Junts es ressitua al Parlament Europeu. Els juntaires han anunciat que s'incorporen al Partit Demòcrata Europeu (PDE) amb la voluntat de reconnectar amb els liberals. A través d'un comunicat, el partit de Carles Puigdemont ha celebrat que aquest fitxatge suposa formar part d'un partit polític federalista europeu, centrista i amb un "fort compromís" amb els drets civils i socials, en el qual també hi ha el PNB. Junts també es congratula de guanyar projecció internacional i capacitat d'incidència en els debats de la Unió Europea. Cal recordar que Junts va mantenir l'escó de Toni Comín en els últims comicis, però que l'Estat no li permet ocupar el càrrec.

El Partit Demòcrata Europeu ha donat la benvinguda a Junts amb un missatge molt clar vinculat a l'amnistia. Concretament, el partit europeu ha destacat que la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea avalant la norma "ha de ser aplicada d'acord amb les obligacions derivades de l'ordenament jurídic europeu". El PDE també ha mostrat suport a les víctimes catalanes de l'espionatge amb Pegasus i ha denunciat les maniobres del Tribunal de Comptes per dilatar l'aplicació de l'amnistia.

El Partit Demòcrata Europeu és actualment presidit per François Bayrou, que ha estat primer ministre de França entre 2024 i 2025. El seu secretari general és Sandro Gozi, polític que va formar part del govern de Matteo Renzi a Itàlia com a secretari d’estat d’afers europeus entre 2014 i 2018 i és eurodiputat des de maig de 2019, elegit a França a la llista Renaissance conformada al voltant d’Emmanuel Macron. El Partit Nacionalista Basc, amb qui Junts destaca que "manté una excel·lent relació", és un dels membres fundadors del PDE. A nivell estatal, també n'és mémbre Coalició Canària.

El paper dels liberals al Parlament Europeu

Per entendre el moviment cal distingir entre partit europeu i grup a l'Eurocambra. El Partit Demòcrata Europeu compta avui dia amb dotze eurodiputats que es troben dins el grup liberal Renew Europe, on hi ha 77 eurodiputats, la majoria provinents del Partit de l'Aliança dels Liberals Demòcrates Europeus (ALDE). L'ALDE és el partit i el grup del qual va formar part Convergència, però el 2018 llavors el PDECat va ser expulsat per majoria amb l'excusa de la corrupció pel cas del 3%. Qui va empènyer per aconseguir-ho va ser Ciutadans, que formava part del grup europarlamentari i que tenia molt poder d'influència. La formació llavors presidida per David Bonvehí va vincular l’expulsió a una "campanya d'assetjament" de l'extinta formació taronja, que ocupava en aquell moment una de les vicepresidències de l'ALDE.

Els 77 diputats del grup de Renew Europe són en l'actual legislatura la cinquena força del Parlament Europeu. Ara bé, tenen un paper prou important perquè formen part de la batejada con a gran majoria proeuropea que lideren els populars i els socialistes europeus. Totes tres forces donen suport generalment a la president de la Comissió Europea Ursula von der Leyen amb el suport extern dels Verds i una part dels Conservadors i Reformistes Europeus.

Pendents del futur judicial de Toni Comín

Junts entra al Partit Demòcrata Europeu, però la seva presència a l'Eurocambra encara està pendent quan queda menys d'un any per a l'equador de la legislatura europea. Toni Comín és eurodiputat electe però no pot exercir perquè l'Estat l'obliga a venir a jurar la Constitució per poder agafar l'acta. Però mentrestant, la justícia espanyola continua bloquejant l'aplicació de l'amnistia i, per tant, si Comín vingués a jurar la Constitució, molt probablement seria detingut.

El calendari, però, juga cada cop més a favor de Comín i de la resta de líders del procés. El veredicte europeu aplana el camí cap a l'aplicació plena de l'amnistia, que es podria desencallar definitivament a la tardor. El Constitucional començarà a resoldre els recursos d'empara de Comín i altres líders del procés a partir del 22 de setembre -començant pel de Jordi Turull-. Aquest tribunal, en la línia de pronunciaments anteriors, hauria de resoldre en favor dels polítics independentistes i posaria tota la pressió sobre el Tribunal Suprem, qui des de fa unes setmanes ja ha aplicat les primeres amnisites després d'anys de bloquejos.