2022- per part de Puigdemont i Turull que lamenten els més crítics. "La política no és el seu entorn i ha tingut massa pressa i autoestima", rebat les crítiques un càrrec rellevant de Junts.
L'ambició barcelonina
En el trencament definitiu hi ha hagut un escenari important: Barcelona. Tal com va explicar aquest diari, el secretari general del partit, Jordi Turull, va reunir-se amb els principals noms que sonaven per concórrer a les primàries, entre els quals hi havia Giró. Són diversos els quadres, segons les fonts consultades per Nació, que li havien demanat fer un pas endavant amb un programa d'herència convergent. Finalment, però, l'exconseller ho va declinar. Ell sostenia que no hi tenia interès i que no li va semblar bé com es va gestionar el procés.
Els oficialistes, però, afirmen que només es volia presentar si tenia un suport explícit de Puigdemont que l'exconseller mai va voler demanar. L'expresident de la Generalitat no va mullar-se formalment a les primàries malgrat que va promoure primer a Josep Rius i després els seus afins van optar per Pilar Calvo tot i que l'advocat Jaume Alonso-Cuevillas afirmava representar-lo. Finalment, va guanyar Jordi Martí Galbis, hereu de Xavier Trias i de llarga trajectòria al partit i al grup municipal.
La línia d'acció a Madrid
El nou rol del partit a Madrid arran del trencament amb el PSOE tampoc ha ajudat. A la primavera del 2023, Giró va veure com el partit li tallava les ales quan es va oferir per ser candidat a Madrid. Puigdemont va fer una piulada afirmant que la seva candidata era Míriam Nogueras i va deixar-lo sense opcions en unes possibles primàries. Quan Giró va deixar els càrrecs al Parlament i al partit, va mantenir cert silenci que va trencar quan Junts va decidir divorciar-se de Pedro Sánchez. "Hem de dedicar-nos a la gestió de la cosa pública, a la solució dels problemes, a evitar el tacticisme i a defugir la retòrica erma", va sentenciar Giró. Les discrepàncies amb el rumb i l'estil del partit a Madrid s'han intensificat.
Una veu amb ascendència al Parlament considera que la carrera de Giró amb Junts, en cas que no hagués trencat, apuntava a Madrid de cara a les pròximes eleccions espanyoles. Nogueras, però, té previst repetir. Diverses veus insinuaven aquest dimarts -amb més opinió que informació- que el seu pròxim pas podria ser el govern del PSC si Illa fa canvis i, per exemple, cau Miquel Sàmper a Empresa. Altres fonts ho veuen improbable perquè les relacions de l'exconseller amb la Caixa i la patronal Foment del Treball -amb qui Junts ha alineat la seva política econòmica a Madrid- no són precisament bones.
Qui cuida els independents?
La marxa de Giró coincideix amb dos altres adeus recents en un context polític advers per als juntaires. Eusebi Campdepadrós, exsecretari de la mesa del Parlament i cap de llista al Parlament per Tarragona el 2017, també ha deixat la militància del partit. Anna Navarro, fitxatge estrella de Puigdemont com a número dos en les eleccions del 2024, ha plegat del Parlament amb certes dificultats per adaptar-se al dia a dia de l'activitat a la cambra. Si se suma a la incorporació de Giró el 2021, Junts ha perdut en qüestió de dies tres dels perfils independents que havia atret.
Vol dir això que Junts té un problema amb els independents? Veus crítiques lamenten que, mentre que el partit té una bona capacitat per apropar-se a perfils que no són del partit, té clares dificultats per "aconseguir retenir el talent". En aquest diagnòstic hi ha dues branques: més d'una veu sosté que aquests perfils arriben amb unes expectatives que el partit finalment no pot complir, però d'altres apunten a una certa "desatenció per part de la direcció" del partit, i singularment de Puigdemont, amb tendència "a enamorar-se i desenamorar-se" políticament. Els noms que recentment han abandonat el partit entren ja en el selecte -i extens- grup dels soldats de Puigdemont que, per un motiu o un altre, han caigut en desgràcia.
